Taula de contingut
La Xina contemporània vista a través
de pòsters i segells
1949: proclamació de la República
Popular a Tiananmen
1 d’octubre de 1949: proclamació de la
República Popular xinesa a Tiananmen
1949: la nova república establirà
una xarxa de comunicacions en tots els camps
1950: el pacte d’amistat entre Xina i la URSS
1951: commemoració de la rebel.lió
Taiping, a la que els comunistes consideren el gran moviment predecessor
1951: segell conmemoratiu de la rebel.lió
Taiping
1951: “Pacificar i alliberar el Tibet” Segell
commemoratiu de la ocupació xinesa del Tibet
1952: Xina entra a la guerra de Corea
1952: la reforma agrària. Socialisme i
mecanització
1954: primeres eleccions de representants als
pobles
1953: “Elegiu a bona gent per fer coses bones”
1953: “Estudiar l’experiència productiva
de la Unió soviètica i lluitar per la industrialització
del país”
1954: “Produim més ferro i més acer
per enviar al front de la construcció nacional”
1954:primer pla quinquennal, seguint el model
soviètic. Insistència en la indústria pesada
1955: “Treballem activament en el Primer Pla Quinquennal”.
Insistència en la creació d’una flota marítima,
una de les grans mancances de Xina
1955: Visió idílica d’un camp d’arrós,
amb una noia a primer terme que recorda els posters que anunciaven tabac
als anys 30
1955: Visió idílica i en part occidentalitzada
d’una granja col.lectiva
1956: construcció de la carretera cap a
Lhasa
1956: l’arribada de la carretera a Lhasa
1957: fent grans preses sobre el Huanghe, el riu
que causava les grans inundacions
1957: el pas de les cooperatives a les comunes.
La reforestació
1957: construcció del Memorial als màrtirs
de la Revolució a la plaça Tiananmen
1958: imatge idílica d’una comuna popular,
ben conecatada i amb espais per l’esbarjo.En primer terme, l’entrenament
militar. Al fons, els petits alts forns
1958: “L’acer és la clau perque tots fem
el Gran Salt Endavant” El caràcter a la bandera vol dir acer.
A notar que els caràcters són encara tradicionals i que
hi ha transcripció al pinyin
1958: la industrialització dins del Pla
quinquennal. A primera línia apareixen els petits alts forns
1959: “Les comunes populars són bones”.
Amb aquesta frase de Mao es va iniciar el moviment de creació
de les comunes populars
1959: “Fem sonar cada cop més fort el timbal
del Gran Salt Endavant"
1959: Celebració del desé aniversari
sobre un panorama de fàbriques i de camps mecanitzats. Es veuen
els petits alts forns. A partir de 1959 l’estat imposa la utilització
dels caràcters simplificats
1959: el comunisme porta la promesa de grans collites.
El Salt Endavant acaba de començar
1959: “Muntats en el vent i en les onades fem
el Gran Salt Endavant”
1959: obrers, camperols i soldats commemoren l’aniversari
del 4 de maig de 1919, amb els símbols de Mao, la bandera roja
i una enorme collita
1959: un dels molts pòsters am collites
abundants que preparen la col.lectivització radical del Gran
Salt Endavant
1959: el desé aniversari de la República
es commemora amb els símbols de l’acumulació capitalista
aplicada a la indústria
1960: reafirmació de la simbologia maoïsta
enmig de la terrible crisi de fam
1960: a punt de la ruptura amb la URSS, el segell
lloa l’amistat sino-soviètica
1961: segell commemoratiu de l’aniversari de la
Comuna de Paris. Mao busca recuperarv els símbols comunistes
1961: una imatge idílica d’una comuna popular,
en la mateixa tónica de la de la granja colectiva
1963: “Expulsem l’imperialisme americà
de Vietnam del sud”
1964: segell commemoratiu del recolzament xinès
a la lluita del vietnam del sud contra els americans
1965: segell de recolzament a la guerra del Vietnam
1964: “Recolzem activament la lluita anti-imperialista
dels pobles d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina”
1963: cel.lebració del triomf de la revolució
castrista de 1959 a Cuba
1964: “Shan triat bé les llavors i la collita
és millor cada any”
1964: “Els joves intel.lectuals van al camp” Estan
llegint el Diari del Poble
1964: dones delegades a un congres: al fons el
palau de l’Assemblea Popular, construit el 1959
1964: Mao amb uns obrers modèlics
1964: Xina ha trencat amb la URSS revisionista
de Krushev, però mané els símbols de Marx, Engels,
Lenin i Stalin
1965: a la vetlla de la Revolució Cultural,
Mao apareix com el revolucionari veterà, estudiós i solitari,
capaç de prendre grans decisions
1965: a la vetlla de la Revolució Cultural,
tot el segell està dedicat a la figura sola i severa de Mao
1965: Lin Biao publica el petit llibre roig amb
ciotes de Mao, que es distribueix primer entre l’exèrcit
|