Imprimir

A. Les Cent Flors i el moviment anti-dretà
Malgrat que en els primers anys de la República els intel·lectuals van donar un clar suport al partit, les reticències de Mao respecte a aquests, que ja havien estat visibles a Yan'an, no van tardar a aparèixer quan al partit mateix es va començar a parlar del paper personal de Mao, la línia política del partit i l'orientació econòmica dels país. El ritme creixent de la col.lectivització agrària va tenir també serioses conseqüències polítiqes: en aquest clima de ritme accelerat no quedava espai per les crítiques. El 1956 Mao va convidar als crítics a manifestar-se a través del "Discurs de les "Cent Flors", i, quan el 1957 aquests es van decidir finalment a expressar alguna disconformitat, Mao va llençar el moviment anti-dretà, que va ser dirigit per Deng Xiaoping, de resultes del qual 700.000 intel·lectuals van ser criticats en públic, exposats a una gran vergonya  i enviats al camp. L'eslògan Més val Roig que expert inicia vint anys de persecucions contra els professors i intel·lectuals que malbarataran els recursos dels país. 

B. El Gran Salt Endavant
A partir de 1957, tot es va accelerar. Sota el slogan Més, Més depressa, Millor, Més barat el volum de la indústria es va duplicar, mentre tota l'estructura es modificava cap a la direcció col.lectiva de les indústries i cap a la igualació salarial.

Però per mantenir el ritme, calia que l'agricultura generès el output necessari: el 1958 es va llençar el Gran Salt Endavant amb què Mao pretenia emular la producció anglesa en un termini de 15 anys. Els pagesos, agrupats en immenses comunes en què treballava incansablement tota la població, van ser estrictament enquadrats per tal de produir acer en el petits alts forns i fer ingents obres públiques, en detriment de les feines agrícoles. La mida mateixa de les Comunes havia de permetre introduir millores en els rendiments i fer treballs d'infraestructura, utilitzant l'únic capital disponible, l'abundant mà d'obra xinesa. Per altra banda les Comunes havien de desenvolupar una indústria rural que evités les emigracions del camp a la ciutat, i proporcionar uns serveis mínims en educació i sanitat. El nombre de les escoles va augmentar molt, en especial les de primària, mentre els centres educatius a tots els nivells havien de combinar treball intelectual i manual, produir els aliments i construir els equipaments necssaris - com ara locals i vivendes - amb les seves pròpies mans.

El voluntarisme més radical  -que pregonava la capacitat xinesa de moure rius i muntanyes- es va abocar a la transformació a mà de tot el país. L' eslògan Caminar sobre les dues cames va aconseguir garantir el gra a les ciutats i treure uns excedents que financessin l'expansió industrial, però va acabar provocant una catàstrofe econòmica i humana sense precedents: entre 20 i 30 milions de morts.

Amb el Gran Salt Endavant agafa cos també una política de lluitar contra la natura que acabaria afectant de forma seriosa el medi ambient xinès.

C. La Gran Fam
Les estadístiques artificialment inflades, una propaganda desaforada i la por dels dirigents a quedar malament van amagar l'amplitud del drama i de la gran fam que desolava el camp xinès fins que Peng Dehuai, que havia recorregut tot Xina escoltant els camperols, va denunciar la situació en el meeting de Lushan. Malgrat que Peng Dehuai va caure en desgràcia i va ser substituït com a ministre de defensa per un altre veterà de la Llarga Marxa, Lin Biao, la posició de Mao, en saber-se la magnitud del desastre, també va quedar debilitada. Amb la desaprovació de Mao, l'ala moderada del partit -dirigida per Liu Shaoqi i que comptava amb el suport actiu de Zhou Enlai i Deng Xiaoping- va reorientar l'economia de Xina a partir de 1960: l'èmfasi en la vella faula heroica d'El vell Tanoca que movia muntanyes es va substituir per la ironia d'Estirar herbes per fer-les créixer millor.

Per fer front al desastre dels Tres Anys Negres (1959-1961), l'estat va disminuir la pressió sobre el camp, limitant les funcions de les comunes i fomentant la combinació de cooperatives i parcel·les individuals. Aquesta nova orientació, que pretenia reintroduir el mercat en l'economia, comptava amb el suport actiu de destacats comunistes, com ara Liu Shaoqi, Zhou Enlai, i Deng Xiaoping, que no dubtaven a reconèixer la magnitud de la catàstrofe.