| A |
| Açoka |
Emperador (273-232
aC) de la dinastia Maurya, que va propiciar la implantació
i difusió del budisme. |
| Ahimsa |
No violència envers
homes ni animals: ideal predicat tant pels budistes com pels jains, que
va contribuir tant en la disminució dels sacrificis bramànics
com en la difusió del vegetarianisme. |
| Ajanta |
Temple excavat a la roca
al nord del Decan, amb importants escultures i frescos budistes que van
del segle II al segle VII dC. |
| Ajivika |
Secta rival del jainisme
i del budisme, de concepcions deterministes i fatalistes. |
| Amherst, lord |
Lord Amherst (1773-1887) va dirigir
el 1916 una missió diplomàtica anglesa a l'emperador Jiaqing,
i que, en negar-se ell a fer el koutou, va acabar en fracàs
total. |
| Amitbaba |
Buda que governa el Paradís
d'Occident. És molt important en el budisme Mahayana. |
| Amaravati |
Localitat de la vall de
riu Krishna, on entra els segles II i III dC es va desenvolupar una important
escola d'art budista. |
| Analectes |
Recull de les dites de
Confuci. |
| Ananda |
El principal deixeble de
Buda. |
| An Lushan |
An Lushan (703-753) marca el principi
del declivi dels Tang, contra qui es va revoltar el 755. An Lushan, un alt
comandant d'origen turc, era un favorit de la concubina Yang Guifei i es
va revoltar contra el tron aprofitant el clima de desastre creat per la
pèrdua de les terres del sud a mans del nou estat de Nanzhao i per
la derrota infligida als Tang pels àrabs a la batalla de Talas. |
| Anyang |
Darrera capital dels Shang. |
| An Shigao |
148 dC; traductor al xinès
dels textos hinayana. |
| Arbre Bodhi |
L'arbre sota el qual Buda
va rebre la Il·luminació, a Bodh Gaya. |
| Arhat |
Practicant ideal del budisme,
segons l'escola Theravada, que ha aconseguit alliberar-se totalment de les
passions. |
| Arrow, guerra d' |
La guerra de l'Arrow (1856), també
anomenada Segona Guerra de l'Opi, va esclatar el 1856 arran de la detenció
per part dels xinesos de la tripulació del vaixell Arrow i del subsegüent
bombardeig de Canton per part dels anglesos. Canton va caure en mans d'una
força conjunta d'anglesos, francesos i americans i la guerra va acabar
amb la firma del tractat de Tianjin (1858). |
| Arthasastra |
Tractat sobre l'art de
governar, atribuït a Kautilya, ministre de Candragupta Maurya (325-297
aC), fundador de l'imperi Maurya. |
| Atman |
Principi d'individualitat. |
| Auto-enfortiment |
El moviment d'auto-enfortiment (1861-95)
va ser un programa de modernització militar i industrial que el tron
va desenvolupar a Xina entre les guerres de l'opi i la guerra sino-japonesa.
El seu moment culminant va ser la Restauració Tongzhi. |
| Avalokitesvara |
Buda anterior a Bodhisattva
de la misericòrdia que a Xina es va difondre com a deessa Guanyin. |
| B |
| Bactriana |
Regió de Balkh,
a Afganistan, que va ser important en la influència hel·lenística
al NO de l'Índia. |
| Baihua |
El baihua és la llengua
corrent de Xina, en oposició al wenyan, o llengua culta. A
partir del moviment del 4 de maig de 1919 es va convertir en la la llengua
escrita habitual. |
| Bamiyan |
Antic centre caravaner
a l'Afganistan, famós pels seus temples budistes i pel Gran Buda
excavat a la roca. |
| Ban Gu |
Ban Gu (32-92 dC), autor
de la Història dels Han, que cobreix el període dels Han Anteriors
i que segueix el model de història dinàstica iniciat per Sima
Qian. |
| Banda Verda |
Organització criminal de Shanghai
durant la primera meitat del segle XX, que controlava l'opi, la prostitució
i el crim organitzat a la ciutat. Chang Kaishek en va formar part els anys
20 i la va utilitzar en contra dels comunistes a la matança de Shanghai. |
| Bharut |
Nucli budista amb una important
producció artística al segle II. |
| Bhiksu |
Monjo mendicant. |
| Bhumisparsamudra |
Gest de "prendre la terra
per testimoni": reflecteix la decisió de Buda de continuar sota l'arbre
Bodhi fins a resoldre el problema de com eliminar el sofriment. |
| Benevolència
(ren) |
És la virtut moral
que fa que una persona s'interessi per les altres |
| Bodh Gaya |
Lloc de la Il·luminació
de Buda |
| Bodhi |
Despertar, descobriment
de les Quatre Nobles veritats en el Budisme. |
| Boddhidharma |
Monjo llegendari hindú
que hauria introduït a Xina el budisme Chan el 420 dC. |
| Boddhissatva |
Futur Buda, que està
a punt de rebre la Il·luminació, però que retarda la
seva entrada al Nirvana per tal d'ajudar als altres homes. |
| Borobudur |
Stupa monumental al centre
de Java, amb l'estructura d'un mandala i una immensa riquesa escultòrica.
504 Budes de cos sencers i milers de figures en baixos relleus. Segle VII
dC. |
| Bóxers |
La rebel·lió dels Bóxers
(1899-1901) va ser una resposta xenòfoba a la creixent penetració
estrangera a Xina. El recolzament de l'emperadriu Cixi va donar força
al moviment que va arribar a assetjar, durant 55 dies, el barri de les legacions
a Pequín. L'indemnització que Xina va haver de pagar
arran de la derrota va arruinar definitivament al país. |
| Brahmana |
Textos sagrats que són
apèndixs als Vedes, i bàsicament comentaris especulatius sobre
els ritus vèdics. Van ser compostos entre 800 i 600 aC. |
| Buda |
Il·luminat. |
| C |
| Caitaya |
Lloc sagrat de les religions populars índies,
centrat en un arbre, o un monticle de terra, que va ser assimilat com a
tal tant pel hinduisme com pel jainisme. |
| Cai Yuanpei |
Cai Yuanpei (1868-1940) va ser rector de
la universitat de Pequín de 1916 a 1926. Intel·lectual de
talent, educat en els exàmens tradicionals, però també
a Leipzig i París, és un reformista molt actiu
en el terreny de l'educació i sota el seu mandat la universitat de
Pequín es va convertir en el focus del moviment del 4 de maig i en
una institució plural i oberta en què hi convivien tendències
polítiques diverses dins del marc comú d'un gran rigor intel·lectual.
