Font: SIMA QIAN, Shiji (Memòries Històriques), cap. 6 i 87
[FOLCH, D.: Sima Qian, La formació de l'imperi xinès , Barcelona, Empúries,1991]
 

Shihuang havia iniciat la perforació i preparació del mont Li des de bon principi del seu regnat i un cop va posseir tot el que hi ha sota el cel, hi va fer venir més de set-cents mil condemnats a treballs forçats procedents de tot l’imperi . Van perforar fins trobar tres dolls d’aigua i ho van recobrir tot de coure . Un cop col.locat el sarcòfag, van portar palaus, pavellons, edificis governamentals , estris refinats, joies i objectes rars i s’hi van enterrar fins que va quedar tot ple. Es va ordenar als artesans que fabriquessin ballestes automàtiques perquè, si algú perforés i s’hi acostés, es disparessin immediatament. Es va utilitzar mercuri per configurar els cent rius, el Yangzi, el Huanghe i el mar, disposant que circulessin mecànicament i es comuniquessin entre ells. A dalt s’hi van representar els signes del cel i, a baix, la configuració geogràfica. [...]

Ershi va dir: "No convé que es deixi marxar a les dones de l’anterior emperador que no hagin tingut fills", i va ordenar que totes elles l’acompanyessin en la mort: en van morir un gran nombre. Quan ja estaven enterrades, algú va opinar que els obrers i artesans que havien fabricat les màquines i les havien colgat sabien masses coses i que la gran vàlua del que hi havia enterrat no tardaria en escampar-se. Quan es van haver acabat la gran cerimònia i l’enterrament, es va tancar la via subterrànea central d’accés al sepulcre, es va abaixar la porta exterior d’aquesta via i es van tancar dins tots els obrers i artesans que havien treballat a la tomba: no en van sortir mai més. Damunt s’hi van plantar herba i arbres perquè semblés una muntanya.