El vell tanoca que movia muntanyes

Diuen que fa molt de temps hi havia al Huabei un ancià anomenat Vell Tanoca. Davant de la seva porta s'alçaven dues muntanyes, tan grans com altes, que li destorbaven la sortida i li feien molta nosa. Un bon dia, el Vell Tanoca va convocar a tots els membres de la seva família i els hi va dir: "Aquestes dues muntanyes ens tapen la sortida, ens fan nosa per entrar i per sortir. Crec que les hauríem de moure. Què en penseu?" Tant els fills com els néts del Vell Tanoca hi van estar plenament d'acord, però la seva dona, que no ho veia clar li va dir: "Tu ja vas pels noranta anys, no ets capaç ni de remenar una pedra, com et penses que t'ho faràs per moure dues muntanyes tan grans com aquestes? Damunt de les muntanyes hi ha un munt de pedres, on les penses posar?" Tots li van contestar :"Podem llençar les pedres al mar".

L'endemà de bon matí el Vell Tanoca se'n va anar amb la seva família a moure les muntanyes. Els veïns, quan van veure que un home tan gran com el Vell Tanoca se'n anava a moure les muntanyes, es van commoure i van sortir a ajudar-lo, fins i tot hi va venir un nen que tenia set o vuit anys. El Vell Tanoca es va posar molt content i va dir: "Que bé! Amb tanta gent treballant junta, no hi ha dubte de que aconseguirem moure les muntanyes". No els feia por la feina pesada ni els acovardien les dificultats, dia rera dia anaven excavant la muntanya sense parar mai.

Per allí hi havia un vell, anomenat Set-ciències, que en veure el forat que feien a la muntanya, es va posar a riure i li va dir al Vell Tanoca: "De tant vell com ets, no pots ni arrencar les herbes de la muntanya, com se t'ha acudit pensar que series capaç de moure aquestes dues muntanyes?" El Vell Tanoca se'l va escoltar i li va contestar somrient: "Tens menys enteniment que una criatura petita. Està clar que jo no tardaré en morir-me, però quedaran els meus fills i quan ells morin quedaran els meus néts, com més temps passi nosaltres cada cop serem més mentre que les pedres de la muntanya cada vegada seran menys. Encara penses que no serem capaços d'aplanar la muntanya?"

En sentir això, el Set-ciències es va quedar mut.