La mort de l’emperador

    Font: SIMA QIAN, Shiji (Memòries Històriques), cap. 6 i 87
    [FOLCH, D.: Sima Qian, La formació de l'imperi xinès , Barcelona, Empúries, 1991]

    El gran canceller Li Si es temia que, com que l’emperador havia mort lluny de la capital, els prínceps i els nobles volguessin introduir canvis a l’imperi, i per això va decidir mantenir el secret i no fer públic el dol. Va instal.lar el taüt dins d’un carruatge cobert i el va posar sota custòdia dels eunucs predilectes de l’emperador. Cada cop que arribaven a un lloc se li servien viandes, els cent funcionaris li continuaven consultant els seus assumptes, i els eunucs que anaven al costat del carruatge transmetien la seva aprovació als memorials presentats. Només el seu fill Hu Hai, Zhao Gao i cinc o sis eunucs de confiança sabien que l’emperador era mort. Eren en plena canícula i com que del cotxe cobert de l’emperador en sortia ferum de podrit es va ordenar als funcionaris del seguici que carreguessin un shi de peix salat a cada carruatge per esbargir la ferum. Van prosseguir el viatge, tot agafant el Camí Recte fins Xianyang i allí van fer públic el dol.