Entre els professors d'aquest període cal destacar el degà
de lletres, Chen Duxiu, i el professor de filosofia, Hu Shi. El 1928 va
col·laborar activament en la fundació del principal centre
investigador de Xina, l'Acadèmia Sinica. Partidari primer de Jiang
Jieshi quan aquest es va enfrontar amb els comunistes, s'hi va enfrontar
després quan el Guomindang va esdevenir cada cop més autoritari
i indiferent als sofriments del poble, fundant la Lliga xinesa dels Drets
de l'Home. |
| Cakravartin |
Emperador universal que, igual que els
Budes, apareix de temps en temps per tal de governar benèficament
tots els homes i a totes les terres. |
| Camí Mitjà |
La doctrina predicada per Buda en el seu
primer sermó que es troba a mig camí entre la vida luxuriosa
dels brahmans i la mortificació de la carn dels ascetes. |
| Camí Recte |
Carretera que unia la capital dels Qin,
Xianyang, amb la Gran Muralla, al nord, en línia recta. |
| Canton System |
Per tal de controlar el comerç exterior,
el govern manxú el va circumscriure a Canton. El Canton System (1760-1842)
autoritzava els estrangers a residir en un únic barri portuari on
hi tenien també els magatzems, del qual no podien sortir ni podien
portar-hi les seves famílies. El comerç s'havia de realitzar
xclusivament amb uns pocs comerciants, hong, expressament autoritzats
pel govern i agrupats en el Cohong. |
| Cel (Tian) |
El Cel és una divinitat que agafa
importància a partir dels Zhou i que s'identifica amb la suprema
voluntat moral. |
| Celles Roges |
Societat secreta amb tendències
taoistes que va participar activament en la revolta que va enderrocar Wang
Mang. |
| Cent Dies |
Període de Cent dies, de l'11 de
juny al 21 de setembre de 1898, en què l'emperador Guanxu, sota la
influència de Kang Youwei, va promulgar una sèrie de mesures
reformistes que van ser posteriorment anul·lades per l'emperadriu
Cixi. |
| Chan |
Nom d'una branca del budisme, originària
de Xina, i que s'estengué pel Japó amb el nom de Zen. El Chan
rebutja la tradició de les escriptures i busca la il·luminació
sobtada en la meditació. |
| Chang Kaishek |
Jiang Jieshi (1887-1975) va estudiar al
Japó i va prendre part a la revolució de 1911. A partir de
1924 va dirigir l'acadèmia militar de Whampoa i, en morir Sun Yatsen,
es va fer amb la direcció del Guomindang el 1926. El 1927 va llençar
l'Expedició cap al Nord, destinada a reunificar Xina i dominar els
Senyors de la Guerra. L'èxit de l'expedició va reforçar
la seva posició i li va permetre eliminar els comunistes de Shanghai.
De 1927 a 1937 va dirigir el govern xinès durant la dècada
de Nanquín, i va forçar els comunistes a abandonar la base
del Jiangxi i a replegar-se al nord amb la Llarga Marxa. El 1937, per fugir
de la invasió japonesa, va traslladar el govern a Chongqing i es
va mantenir allí, amb actiu suport dels aliats, fins al final de
la segona guerra mundial. De 1945 a 1949 es va enfrontar als comunistes
en una guerra civil i, en perdre-la, es va refugiar a Taiwan on va establir
el govern de la República de Xina. |
| Chang'an |
Capital dels Han Anteriors, situada a les
vores del riu Wei, on ara hi ha la moderna ciutat de Xi'an. |
| Chen Duxiu |
Nascut el 1879, va rebre una educació
tradicional i va passar els exàmens imperials, però a partir
de 1898 va rebre la influència dels modernistes i va anar a estudiar
a Japó i a França. El 1915 va fundar el diari Joventut,
que es va convertir en el fòrum intel·lectual més important
de Xina. Incorporat a la Universitat de Pequín com a degà
de lletres, va prendre part activa en el moviment del 4 de maig, i el 1921
va ser un dels membres fundadors del partit comunista xinès, del
qual va ser secretari fins a 1927. Simpatitzant del trotskisme, va ser expulsat
del partit el 1929. |
| Chen Yun (1900-1995) |
Fill de Shanghai i tipògraf de professió,
és un dels pocs dirigents comunistes xinesos de procedència
obrera. Membre del partir comunista a partir de 1924, va participar en la
sublevació de Shanghai que va dirigir Zhou Enlai el 1927. El 1932
marxa cap a la zona soviètica del Jiangxi, on forma part del
buró polític. Va participar a la Llarga Marxa i va ser assessor
de Mao a Yan’an, on es va especialitzar en afers econòmics. Durant
els primers anys de la República va dirigir la reorganització
de la indústria, els transports i les infraestructures i a mitjans
dels 50 va promoure el Primer Pla quinquennal, d’inspiració soviètica.
