Llei de matrimoni de la República Popular Xinesa
1 maig 1950
CAPÍTOL 1. Principis generals
Article 1. El sistema de matrimoni feudal que es basa en un arranjament arbitrari, compulsori i obligatori i en la superioritat de l’home sobre la dona i que ignora els interessos dels nens quedarà abolit. El nou sistema de matrimoni democràtic que es basa en la lliure elecció de parella, en la monogàmia, en drets iguals per ambdós sexes, i en la protecció dels interessos legals de les dones i els nens serà efectiu a partir d’ara.
Article 2. La bigàmia, el concubinatge, els compromisos matrimonials entre nens, la interferència amb el casament de les vídues i la exacció de diners o regals en connexió amb els casaments quedaran prohibits.
CAPÍTOL 2. El contracte de matrimoni
Article 3. El matrimoni es basarà en la completa voluntat de ambdues parts. Cap de les dues parts forçarà a l’altra i no es permetrà que interfereixi cap tercera part.
Article 4. Per fer un contracte de matrimoni, l’home haurà de tenir més de vint anys i la dona més de divuit.
Article 5. Cap home ni dona podrà casar-se en cap de les circumstàncies següents:
Article 6. Per tal de contractar el matrimoni l’home i la dona s’hauran de registrar personalment en el govern popular del districte en què resideixin. Si el matrimoni està conforme amb el previst en aquesta llei el govern popular local els hi entregarà immediatament els certificats de matrimoni.Quan l’home i la dona són família consanguínia directa o quan l’home i al dona són germà i germana nascuts dels mateixos pares, o quan l’home i la dona són germanastres. La qüestió de prohibir el matrimoni entre parents sanguinis col·laterals (fins el cinquè grau de parentiu) vindrà determinat pels costums. Quan una de les parts degut a determinats defectes físics sigui sexualment impotent. Quan una de les parts pateixi una malaltia venérea, desordre mental, lepra o qualsevol altre malaltia que des del punt de vista de la ciència mèdica faci que una persona sigui inadequada pel matrimoni. Si el matrimoni no està conforme amb les previsions d’aquesta llei no es podrà enregistrar.
CAPÍTOL 3. Drets i deures de l’home i de la dona.
Article 7. El marit i la muller són companys que viuen junts i tenen el mateix estatus dins de casa.
Article 8. El marit i la muller estan obligats a estimar-se, respectar-se, ajudar-se i cuidar un de l’altre, viure en harmonia, dedicar-se al treball productiu, cuidar dels fills i procurar dedicar-se conjuntament al benestar de la família i a la construcció de la nova societat.
Article 9. El marit i la muller tenen el dret de triar lliurament la seva ocupació i de participar lliurement en la feina o en les activitats socials.
Article 10. El marit i la muller tenen els mateixos drets pel que fa a la possessió i a la gestió de propietat familiar.
Article 11. El marit i la muller tenen dret a utilitzar cadascun el seu cognom.
Article 12. El marit i la muller tenen dret a heretar la propietat de l’altre.
CAPÍTOL 4: Relació entre pares i fills
Article 13. Els pares tenen la obligació de criar i educar els seus fills; els fills tenen la obligació d’ajudar i assistir als seus pares. Ni pares ni fills es maltractaran o s’abandonaran els uns als altres. L’anterior provisió s’aplicarà també als pares adoptius i als fills adoptius. L’infanticidi per ofegament i altres actes criminals d’aquesta mateixa mena estan estrictament prohibits.
Article 14. Pares i fills tindran el dret d’heretar la propietat els uns dels altres.
Article 15. Els fills nascuts fora del matrimoni tindran els mateixos drets que els fills nascuts dins del matrimoni legal. Ningú tindrà dret a perjudicar-los o a discriminar-los.
Quan la paternitat d’un fill nascut fora del matrimoni quedi legalment establerta per la mare del nen o per altres testimonis o per altra evidència material, el pare identificat haurà de fer-se càrrec de la totalitat o de part dels costos de manteniment i de l’educació del nen fins l’edat de divuit anys.
Amb el consentiment de la mare el pare natural pot tenir custòdia del fill. Pel que fa el manteniment d’un fill nascut fora del matrimoni, en cas que la seva mare es torni a casar, s’aplicaran les provisions de l’article 22.
Article 16. Ni el marit ni la muller maltractaran o discriminaran als fills nascuts d’un matrimoni anterior.
CAPÍTOL 5: Divorci
Article 17. Es concedirà el divorci quan el marit i la muller ho desitgin tots dos. Si es dóna el cas que només el marit o només la muller insisteixen en el divorci, aquest es concedirà només quan la mediació del govern popular del districte i dels organismes judicials no hagin aconseguit una reconciliació.
En els casos en què el divorci el desitgin tant el marit com la muller, ambdues parts es registraran en el govern popular del districte per obtenir el certificat de divorci. El govern popular del districte, un cop quedi establert que el divorci el desitgen les dues parts i que s’han pres les mesures apropiades pel que fa els fills i la propietat, entregarà el certificat de divorci de forma immediata.
Quan només una de les parts insisteix en el divorci, el govern popular del districte provarà d’aconseguir una reconciliació. Si aquesta mediació fracassa passarà el cas de forma immediata al tribunal popular del comtat o del municipi, per tal que aquest decideixi. El govern popular del districte no intentarà prevenir ni obstruir l’apel·lació de cap de les dues parts als tribunals del comtat o del municipi. Quan li arribi un cas de divorci el tribunal del comtat o del municipi a d’intentar en primera instància aconseguir una reconciliació entre ambdues parts. Si aquesta mediació fracassa el tribunal donarà el seu veredicte de forma immediata.
En cas que després del divorci marit i muller desitgessin reemprendre les relacions maritals haurien de demanar al govern popular del districte per fer un registre de re-casament. El govern popular del districte acceptarà aquest registre i emetrà certificats de re-casament.
Article 18. El marit no pot demanar un divorci quan la seva dona està embarassada. Només pot demanar el divorci un any després del naixement de la criatura. Si és una dona la que demana el divorci, aquesta restricció no s’aplicarà.