Tractat de Nanquín, 1842
(Traducció al català de Dolors Folch)
Article 1. Estipula pau i amistat entre Xina i Gran Bretanya i total seguretat i protecció per persones i propietats dins dels dominis de l’altre.
Article 2. Determina la obertura de cinc ciutats xineses: Canton, Fuzhou, Xiamen, Ningbo i Shanghai per viure-hi ciutadans britànics i les seves famílies, per tant que hi puguin dur a terme les seves activitats mercantils, sense restriccions de cap mena. També es permet la instal.lació de consulats en aquestes ciutats.
Article 3. La illa de Hongkong serà posseida en perpetuitat per Gran Bretanya i serà governada com aquesta cregui convenient.
Article 4. Els Qing pagaran 6 millions de dólars pel valor de l’opi que va ser destruit a Canton.
Article 5. S’aboleix el monopoli del Cohong de Canton i es permet que els mercaders britànics, en els cinc ports esmentats, fassin negocis amb qui vulguin. Els Qing han de pagar 3 millions de dólars per cobrir els deutes del Cohong.
Article 6. Xina paga 12 millions per compensar per les despeses de la guerra.
Article 7. Els 21 millions de dólars que s’estipulen entre els articles 4 i 6 han de ser pagats abans de 1845, i els pagaments que es retardin tindran un recàrrec d’un 5% anual.
Article 8. Xina alliberarà tots els presoners que siguin súbdits britànics, tant si són indis com europeus.
Article 9. Amnistia incondicional per tots els súbdits xinesos que han tingut relacions amb els europeus.
Article 10. En els cinc ports del tractat, els mercaders pagaran una tarifa duanera. Un cop aquesta estigui pagada, només pagaran taxes justes i previament estipulades per poder enviar els seus bens cap a l’interior de Xina.
Article 11. La futura correspondència entre Gran Bretanya i Xina no portarà l’encapçalament de "petició" o "súplica" que els estrangers estaven obligats a utilitzar, sino que ambues nacions s’adressaran en termes que no impliquin subordinació, com "comunicació" o "declaració".
Article 12. En quant rebin el primer pagament de la indemnització, les forces angleses abandonaran Nankin i el Gran Canal, i no tornaran a interferir amb el comerç xinès. Les tropes angleses mantindran el control de Zhoushan fins que s’hagi pagat tota la quantitat estipulada.
Tractat suplementari de 1843. Fixa les tarifes pel te, la seda, el cotó,
la llana, el vori, els metalls i els licors. Clausula de nació més
afavorida.