Va mantenir sempre posicions realistes, oposant-se a la col·lectivització
ràpida i intentant reintroduir una economia de mercat després
del desastre del Gran Salt Endavant. Va aconseguir sobreviure sense ser
mai purgat. |
| Cinc Clàssics |
Els Cinc Clàssics (jing)
- el Clàssic de la Poesia, el Clàssic dels Documents,
el Clàssic dels Ritus, el Clàssic dels Canvis
i el Clàssic de la Música - constituïen
el currículum bàsic dels exàmens imperials juntament
amb els Quatre Llibres i la Crònica de Primaveres i Tardors. |
| Clàssic dels Canvis |
Yijing, o Clàssic dels
Canvis, és bàsicament un manual d'endevinació basat
en les interpretacions donades a cadascun dels 64 hexagrames bàsics.
El llibre es deuria començar a recopilar entorn de l'any 1.000 aC,
però la seva forma definitiva és del segle I. |
| Cinc Elements |
Els cinc elements o fases són
fusta, foc, terra, metall i aigua, i deriven un dels altres segons
un sistema de correspondències que engloba la totalitat del cosmos.
Aquesta cosmologia correlativa va ser molt important amb els Qin i amb els
Han. |
| Cinc Mesures d'Arròs |
Moviment messiànic taoista similar
al dels Turbants Groc, que va ser important en les revoltes que van acabar
amb els Han Posteriors. |
| Cinc Preceptes |
En el budisme, no matar, no robar, no cometre
accions impures, no mentir i no prendre substàncies intoxicants. |
| Cinc Relacions Bàsiques |
Les Cinc Relacions bàsiques del
confucianisme són les que lliguen entre ells Sobirà i súbdit,
Pare i fill, Marit i Muller, Germà gran i germà petit i Amic
i amic. |
| Cixi |
Cixi (1835-1908) va ser emperadriu regent
diverses vegades a partir de 1861 i va governar Xina de facto des
de 1861 fins a la seva mort. Durant tot aquest període va constituir
un poderós fre a tots els intents de modernització. |
| Clàssic dels documents |
Shujing, o Clàssic dels
Documents, és una col·lecció de discursos atribuïts
a emperadors i ministres, des dels emperadors mítics fins als reis
Zhou, que reflecteixen un passat ideal. La historiografia xinesa atribueix
a Confuci la seva recopilació. |
| Clàssic de la Poesia |
Shijing, o Clàssic de
la Poesia, és una col·lecció de cants populars
i de himnes oficials, la majoria dels quals daten de la dinastia Zhou. La
historiografia xinesa atribueix a Confuci la seva recopilació. |
| Cohong |
Agrupació dels mercaders, hong,
oficialment autoritzats a comerciar amb els europeus durant el període
del Canton System. |
| Confuci |
Confuci (551-479 aC) va formular, a partir
de tradicions anteriors, la necessitat de basar l'harmonia social en l'ètica.
Els ensenyaments del primer gran mestre de Xina, basats en l'estudi aprofundit
dels Clàssics, el valor central de la pietat filial i la necessitat
de practicar unes virtuts morals bàsiques - la més important
de les quals és el respecte pels altres, o benevolència, ren
- que troben la seva expressió social en els ritus, li, que
intentaven articular una societat basada en les Cinc Relacions bàsiques,
amb l'home noble com a màxim exponent. |
| Cong |
Tub ritual de jade, quadrat
per fora i rodó per dins, que simbolitza la compenetració
de la terra i el cel, molt estès entre les cultures del nord de Xina,
especialment a partir de la cultura de Longshan. |
| Corredor de Gansu |
Franja de territori situat entre
les altes muntanyes - continuació del Kunlun - i els inicis del desert
de Gobi. Resseguit per la Gran Muralla, i amb una porció de loess
a la seva banda oriental, aquest corredor ha estat sempre la prolongació
natural de les terres de loess i el braç que unia la plana central
xinesa amb el Xinjiang. Estès de Lanzhou a Dunhuang, era un dels
trams més concorreguts de la ruta de la seda. |
| Cosmologia correlativa |
Corrent filosòfic que, a partir
de cinc elements o fases en perpetu canvi, fusta, foc, terra, metall i aigua,
elabora un sistema de correspondències que engloba la totalitat del
cosmos. La cosmologia correlativa va ser molt important amb els Qin i amb
els Han. |
| Crema dels Llibres |
L'any 213 aC l'emperador Qin Shihuangdi
va ordenar la crema dels Clàssics i dels llibres de les Cent Escoles,
per tal d'evitar que servissin de base a l'oposició a l'estat legista. |
| D |
| Dao (Camí) |
El Dao és el concepte central
dels corrents de pensament xinès. Pels confucians representa l'equilibri
entre l'home i la totalitat de l'ordre socio-polític, mentre que
pels taoistes es centra en l'equilibri entre l'home i el món natural. |
| Daodejing |
El Llibre del Camí i de la virtut
(Daodejing), atribuït a Laozi (s. VI aC.) però que
probablement és l'obra de diversos autors al llarg d'uns quants segles.
És un poema místic, de 81 capítols, que busca la fusió
de l'home amb el cosmos, que exalta el valor del buit i persegueix l'aniquilació
de desigs i passions. |
| Dawenkou |
Cultura del neolític
xinès, estesa per la península de Shandong, activa entre 5.000
i 3.000 aC, i caracteritzada pels inicis de l'estratificació social
i de l'escapulimància. |
| Deng Xiaoping |
Deng Xiaoping (1904-1937) era fill d’una
família de grans propietaris agrícoles del Sichuan; el 1920
va marxar a França dins d’un programa mig de treball mig d’estudi.
Sent obrer de la Renault va ingressar al partit comunista. En tornar a Xina
el 1926, va establir una base guerrillera de curta durada al sudoest i després
es va incorporar a la república soviètica del Jiangxi i va
recolzar activament a Mao entre 1932 i 1934, en especial durant la Llarga
Marxa. La seva importància militar va anar creixent durant la guerra
civil en què era comissari polític d’un dels tres exèrcits
de la Xina del nord. Del 1949 al 1952 va ser secretari polític del
partit al Sichuan. El 1953 va ser ministre de Finances. A partir de 1954
va començar a destacar com a comissari polític i el 1956 va
ser nomenat secretari general del partit comunista. Deng formava part del
grup dels pragmàtics, juntament amb Zhou Enlai i Liu Shaoqi. Malgrat
que va dirigir la campanya contra els dretans de 1957, va caure en desgràcia
durant la Revolució Cultural i va ser desterrat al camp. Després
de la mort de Mao, va aconseguir ràpidament agafar el poder a Hua
Guofeng i es va convertir en el líder indiscutit de Xina des de 1977
fins a la seva mort. Partidari de la liberalització econòmica,
va llençar l'era de les reformes, mentre s'oposava a tota obertura
política, com va quedar clar tant a 1979, en el Mur de la Democràcia,
com al 1989, a Tiananmen |
| Dharma |
La Llei que regeix l'univers, el cos doctrinal
del budisme. |
| Dharmacakramudra |
Gest de "girar la roda de la llei": simbolitza
el primer sermó de Buda al Parc dels Cérvols. Les dues mans
al pit, amb l'esquerra sota la dreta i girada cap amunt, l'anular de l'esquerra
tocant el dit petit de la dreta. |
| Dhyana |
Meditació. |
| Dhyanamudra |
Gest de meditació, amb les dues
mans obertes a la falda, descansant l'una sobre l'altra, amb els polzes
tocant-se. |
| Du Fu |
Du Fu (712-770) és considerat, juntament
amb Li Bai, amb el que va coincidir a la cort de Xuanzong, un dels dos més
grans poetes de la literatura xinesa. Profundament confucià, va suspendre
sempre els exàmens oficials i va conèixer la pobresa i l'exili,
arran de la rebel·lió d'An Lushan. Els seus poemes, de factura
impecable, tenen sovint un contingut social. |
| Dukha |
Sofriment inherent a l'existència. |
| Dunhuang |
Localitat situada a l'entrada del desert
de Taklamakan on es troben les més grans coves budistes d'Àsia
Central. Dunhuang va ser un centre actiu des dels Han fins a la invasió
dels Xixia en el segle XI. A part dels frescs, de valor incalculable, a
Dunhuang hi va quedar amagat, durant 1.000 anys, un enorme dipòsit
de documents, que en part van ser adquirits el 1907 i 1908 per Aurel Stein
i Paul Pelliot i es troben avui al British Museum i al Musée Guimet. |
| E |
| Ellora |
Centre de monestirs rupestres hindús,
budistes i jains, dels segles V-VIII dC. |
| Escriptura d'herba |
Aquesta cal·ligrafia, derivada de
la cursiva i sorgida com aquesta a finals de la dinastia Han, s'utilitza
amb finalitats artístiques ja que, més que cap altra, permet
que el cal·lígraf doni una interpretació personal del
text. |
| Erlitou |
Cultura neolítica xinesa,
activa entre 2.000 i 1.800 aC, corresponent a la dinastia Xia. |
| Escapulimància |
Procediment endevinatori
basat en l'observació de les alteracions produïdes en fragments
ossis. En el cas de Xina, es tracta de piroescapulimància, ja que
allò que s'interpretava eren les esquerdes produïdes per punxons
roents aplicats a escàpules d'animals o closques de tortuga. |
| Ever-Victorious Army |
Exèrcit format per Gordon per lluitar
contra els Taiping, en què els oficials eren mercenaris occidentals
i la tropa eren xinesos. |
| Expedició cap al Nord |
Va ser una campanya, dirigida el 1927 per
Chang Kaishek i el Guomindang, per unificar Xina i acabar amb el poder dels
Senyors de la Guerra. Al llarg d'aquesta campanya, que es va iniciar amb
el suport dels comunistes, es va produir la matança de Shanghai en
contra d'aquests. |
| F |
| Faxian |
Missioner i traductor que viatja a l'Índia
del 339 al 414 dC, en temps de Candra Gupta II. |
| Feudalisme xinès |
Forma en què es va organitzar
el territori xinès immediatament després de la conquesta dels
Zhou, per la qual el governant delega una sobirania limitada sobre
parcel·les del seu territori als seus vassalls, i en la qual el rei
no té el monopoli de la força militar. El poder del rei es
manté basat en l'aspecte religiós dels vincles de llinatge
perpetuats a través del culte als avantpassats. |
| Fill del Cel |
Nom ritual del rei o emperador xinès
que el designa com a dipositari del Mandat del Cel. |
| franco-xinesa, guerra |
La guerra franco-xinesa (1884-85) va esclatar
arran de la implantació francesa a Vietnam i va representar la pèrdua
total d'influència xinesa al SE d'Àsia. |
| Fujian |
Província costanera xinesa,
situada enfront de Taiwan, de costes molt retallades, i que ha estat la
gran zona marinera de la Xina. |
| Fuxi |
Un dels Tres Augusts, incorporats
tardanament a la mitologia xinesa, i considerat inventor de l'escriptura
i els vuit trigrames. |
| G |
| Gandhara |
Regió situada al nord de l'actual
Pakistan on, el segle I dC, va sorgir l'art greco-búdic, en el qual
es combinaven les tradicions índies i hel·lenístiques. |
| Gautama |
Nom del clan a qual pertanyia la família
de Buda. |
| Gong |
El príncep Gong, regent juntament
amb Cixi durant la dècada de 1860-70, va començar a interessar-se
per la modernització de Xina arran de la seva participació
en la convenció de Pequín de 1860, i va jugar un paper important
durant tot el període de la restauració Tongzhi i del moviment
d'auto-enfortiment a través del Zongli Yamen que ell va crear
i presidir. |
| Gordon |
Gordon (1833-1885) va crear la Ever-Victorious
Army amb què va lluitar contra els Taiping |
| Gran Canal |
Projecte realitzat pels Sui entre 584 i
610 que unia amb una via d'aigua contínua les riques regions arrosseres
del Yangzi amb les capitals i les zones estratègiques del nord. Els
sofriments provocats per la construcció d'aquesta ingent obra d'enginyeria
van precipitar la caiguda dels Sui. El 1.280, els mongols faran un tram
directe de Hangzhou a Pequín, de 1.800 km, que es va mantenir vigent
fins el segle XX. |
| Gran Muralla |
La "Gran Muralla de 10.000 li" té
una longitud de 5.000 km comptant totes les branques secundàries,
i de 2.700 km si es té només en compte la línia principal
que uneix el pas de Jiayuguan, al corredor de Gansu, amb Shanhaiguan, a
la costa del golf de Bohai. La Gran Muralla es va construir sobre les muralles
anteriors aixecades pels estats xinesos dels Regnes Combatents. El primer
traçat continu va ser el de la dinastia Qin (221-206 aC), que va
ser reparat i perllongat cap a l'oest durant la dinastia Han (205 aC-220dC)
per tal de protegir el corredor de Gansu de les incursions dels xiongnu.
L'interès de l'estat xinès per la Gran Muralla ha estat intermitent.
Als segles V i VI, els Wei del Nord (386-584 dC) i els Qi del Nord (550-577
dC) van edificar traçats nous a la vora de Datong, mentre els Sui
(581-618 dC) van fer una línia nova per protegir l'Ordos dels tibetans.
Ni els Tang, ni els Song ni els mongols van interessar-se mai per la Gran
Muralla, que va enrunar-se en gran part entre els segles VII i XV. La darrera
versió de la Gran Muralla va ser construïda per la dinastia
Ming per tal de protegir-se dels mongols, i són les restes d'aquest
tram les que es visiten avui prop de Pequín. Les restes de la Gran
Muralla Qin i Han, en terra piconada, es troben principalment a la part
occidental. |
| Guanyin |
Deessa de la misericòrdia.
És la forma que va prendre a Xina el boddhissatva Avalokitesvara. |
| Guomindang |
Partit nacionalista xinès, fundat
per Sun Yatsen el 1911, sobre la base de l'anterior Tungmenghui.
El 1913, Yuan Shikai el va declarar il·legal i, el 1920, Sun Yatsen
el va reorganitzar seguint els principis del centralisme leninista, tot
i que el cos doctrinal del partit no era el marxisme sinó els tres
principis (Nacionalisme, Benestar del Poble i Democràcia). A la mort
de Sun Yatsen el 1925, la direcció del Guomindang va
passar a mans de Jiang Jieshi (Chang Kaishek). Malgrat l'existència
d'un front unit amb els comunistes des de 1923, Jiang Jieshi va trencar
amb aquests durant l'expedició cap al nord, i va perpetrar la matança
de Shanghai. L'actitud vacil·lant del Guomindang enfront de
la invasió japonesa de 1937 va donar força als comunistes,
i l'enfrontament entre ambdós poders va desembocar en una guerra
civil en acabar la segona guerra mundial. El Guomindang va perdre
la guerra el 1949 i les restes del seu exèrcit es van refugiar a
Taiwan, van secessionar l'illa del continent. |
| Gupta |
Dinastia fundada per Chandra
Gupta (320-335 dC) que va regnar entre els segles IV i VI sobre tota l'Índia
del nord i part del Decan. |
| H |
| Hakka |
Grup culturaln xinès, que pertany
als Han i que es va desplaçar de la Xina del nord cap a Guangxi,
Guangdong i Fujian cap al segle XII. Les seves lluites amb la població
d'aquesta zona els van portar a edificar unes vivendes fortificades i a
sumar-se, a mitjans del XIX, a la rebel·lió dels Taiping. |
| Hanfei |
Hanfei o Hanfeizi (280-233 aC) va ser un
escriptor brillant i un legista influent, que va argumentar que el poder
de l'estat procedeix de les seves lleis i no de la virtut de savis i reis
ni de les tradicions ancestrals, i va formular la necessitat d'enriquir
l'estat i enfortir l'exèrcit. |
| Hart, Robert |
Robert Hart (1835-1911) va reorganitzar
les Duanes Marítimes Imperials de les que va ser director des de
1863 fins 1908, i les va transformar en un instrument fiscal eficaç,
gestionat pels xinesos i dirigit pels estrangers |
| Hexagrames |
Els 64 hexagrames formats per la combinació
de 49 tiges d'aquilea en línies contínues i discontínues,
es van formar a partir de reculls camperols de presagis fins cristal·litzar
en un sistema simbòlic complex que grafia les 64 coincidències
bàsiques en què conflueixen totes les estructures possibles
de l'univers. |
| Hinayana |
El "petit vehicle", nom amb què
el budisme mahayana designa les formes anteriors del budisme. El budisme
hinayana es va estendre per Ceilan i sud-est d'Àsia en els segles
immediatament anteriors al canvi d'era. |
| Hoabinhià |
Cultures del sud de Xina i del
sud-est asiàtic, caracteritzades per una agricultura de tubèrculs
combinada amb caça-recol·lecció. |
| Hong Xiuquan |
Hong Xiuquan (1814-1864) era fill d'una
família hakka del Guangdong. Després de suspendre els exàmens
oficials, va estudiar amb missioners protestants a Canton i després
d'una greu malaltia va arribar a la conclusió que era el germà
petit de Jesucrist. Amb un grup de hakka va iniciar la rebel·lió
dels Taiping i va establir la seva capital a Nanquín. Quan la ciutat
va ser presa pels imperials 11 anys més tard, Hong es va suicidar. |
| Huang Chao |
Huang Chao va viure durant els segons Tang
i va protagonitzar una gran rebel·lió xenòfoba entre
875 i 884. El 879 va capturar Canton i , després de matar a milers
de comerciants àrabs que hi vivien, va enfilar cap al nord, va conquerir
Chang'an i va fundar-hi una nova dinastia. Les seves campanyes van deixar
un record de xenofòbia i destrucció i marquen el final de
la dinastia Tang. |
| Huangdi |
Un dels Cinc Emperador mítics
amb que Sima Qian va fer començar la història xinesa. Huangdi,
que vol dir "emperador groc", va ser el creador de la nació xinesa
i l'unificador del territori. |
| J |
| Jainisme |
Religió sorgida de l'Índia,
contemporània al budisme, amb el qual té molta similitud.
