[MICHAEL, Franz (ed), (1971), The Taiping Rebellion. History and Documents, Seattle: University of Washington Press]
DIARI CELESTIAL TAIPING, 1862
(Taiping tianri)
Quan el Sobirà tenia trenta cinc anys [1837], en el primer dia de la tercera lluna, a mitja nit, va veure innumerables àngels que descendies del cel que li deien que havien vingut per endur-se'l al cel. […]
Ajudat pels àngels, el Sobirà vertader es va seure en un palanquí, van partir cap al llarg camí de l'est i van ascendir. Quan van arribar a la porta del cel, un nombre incalculable de verges bellíssimes es van aproximar per rebre'l, però el Sobirà ni les va mirar. Quan van arribar al cel, la llum radiant era encegadora. Esta absolutament diferent al món polsegós. Va veure innombrables persones que vestien barrets en forma de dracs, i tot ells van donar la benvinguda al sobirà. […] La Mare Celestial el va rebre i li digué: "Fill meu, tu vas baixar al món i el teu cos és ara brut. Espera't fins que la teva mare t'hagi banyat en el riu, després podràs anar a veure el teu Pare"
Quan el cos del Sobirà va estar net, la Mare Celestial el va dur fins l'audiència. El Pare Celestial, Senyor Suprem i Gran Déu, portava un barret de gran elegància. El seu cos es vestia amb roba negra de drac. Al voltant de la seva boca s'estenien daurades barbes, que queien fins cobrir-li l'estómac. El seu posat era heroic, i la seva figura altíssima. La seva aparença, assegut allí, era encara més digna i temible. Els seus vestits eren polits i adequats a ell. Les dues mans descansaven sobre els seus genolls. El Sobirà se li apropà, s'agenollà i li va mostrar el seu agraïment; desprès es va posar de peu al seu costat.
El Pare Celestial, Senyor Suprem i Gran Déu li va dir enfadat, "Has vingut? Escolta el que et diré. No és extraordinari fins a quin punt la gent del món ha perdut el seu cor originari? A quin l'home de la terra no he donat jo naixement i educació? Quin és el que no menja el meu menjar, i no vesteix les meves robes? Qui no gaudeix de la meva benaurança? Totes les coses del món van ser fetes per mi, i tots els aliments i els vestits van ser el meu regal. ¿Com pot gaudir la gent del món de la meva benedicció i haver, en canvi, enfosquit la seva naturalesa original?" [..]
Els Sobirà estava realment indignat, i preguntà al Pare Celestial, Senyor Suprem i Gran Déu, dient-li: "Pare, si són realment tan malvats, per què no els extermines?" […] El Pare Celestial, Senyor Suprem i Gran Déu va dir: "Deixem-los continuar una mica més per aquest camí de maldat. Després ja tractaré amb ells. No et pensis que ells podran escapar de mi!" […]
El Pare Celestial, Senyor Suprem i Gran Déu va carregar contra Confuci, dient, "Per què ensenyes a la gent a seguir amb els seus afers d'una manera tan confosa, de manera que la gent del món ni tan sols em coneix, i en canvi, la teva reputació és més gran que no pas la meva?" Al començament, Confuci argumentava obstinadament, però al final es va quedar silenciós sense res que dir.
El Germà Gran Celestial, Crist, també va acusar Confuci, dient-li, "Tu vas crear llibres d'aquest tipus per ensenyar la gent; tens realment capacitat per escriure llibres?"
Confuci, al veure que tothom al cel el declarava culpable, va escapar secretament del cel amb la intenció d'unir-se al cap dels dimonis. El Pare Celestial, Senyor Suprem i Gran Déu, va ordenar al Sobirà que anés amb els àngels a perseguir Confuci per portar-lo, lligat i emmordassat, davant el Pare Celestial, Senyor Suprem i Gran Déu. El Pare Celestial, Senyor Suprem i Gran Déu, amb gran ràbia, va ordenar als àngels que el fuetegessin. Confuci, agenollat davant el Germà Gran Celestial, Crist, suplicava sense parar. Va rebre no pocs cops de fuet, i les seves súpliques no cessaven. El Pare Celestial, Senyor Suprem i Gran Déu, considerant que els seus mèrits compensaven les seves deficiències, va concedir-li que participés de la bondadosa fortuna del cel, però mai se li havia de permetre baixar al món.
En aquest punt, el Pare Celestial, Senyor Suprem i Gran Déu va ordenar al Sobirà que anés a batallar amb els dimonis i els vencés, i li va concedir un segell daurat i una espasa i va disposar que anés amb els àngels a exterminar-los. […]
Mentre el Sobirà lluitava, la Mare Celestial i totes les germanes petites l'ajudaven de manera que no hi ha haver batalla que no guanyés. Victoriós, va retornar al cel més elevat.
El Pare Celestial, Senyor Suprem i Gran Déu estava realment satisfet i li va concedir al Sobirà el títol de "Tian Wang, Monarca del Gran Principi, [Hong Xiu]quan". El Pare Celestial, Senyor Suprem i Gran Déu va ordenar als Sobirà: "El teu nom és Quan. Quan eres al món, el primer caràcter del teu nom violava el meu nom, i s'ha d'eliminar. Quan tornis al món, et pota anomenar Hong Xiu o Hong Quan, o també, Hong Xiuquan. Així, el teu nom i el dels teus germans menors tindran significat". […]
El Pare Celestial, Senyor Suprem i Gran Déu també va ordenar al Sobirà: "Quan tu tornis al món passaran alguns anys fins que no despertis. Però no tinguis cap por. Més endavant, rebràs un llibre que t'explicarà totes aquestes coses. Quan tinguis ben clares totes aquestes coses, no erraràs mai si actues d'acord amb aquest llibre. Ara bé, quan actuïs d'acord a aquest llibre, els homes del món et calumniaran, t'escridassaran amb burles i et menysprearan. […]
El Sobirà va ascendir al cel el primer dia de la tercera lluna, i hi ha ser durant quaranta dies, o més, abans que no va ser novament enviat al món.