El racionalisme de Xunzi

    El Cel actua amb una regularitat constant. El seu predomini no es basa en què hi hagi un rei savi com Yao; ni s’acaba perquè hi hagi un tirà com Die. Si es respon al Cel amb un bon govern, el resultat serà la prosperitat; si es respon amb un mal govern, el resultat serà la desgràcia. Si es produeixen els aliments bàsics i s’utilitzen amb criteris econòmics, el Cel no pot encobrir el país. Si es proporciona al poble els mitjans de subsistència i si la seva energia s’utilitza d’acord amb les estacions, el Cel no pot afligir al poble. Per altra banda, si es negligeixen els aliments bàsics i s’utilitzen de forma extravagant, el Cel no podria mai enriquir el país. Si els mitjans de subsistència del poble són suficients i la seva energia s’utilitza de forma desordenada, el Cel mai no podrà mai atorgar la prosperitat al poble.

    El Cel té les seves estacions; la terra té els seus recursos; els homes tenen el seu govern. És d’aquesta manera que l’home forma una triada amb el cel i la terra, si l’home negligís la seva pròpia part en aquesta triada i posés totes les seves esperances en el cel i la terra estaria fent un greu error.

Contra les supersticions
    Quan les estrelles cauen o els arbres sagrats gemeguen, el poble s’espanta i pregunta. "Quin significat té tot això?". Jo li diria: no té cap significat especial. Això es deu a modificacions del cel i de la terra i a mutacions del yin i el yang. Es tracta de fenòmens rars. Ens poden meravellar, però no ens haurien d’atemorir perquè no hi ha hagut cap època en què no hi haguessin sovint eclipsis del sol i de la lluna, pluges o vents intempestius, o aparicions ocasionals d’estrelles estranyes.

    De tots els esdeveniments i fenòmens, els que són més de tema són els prodigis humans. Llaurar de manera incorrecta, llaurar d’una manera tant incorrecta com per fer malbé el gra, escardar les males herbes de forma tal que es faci malbé la collita, governar de forma tan temerària com per perdre el suport del poble, permetre que els preus del gra augmentin molt i que el poble mori de gana a les vores dels camins –això és el que vull dir quan parlo de prodigis humans. Quan les ordres i les mesures preses pel govern no són clares i justes, quan les decisions de l’estat són inoportunes, quan no es té cura de les tasques fonamentals –això és el que jo vull dir quan parlo de prodigis humans. Quan no es cultiven les normes de l’educació i la correcció, quan els habitants de les zones interiors i exteriors no es mantenen separats i hi ha una promiscuïtat entre homes i dones, els pares i els fills es malfien els uns dels altres, el governant i els governats tenen intencions contràries i la invasió i el desastre arriben al mateix temps –això és el que vull dir quan parlo de prodigis humans.

    Si la gent resa perquè plogui i plou, quina importància té això. Jo diria: cap ni una. Igual que quan la gent no resa perquè plogui i plou de tota manera.

3. La maldat de la naturalesa humana

    La naturalesa de l’home és dolenta, la seva bondat és adquirida.

    Quan l’home neix, la primera cosa que té per naturalesa, és el desig de millorar. Si segueix aquest desig es segueix començaran els conflictes i la cortesia desapareixerà.

    Un home neix amb enveja i odi, si aquestes tendències es segueixen es multiplicaran les injúries i la crueltat i desapareixeran la lleialtat i la confiança. En tercer lloc, un home neix amb passions de la orella i l’ull i amb amor pels sons i la belles. Si aquestes passions es segueixen sorgiran excessos i desordres i l’educació i la correcció desapareixeran. És per això, que si es deixa camp per córrer a la naturalesa original de l’home i es cedeix a les emocions humanes sens dubte es desembocarà en tensions i desordres i no trigarem en tornar a la barbàrie. És per això que ens cal la influència dels professors i les lleis per seguir les normes d’educació i correcció de forma que s’observi la cortesia, es respecti l’etiqueta i es restableixi l’ordre. De tot això es desprèn que la naturalesa de l’home i la seva bondat és adquirida.

    Menci diu: L’home s’inclina a l’estudi perquè la seva naturalesa és originàriament bona. Jo li diria, això no és així. La seva    afirmació es deu a la falta de coneixement sobre la naturalesa original de l’home i a la manca de comprensió sobre la distinció que hi ha entre el que és natural i el que és adquirit.