A diferència del budisme, segueix sent important a l'Índia. |
| Jataka |
Peces literàries que descriuen les
vides anteriors de Buda i que incorporen peces de literatura popular. |
| Jing |
Text clàssic, com ara Yijing,
Shujing, i Shijing. |
| Jingdezhen |
Important forn de ceràmica des del
segle VI dC. Les instal·lacions van créixer molt durant els
Song i, a partir dels Yuan, Jingdezhen es considera la capital de la ceràmica. |
| Jomon |
Cultura japonesa que s'estén del
10.000 al 300 aC durant la qual, malgrat ser sedentària i tenir ceràmica,
es vivia de la caça i de la recol·lecció. |
| K |
| Kanishka |
Emperador (78-126 dC) de la dinastia Kushan
que va promoure el budisme i va tenir un pes decisiu en la difusió
per Àsia Central tant del budisme com de l'art del Gandhara. |
| Kang Youwei |
Kang Youwei (1858-1927) va proposar un
paquet de mesures, arran de la derrota xinesa contra els japonesos del 1895,
que posteriorment van ser adoptades l'any 1898 per l'emperador Guanxu, durant
els Cent Dies. Quan l'emperadriu Cixi va acabar violentament amb el període
reformista, Kang es va exiliar al Japó. |
| Kangxi |
Kangxi (1654-1722 /r.1662-1722) va ser
el segon emperador de la dinastia manxú. En el tron des dels 15 anys,
va establir definitivament el poder manxú a Xina dominant la rebel·lió
dels Tres Feudataris (generals fidels als Ming), va incorporar Mongòlia
i el Tibet i va conquerir Taiwan (1683), expulsant-ne Koxinga. La firma
amb els russos del tractat de Nerchinsk (1689) va fixar definitivament les
fronteres de l'Amur entre ambdós imperis. Durant el seu regnat els
jesuïtes van ocupar un lloc destacat a la cort com experts en matemàtiques,
astronomia i tecnologia militar fins que la querella dels ritus (1715) els
va fer perdre influència. |
| Kapilavastu |
Capital del regne del pare de Buda. |
| Karma |
En el budisme i el món indi es refereix
a l'acció. Acumulació dels actes passats que determina la
condició present i la vida futura dels individus. |
| Koguryo |
Les colònies Han a Corea van acabar
desembocant en el primer estat coreà, el Koguryo, a finals dels Han
Anteriors. Serà a través del Koguryo que la cultura Han arribarà
al Japó. Consolidat entorn del budisme a partir del segle IV, el
segle V el seu territori cobria la major part de Manxúria i dos terços
de Corea. Va resistir els atacs dels Sui i de l'emperador Tang Taizong,
però va ser finalment derrotat per un atac conjunt del regne de Silla
(Corea del Sud) i dels Tang el 668. |
| koutou |
Genuflexió ritual, feta amb els
dos genolls i amb el cap tocant al terra, que calia fer enfront de l'emperador.
La negació a fer-lo va ocasionar conflictes amb les missions diplomàtiques
angleses de lord Macartney i lord Amherst. |
| Kumarajiva |
314-413 dC: traductor al xinès dels
textos mahayana. |
| Kushan |
Imperi constituït pels Yuezhi,
amb fortes influències hel·lenístiques. |
| Kushinagara |
Lloc del parinirvana de Buda. |
| L |
| Lama |
Al Tibet, mestre religiós. |
| Laozi |
Personatge semillegendari, que hauria viscut
a mitjans del segle VI aC i contemporani de Confuci, a qui s'atribueix l'autoria
del Daodejing |
| Legisme |
El pensament legista es va difondre per
Xina durant el període dels Regnes Combatents i va ser especialment
important en el regne de Qin. És conegut sobretot per les reformes
de Shang Yang i els escrits de Hanfei. |
| Li Bai |
Li Bai, o Li Po (701-762) passa per ser
el més gran poeta xinès, juntament amb el seu contemporani
Du Fu. Taoista, imaginatiu i molt amant del vi, Li Bai va ser un dels grans
animadors de la cort de Xuanzong, malgrat que no havia passat els exàmens
imperials, i va patir, com tots, les desastroses conseqüències
de la rebel·lió d'An Lushan. |
| Li Dazhao |
Li (1888-1927) va ser un dels primers marxistes
xinesos. Va participar en el moviment del 4 de maig de 1919 quan era bibliotecari
de la Universitat de Pequin, i va fundar amb Chen Duxiu la revista Xin
Qingnian, Nova Joventut. |
| Longshan |
Cultura del neolític
xinès, activa entre 3.000 i 2.000 aC, que recobreix les cultures
de Yangshao i Dawenkou, i que mostra una ceràmica negra feta amb
torn, apta pels usos rituals d'una societat fortament estratificada. |
| Li Hongzhang |
Li Hongzhang (1823-1901) va agafar importància
com a ajudant de Zeng Guofan durant la guerra contra els Taiping i va col·laborar
estretament amb Gordon i la Ever Victorious Army. Recolzat per l'exèrcit
local, que l'havia ajudat a vèncer els Taiping, va participar activament
en el desenvolupament econòmic de Xina durant el període d'auto-enfortiment,
propiciant la introducció de tecnologia moderna, acadèmies
militars i empreses industrials. Va jugar un paper prominent en totes les
relacions diplomàtiques amb occident però va ser severament
humiliat i ferit durant la firma amb Japó del tractat de Shimonoseki. |
| Li Si |
Li Si (280-208 aC) va ser el primer ministre
legista de Qin Shihuangdi i el cervell del seu imperi. La seva biografia
es troba al capítol 87 de les Biografies de les Memòries
Històriques de Sima Qian. |
| Lin Zexu |
Lin Zexu (1785-1850) partidari de prohibir
el fumar opi, va ser encarregat per l'emperador de suprimir el tràfic
de l'opi a Canton. El 1839 va fer incautar i cremar 20.000 caixes d'opi,
fet que va desembocar a la Primera guerra de l'opi. Després del tractat
de Nanquín, a causa de les queixes dels anglesos, va ser exiliat
a Xinjiang. |
| Liu Bang |
Liu Bang era un petit funcionari dels Qin
