Font: SIMA QIAN, Shiji (Memòries Històriques), cap. 6 i 87
[FOLCH, D.: Sima Qian, La formació de l'imperi xinès , Barcelona, Empúries,1991]

Tots els assumptes passaven a través seu i no els deixava en mans dels seus ministres fins que l’afer ja estava decidit: tot es resolia al palau de Xianyang. Mestre Hou i mestre Lu van intrigar plegats, dient:

"Shihuang ha rebut del cel un caràcter dur, violent i obstinat; s’ha anexionat els senyors feudals i posseeix tot el que hi ha sota el cel i, com que les seves ambicions s’han complert i tots els seus desitjos es segueixen, es creu que des de l’antiguitat no hi ha hagut ningú com ell. Diposita tota la seva confiança en els funcionaris encarregats de la justícia i aquests són els únics que aconsegueixen acostar-se-li i obtenir els seus favors. Els lletrats d’amplis coneixements, tot i ser setanta, es limiten a gaudir d’un títol honorífic i no se’ls fa servir per res. Tant el gran canceller com els grans ministres s’assabenten dels assumptes quan ja estan resolts i totes les seves deliberacions depenen en últim terme de l’emperador. Com que l’emperador es complau en basar el seu prestigi en suplicis i execucions, no hi ha ningú en tot l’imperi, sigui per por als càstigs o per poder conservar el sou, que gosi ser fidel fins al final . L’emperador no sent a parlar mai dels seus errors i cada dia que passa es torna més arrogant, mentre els de sota, temorencs i envilits, l’enganyen per continuar vivint tranquils. El codi dels Qin prohibeix fer dues feines alhora i si fracasses et cau la mort al damunt immediatament. També cal dir que, tot i haver-hi tres-cents homes encarregats d’observar les estrelles i l’aire, i que tots ells siguin lletrats excel.lents, de por de dir algun mot prohibit es cusen la boca, l’adulen i no gosen parlar-li obertament dels seus errors. Tots els assumptes de l’imperi, siguin petits o grans, els decideix l’emperador. Ha arribat a fer-se pesar en una balança un shi de documents i a reservar-se aquesta quantitat per cada període d’un dia i una nit; i no se’n va a descansar fins haver-los repassat tots. Fins aquí arriba la seva ambició de poder. No podem anar-li a trobar la droga dels immortals".

I dit això, van fugir. Quan Shihuang va saber que s’havien escapat es va enfurismar tot dient:

"Fa un temps, vaig fer aplegar tots els llibres de l’imperi, vaig eliminar els que no servien per res i vaig fer venir un gran nombre de lletrats entesos en literatura i màgia amb la intenció d’instaurar la Gran Pau . Volia que els mags em busquessin la droga miraculosa. I ara m’assabento que Hanzhong ha fugit sense dir-me res i que Xiu Shi i els altres s’han gastat una milionada i finalment no han trobat la droga, o sigui que l’únic que els movia a parlar-me’n cada dia eren els seus interessos mesquins. Pel que fa al mestre Lu i als altres, els he carregat d’honors i regals substanciosos i ara maldiuen de mi i, per empitjorar-ho més, m’acusen de tenir poca virtut. Encarregaré a algú que interrogui tots aquests mestres que s’estan a Xianyang i que no paren de llençar calúmnies per sembrar la confusió entre els caps negres".

Aleshores va encomanar al secretari imperial que obrís una investigació minuciosa i interrogués tots els mestres, i quan aquests van començar a llençar-se les culpes els uns als altres, ell mateix va decidir que els que havien violat les prohibicions eren quatre-cents seixanta i els va fer morir a Xianyang. I ho va fer saber a tot l’imperi a fi que això fos un escarment de cara al futur. També va fer deportar un gran nombre de condemnats a la frontera.