Xinesos d'ultramar (Manel Ollé)

Timothy Mo Agridulce Anagrama. Panorama de narrativas, 337. Barcelona, 1995. 387 pàgs.

Fill de mare anglesa i de pare cantonès, Timothy Mo (Hong Kong, 1950) es trobava en una posició immillorable per escometre l'escriptura de la magnífica crònica de la immigració xinesa a Europa que ha confegit en aquesta seva última novel.la: l'ha pogut escriure amb un peu a cada costat, amb un coneixement directe dels detalls més mínims de les formes de vida i de la mentalitat dels xinesos d'ultramar i alhora amb aquell punt de distància irònica i crítica que li ve de la banda britànica, reforçada amb una formació com a historiador a Oxford que sempre imprimeix caràcter.

Timothy Mo situa la seva novel.la en el Soho londinenc dels anys seixanta, en el món hermètic i bigarrat que bull a les rebotigues dels restaurants, dels garitos de joc, dels quarters generals de les triades i dels bazars xinesos de Gerrard Street. Amb gest impassible, Timothy Mo fa passar per tota mena de matisos el to del relat: dels cinc sabors que regeixen la cuina xinesa (picant, salat, agre, àcid i dolç) l'agredolç del titol marca el regust dominant del relat: Timothy Mo oscil.la entre la crueltat i la tendresa en el retrat d'aquesta ciutat oculta dintre de la ciutat.

El dolç domina aparentment els capítols dedicats a l'observació microscòpica dels membres de la família Chen, recent arribats de Hong Kong: ell cambrer, ella mestressa de casa, el nen dormint al cabàs al rebedor i la germana d'ella sempre dintre de casa davant del televisor. Com una ameba capaç de sobreviure i d'adaptar-se a les situacions més adverses, la vida domèstica de la família Chen dóna a Timothy Mo l'oportunitat de lluir les seves dots d'observador sagaç, de miniaturista amè i incisiu, que sap dosificar amb habilitat els pessics de sal, d'acidesa i de sàtira subtil.

Les obligacions inexcusables de la pietat filial, afegides a la mala sort en el joc d'atzar fan que la càpsul.la aïllada de la família Chen quedi engolida gairebé de forma inadvertida dintre dels tentacles sinistres d'una altra família molt més estesa i menys plàcida: la família Hong, societat secreta coneguda a Xina també com la Tiandihui (La societat del cel i de la terra) i més coneguda a Europa com la tríade o la màfia xinesa. En els capítols dedicats a descriure les reunions secretes, les cerimònies d'iniciació, les sessions d'entrenament marcial i les accions punitives brutalment contundents dels membres de les triades, domina un regust agre intens. Timothy Mo ofereix un retrat veraç i documentat d'aquest món ocult de les societats secretes, tan influents entre els xinesos de la diàspora. A banda de fonts periodístiques i de testimonis personals, empra com a documentació d'aquests capítols les memòries d'un detectiu de Hong Kong expulsat del cos policial i una col.lecció de documents de la Tiandihui trobats el segle passat a Jakarta.

A partir d'aquesta salsa agredolça, ataronjada, espesa, emmidonada i saturada de glutamat monosòdic; Timothy Mo construeix una novel.la d'una aparent simplicitat, sense sofisticades angulacions, sense cops de volant sobtats ni jocs textuals: guanya la novel.la als punts, amb l'acumulació de detalls feliçment resolts que fan que la novel.la derivi sense estridències del document a l'art. Timothy Mo es mostra especialment destre en el domini d'una qualitat estètica típicament xinesa: el domini del buit, de la reticència i de les omissions que deixen zones d'ombra. El punt de vista de què es serveix -la dona del cap de família dels Chen- desconeix pràcticament tot el que s'esdevé a la novel.la, viu absent en el seu món domèstic, en el seu ascètic estalvi diari i en les seves llargues jornades de feina al restaurant de menjar ràpid per als bàrbars estrangers que s'empassen bazòfies que cap xinès s'atreviria mai a menjar (pollastre amb ametlles, arròs tres delícies, porc agredolç...), ignorant els embolics del seu marit amb els prestamistes de les triades, ignorant que si han hagut de marxar del centre de Londres per instal.lar un petit restaurant en un barri perifèric semiabandonat ha estat per fugir dels mafiosos...Timothy Mo ha reeixit a presentar una crònica veraç, alhora commovedora i estremidora, del món ocult rere les decoracions recargolades i afroses dels restaurant xinesos.

Manel Ollé