que va saber imposar-se durant la guerra civil que va seguir a la caiguda
del primer imperi i que va fundar l'imperi Han, del qual va ser emperador
amb el nom de Gaozu (202-195 aC) |
Liu Shaoqi
(1898-1969) |
Fill d’una família de camperols
rics del Hunan, va marxar a Moscou el 1921, on va estudiar a la Universitat
Comunista dels Treballadors d’Orient i on es va inscriure en el Partit Comunista
Xinès. Membre del Comitè Central des de 1927, entre 1927 i
1932 va ser un militant actiu a Manxúria i a Shanghai, i el 1932
va marxar cap a la República soviètica del Jiangxi. A Yan’an
va recolzar a Mao valorant molt positivament les contribucions teòriques
de Mao al marxisme i va inventantar el concepte de la sinització
del marxisme. A partir de 1945, Liu es converteix en el número 2
del partit. Després del Gran Salt Endavant es va enfrontar a Mao
i a partir de 1962 organitza el desmantellament de les comunes. |
| Luoyang |
Capital dels Han Posteriors o Orientals,
situada a les vores del riu Luo, afluent del Huanghe. Va ser també
la segona capital dels Tang. |
| Lu Xun |
Lu Xun (1881-1936), el més important
escriptor de la Xina contemporània, que és retratada en les
seves històries breus, de forma sardònica i implacable: la
barreja de misèries, supersticions i grandesa de la Xina tradicional.
El 1918 va publicar el Diari d'un boig a la revista Joventut i
al 1920 La veritable història d'AQ. El 1930 va fundar la Lliga
dels Escriptors d'Esquerra. |
| M |
| Macartney, lord |
Lord Macartney (1737-1806) va ser enviat
a Xina el 1793 amb la missió d'obrir el comerç entre Gran
Bretanya i Xina i d'establir relacions diplomàtiques entre ambdós
països. Macartney, que es va negar a fer el koutou davant de
l'emperador, va tornar amb una carta de Qianlong, dirigida al rei George
III d'Anglaterra, en la qual li manifestava que a Xina no li faltava res
i que no calia que hi continuessin enviant mostres de les manufactures angleses.
L'ambaixada de lord Macartney prefigura l'esgotament del Canton System (1760-1842). |
| Maghada |
Regne del nord de l'Índia, a l'actual
Bihar, d'on van sorgir tant l'imperi Maurya com el Gupta. |
| Mahavira |
Fundador del jainisme, al segle VI aC,
el més important dels corrents religiosos contemporànis del
budisme. |
| Mahayana |
El "gran vehicle", moviment budista sorgit
a l'Índia al segle I i que es va estendre cap a Xina i Japó
en els primers segles de la nostra era. |
| Maitreya |
Buda del futur. |
| Manchukuo |
Estat titella crat pels japonesos a Manxúria
el 1932, de què Puyi en va ser emperador nominal. |
| Mandala |
"Cercle", un cosmograma que representa
al mateix temps el macrocosmos de la divinitat i el microcosmos psicològic
de qui practica la meditació tàntrica. Aquest dibuix no figuratiu
que serveix de base a la meditació és comú a totes
les escoles del budisme, i és un element predominant en el tantrisme. |
| Mandat del Cel |
Teoria político-religiosa que sorgeix
amb els Zhou i que vincula la legitimitat del govern amb la seva conducta
moral. Aquesta teoria, que proporciona una data de caducitat a la dinastia
regnant, i que legitima el dret a la rebel·lió en cas de mal
govern, es va convertir en l'espina dorsal de la filosofia política
xinesa i va obligar es governants a tenir una cura especial del benestar
del poble. |
| Manjusri |
Boddhisatva de la saviesa. |
| Mantra |
Fórmules màgico-religioses
utilitzades tant per la religió vèdica com pel budisme tàntric. |
| Mantrayana |
Budisme tàntric. |
| Maodun |
Maodun (209-174 aC) va fundar l'imperi
xiongnu i es va enfrontar victoriosament als primers emperadors Han. |
| Mara |
Dimoni budista, que va temptar Buda just
abans de la Il·luminació. |
| Matança dels lletrats |
Immediatament després de la crema
dels llibres, Qin Shihuangdi va ordenar el 212 aC la matança de 460
mestres, que la tradició va identificar amb lletrats confucians. |
| Mathura |
Important centre religió a l'Índia
del nord. |
| Maya |
Mare de Buda. |
| Megàstenes |
Ambaixador seleucida a la cort maurya,
autor de la principal descripció de l'Índia al segle III aC.
conservada fragmentàriament a través de la seva reproducció
en altres obres. |
| Menci |
Menci (390-305 aC) va ser el primer gran
deixeble de Confuci. Va destacar per la seva creença en la bondat
de la naturalesa humana i per l'elaboració conservadora de les doctrines
confucianes. |
| Meng Haoran |
Poeta Tang, contemporani de Wang Wei, i
famós, com aquest, pel tractament del paisatge en la seva poesia. |
| Milinda |
Menandre o Milinda, rei indo-grec del Punjab,
és el personatge principal de la Milindapatna, Preguntes
a Milinda, recull de les seves converses amb el monjo budista Nagasena
que formen una introducció al budisme a l'abast de tothom. |
| Mont Meru |
Una gran muntanya que marca el centre de
la terra i que es troba tant en la cosmologia hindú com en la budista. |
| Moviment anti-dretà |
Campanya de Mao contra els intel·lectuals,
iniciada immediatament després del moviment de les Cent Flors, durant
el qual havien sorgit serioses crítiques a Mao i al partit. El moviment
va afectar a 500.000 intel·lectuals que van ser enviats al camp a
reeducar-se. |
| Moviment del 4 de maig |
El moviment del 4 de maig de 1919 va començar
com a una protesta dels estudiants de la universitat de Pequín contra
la clàusula del tractat de Versalles que, en acabar la I Guerra Mundial,
va transferir al Japó les colònies alemanyes al Shandong.
