"Narra una historia china de manera occidental, es un autentico drama de emociones explícitas y también implícitas. El gran pilar artístico del film es su estética y sus actrices. Destaca la iluminación, parece natural, recuerda a los logros que en este aspecto representa Barry Lyndon de Kubrick, una luz ténue, turbia, como un lechoso amanecer quer se repfleja en coloridos estampados de los vestidos y las linternas. (...) En la interpretación sobresale la Cuarta Dama, la protagonista, que si bien no es un personaje interesante por su carencia de inteligencia, muestra matices emocionales que lo dotan de complejidad aparente. La segunda dama es una autentica "mala", necesaria en cualquier drama, es la que da mayor acción al film. En definitiva es el personaje más interesante, al que mejor podemos entender, con el que más disfruta el espectador. El hecho de no mostrar el rostro del marido creo que es un error. Con ello no se pone cara al mal. Aunque este efecto represente una idea kafkiana o orwelliana, está un poco manida y es una excusa para no componer el personaje." (Alfonso Sánchez)

"Ella és una noia que s'ha vist obligada a deixar la universitat per la mort del pare i la falta de diners. És la contraposició del món de la casa on acabarà vivint. Accepta casar-se perquè no té cap altre remei. Se'ns mostra la submissió: "em casaré, és el destí d'una dona. (...) Se la veu massa innocent per a la vida plena d'intrigues que comporta viure en aquella casa. (...) És com si hagués entrat a poc a poc en el mar: l'aigua cada vegada puja més i més, però ella no pot tornar enrere, només hi ha el camí de tirar endavant. Creu que pot nedar en aquest mar violent on s'endinsa, però cada vegada les onades són m´s fortes." (Carme Perandones)

"Tracta el tema de la manipulació humana (...) Malgrat la distància temporal que suposa la ubicació prerevolucionària de la pel·lícula, no s'escapa de fer una crítica a una situació que no és concreta sinó general, a una manipulació de l'altre, que ateny totes les cultures, sigui l'època que sigui." (Ander Permanyer)

"La trama gira a l'entorn de les trampes que es posen les unes a les altres, els desenganys i la ràbia continguda que suporten totes a dins...i els càstigs" (Tanit Salom)

"Destaca l'ús de la càmera, estàtica, sense moviment. Aquesta manera de filmar permet centrar-se en els personatges i els seus drames individuals, que acaben en tragèdia, especialment en els casos d'aquelles dones que anhelen certa llibertat i no poden subordinar-se a les normes. Es reflecteix en definitiva un món que està veient com tot irremeiablement comença a canviar." (Alexandra Prats)

"Se advierte con fuerza una creciente sensación de encierrro. La Cuarta Dama vive su condición como una condena que hay que aguantar y el director nos hace percibir esta sensación a través de la geometría de las arquitecturas y lineas de las imágenes.- Los encuandres son lentos, inmóviles. Nada se mueve y nada cambia en la vida de las damas." (Elena Cattafi)

"M''ha semblat una pel·lícula preciosa. Juga amb els colors enllaçant-los amb les estacions i els personatges. M'ha sorprès el risc i l'astúcia d'algunes dames davant d'una societat en la qual eren educades i per tant en coneixien el funcionament. Trobo que el film retrata unes noies molt valentes, que s'enfronten a la vida i a elles mateixes." (Mireia Terrades)

"La Cuarta Dama, el personaje interpretado por Gong Li, es una mujer atípica de la época, ya que posee algunos estudios universitarios, por lo que se le supone una manera de pensar y de actuar diferente. Es un personaje activo, que mueve la historia, es la única que se pkantea el sistema de valores y tradiciones de la familia Qing, convertido en microcosmos y ejemplo de la sociedad de su época. (...) El desenlace es especialmente pesimista, ya que no hay escape posible, las normas que rigen sus vidas son las de la casa, y las mujeresque hay en ella son una posessión más de la casa." (Núria Martinez Picon)

"La película refleja el ciclo de la vida en un mundo aparte, donde la ostentosidad y el lujo parecen querer complacer y menguar la soledad y el deseo de estas mujeres." (Carlota Ortega)

"L'estancament dins de la tradició, quan a fora de les parets de la llar el món avança, significa probablement una crítica a la Xina en general i a la necessitat que té d'obrir-se." (Mariona Anglada)