De tots els estats del període dels Regnes Combatents el de Qin va ser el que millor va entendre quina era la direcció dels canvis socio-econòmics que van transformar la Xina del període dels Regnes Combatents. Els legistes, a partir de Shang Yang, li van proporcionar l’instrument necessari per la ordenació del nou estat; i la conquesta del Sichuan i les obres hidràuliques allí realitzades, el van dotar dels recursos necessaris per llençar-se a la conquesta de tot Xina. La formidable màquina de guerra dels Qin i el caràcter implacable de les seves victòries li van permetre la conquesta i la creació d'un nou ordre administratiu i polític en un temps rècord. A tot el continent eurasiàtic, per altra banda, els impulsos anaven també en la mateixa direcció: l'imperi persa de Darius, el d'Alexandre Magne i l'imperi Maurya d'Açoka representen la formació d'unitats polítiques imperials, de grandària molt superior a totes les anteriors.
Les fonts per l’estudi de la dinastia Qin (221-206 a.C) són per una banda, les grans històries escrites durant la dinastia Han -Les Memòries Històriques de Sima Qian (145-86 a.C), i la Història dels Han de Ban Gu (32-92 a.C)-, i per l’altra, les grans troballes arqueològiques a la vora de l’actual Xi’an: les restes del palau d’Afang, el mausoleu de l’emperador i l’exèrcit de terracota.
L’imperi Qin és l’obra del seu fundador Qin Shihuangdi (247-210 a.C) i del seu conseller Li Si, que a partir de la seva requisitòria contra l’expulsió dels estrangers es va convertir en el cervell de l’imperi. Proclamat emperador immediatament després de la conquesta de Xina, Qin Shihuang, tot recolzant-se en una legitimació basada no en el Mandat del Cel sinó en la Cosmologia correlativa, va proclamar immediatament l’abolició del feudalisme, la implantació de l’administració provincial i la unificació del sistema de pesos i mesures, de les monedes i de l’escriptura. Amb les comunicacions internes de l’imperi assegurades a través de la creació d’una xarxa de carreteres i completada amb obres hidràuliques que garantien la comunicació de les vies fluvials amb les terrestres, Qin Shihuang es va expansionar cap al nord i va delimitar la frontera de l’imperi unint entre elles les antigues muralles locals dels Regnes Combatents. Les deportacions massives que van acompanyar l’aixecament de la Gran Muralla es van accentuar encara més amb la construcció del Camí Recte i, sobretot, amb la del palau imperial d’Afang i de centenerars d'altres palaus a Xianyang i amb la obra magna del mausoleu de Lintong, on milers de capitans amb cuirasses, soldats d'infanteria i palafraners mostren al mateix temps una uniformitat disciplinada i una precisa diversitat de detalls entre ells. Milers i milers d'artesans van treballar durant anys per representar amb precisió fins al mínim gest dels guerrers drets i agenollats i fins a la última varietat en els trenats dels seus cabells. El realisme en el tractament dels cavalls dóna fe de la importància creixent d'aquests com a animals de guerra, mentre els carros mostren un perfeccionament creixent en els mitjans de transport.
La unificació imperial va anar acompanyada d’una refundició ideològica que, basada en un nou codi de lleis, va culminar amb la crema dels llibres i amb la matança dels lletrats.
La mort de Qin Shihuang va arrossegar la de Li Si i el seu fill, el segon emperador, que va regnar un brevíssim període abans de ser destronat per una sublevació popular estimulada pel sofriment ocasionat per les deportacions i els impostos desorbitats que eren necessaris per fer funcionar les grans obres públiques de l’imperi.
Malgrat la seva curta durada i l'enorme duresa que el va caracteritzar, l'herència de Qin, consistent en la unificació del món xinès en un estat únic i centralitzat, en l'articulació de tot el territori amb grans obres públiques, en la consolidació d'un estat intervencionista basat en l'agricultura i amb el monopoli d'alguns productes com la sal i el ferro, i en l'enfrontament amb els pobles exteriors, va tenir un impacte enorme en el món xinès.