Al caràcter inicial nacionalista del moviment s'hi van sumar aviat
consignes reformistes que cridaven contra la botiga de Confuci i totes les
antigalles i demanaven una modernització. D'aquest moviment arrenquen
tant la tradició nacionalista com la comunista a la Xina contemporània. |
| Mudra |
Gestos rituals budistes amb significat
espiritual específic. |
| Muye, Batalla de |
Batalla realitzada al voltant del 1050
aC en què els Zhou, dirigits per Wuwang, el rei guerrer, i ajudats
per una coalició de pobles bàrbars, van enderrocar els Shang. |
| N |
| Naga |
Geni-serp que juguen un paper a l'art budista,
especialment a Angkor Vat. |
| Nalanda |
Gran centre universitari i monàstic
del budisme, al sud de Pataliputra. |
| Nanquín, tractat de |
El tractat de Nanquín (1842), el
primer dels tractats desiguals, es va firmar en acabar la primera guerra
de l'opi, i va implicar l'abolició del Cohong, l'obertura
de cinc ports francs i l'entrega de Hongkong als anglesos, als quals Xina
va haver de pagar també una indemnització de 21 milions. |
| Nerchinsk |
A finals del segle XVII, l'emperador Kangxi,
per tal d'evitar la implantació creixent de russos al nord-est de
Manxúria, va emprendre diversos atacs contra les principals bases
comercials russes de la zona, Albazin i Nerchinsk. Per estalviar-se una
guerra continuada, que tant a russos com a xinesos els quedava molt excèntrica,
ambdues parts van firmar el tractat de Nerchinsk el 1689, que fixava la
frontera sino-russa del riu Amur al mateix lloc on és avui. Aquest
tractat, en què els jesuïtes van jugar un paper important com
a intèrprets, constituïa una excepció notable de la pràctica
xinesa tradicional en les relacions amb l'exterior, ja que es va firmar
explícitament entre estats sobirans en peu d'igualtat. |
| Nian, rebel·lió |
La rebel·lió Nian (1851-1858),
probablement hereva amb les del Lotus Blanc de finals del segle XVIII, es
va estendre pel Shandong i Anhui arran de la misèria provocada per
les inundacions del riu Groc. La rebel·lió, contemporània
de la dels Taiping, va ser derrotada pels exèrcits de Zeng Guofan
i Li Hongzhang. |
| Nirvana |
L'absència total de cobdícia,
odi i engany, a què s'arriba com a resultat de l'extinció
de tot desig i del propi ego. |
| Nova Joventut |
La revista Xin Qingnian, Nova
Joventut, publicada entre 1915 i 1921, va jugar un paper essencial en
la revolució literària dels anys 20. Sota la direcció
de Chen Duxiu, i amb la col·laboració activa de Li Dazhai,
la revista publicava en baihua, o llengua corrent, i va obtenir col·laboracions
tan importants com "El diari d'un boig" de Lu Xun. |
| P |
| Pagoda |
Terme que designa les stupes i els temples
de l'est de l'Índia i el Nepal, caracteritzades per la superposició
de múltiples pisos. |
| Pali |
Llengua emparentada amb el sànscrit,
en què es va redactar el primer cànon budista que és
el que constitueix la base del budisme Theravada. |
| Panini |
Lingüista i gramàtic del segle
IV aC que va fixar el sànscrit. |
| Parinirvana |
Moment de l'extinció física
de Buda i de la seva entrada al nirvana. |
| Pataliputra |
Capital de Maghada amb els Maurya. |
| Peng Dehuai |
Peng Dehuai (1898 -1974)
va jugar un paper important durant la Llarga Marxa i la Guerra Civil. El
1950 va dirigir les tropes xineses durant la guerra de Corea. Va ser ministre
de Defensa de 1954 a 1959 i va criticar durament a Mao a la reunió
de Lushan tot denunciant els desastres del Gran Salt Endavant. |
| Pictogrames |
En l'escriptura xinesa, grup minoritari
dins del conjunt dels caràcters amb una grafia directament derivada
d'un dibuix pictogràfic original. Malgrat que n'hi ha menys de 1000,
són molt utilitzats. |
| Pietat filial |
Per a Confuci la columna vertebral de l'harmonia
social és la relació que lliga entre ells als membres d'una
mateixa família, en especial els fills als pares. |
| Pitaka |
Cistella: secció del cànon
budista. |
| Prakrit |
Grup de llengües derivades del sànscrit
en què es va redactar el cànon budista en els primers segles
de la nostra era. |
| Primaveres i Tardors |
La Crònica de Primaveres i Tardors
cobreix el període de la història del regne de Lu des del
722 al 481 aC, i dóna nom a aquest període de la història
de Xina |
| Puyi |
Puyi (1905-1967) va ser el darrer emperador
manxú. Va ser emperador als tres anys, el 1908, en morir l'emperadriu
Cixi, i va ser enderrocat per la revolució de 1911. Va ser emperador
de l'estat titella de Manchukuo, creat pels japonesos a Manxúria
el 1932. |
| Q |
| Qianlong |
Qianlong (1711-1799/r.1736-1795) va ser
el quart emperador de la dinastia manxú o Qing. