La pressió de la Xina dels Han va motivar l’aparició de grans coalicions tribals a les seves fronteres del nord, que en alguns casos, com el dels xiongnu, no van tardar en convertir-se en estats poderosos, rivals temibles per la seva mobilitat i pel seu control dels cavalls, en contrast amb la sòlida implantació territorial dels sedentaris i amb l'esforç que els calia a aquests per llevar un exèrcit en reacció a la pressió dels xiongnu, els Han van reparar i allargar la Gran Muralla dels Qin.
La política de l’estat xinès davant l’amenaça dels xiongnu va oscilar entre la guerra i una política de regals que va omplir de seda les estepes d’Euràsia. És ara que sorgiran les primeres referències occidentals sobre Xina i les primeres referències xineses sobre el món romà. És a partir d'aquest moment que la seda, a través dels imperis Kushan i Part arribarà a l'imperi Romà i que començarà a activar-se tant la ruta de la seda com tota la complexa xarxa comercial d'Euràsia. Per intentar disminuir els costos d’aquesta política i reprendre els atacs contra els xiongnu, Han Wudi va enviar l’expedició de Zhang Qian, que malgrat el fracàs de la seva missió concreta, va descobrir les rutes que lligaven Xina amb Índia i l’Àsia Central, aportant, en especial, un coneixement important d'aquesta zona: serà sobre de base d'aquesta informació que Han Wudi llençarà la gran expansió militar que culminarà amb l’establiment dels xinesos a Àsia Central i en l’articulació d’un tràfic intens de cavalls, a les ciutats frontereres, a canvi de productes agrícoles i artesanals als voltants de la gran Muralla.
A mitjans del segle I, les intrigues dels Han van aconseguir dividir en dos l'imperi xiongnu i es va reprendre la política de regals: un terç dels ingressos dels Han Posteriors van quedar absorbits pels regals als xiongnu i les sedes xineses van arribar a Índia, Pèrsia, Àsia Central i el món romà. Els disturbis ocasionats per l'interregne de Wang Mang van fer retrocedir la presència xinesa a Àsia Central, però els Han Posteriors van reprendre les guerres: el general Ban Chao (31-102 dC) va arribar al mar Caspi i des d'allí va enviar l'expedició de Gan Ying que va fondejar el Golf Pèrsic i va proporcionar al món xinès les primeres notícies sobre el món romà.
La ruta de la seda, alimentada
inicialment per les sedes que els Han regalaven als xiongnu, unia
Chang'an amb el desert de Taklamakan, els oasis al peu del Tianshan i
a través dels Pamirs amb els
mons indi i persa. La ruta, travessada per caravanes que recorrien les
distàncies de forma intermitent,
estava plena de monestirs excavats a la roca, com ara Dunhuang o les coves
de Bezeklik o els grans budes de Bamiyan. El seu volum comercial depenia
de l'articulació política d'Euràsia. La seva
importància, tant artística com econòmica, va durar
més de mil anys i no va declinar fins que les rutes marítimes
van substituir les continentals. Malgrat que el volum dels intercanvis
que hi circulaven va ser sempre limitat,
van ser molts els productes que durant l'edat antiga van viatjar de Xina
cap a Occident i d'Occident
cap a Xina.
Amb l'augment dels contactes comercials amb l'exterior va arribar a Xina el budisme, que va penetrar a Xina per la ruta de la seda, a través de l'imperi Kushan i els oasis del Taklamakan, i va poder arrelar, tant al nord com al sud, gràcies al debilitament de l'imperi xinès després dels Han.
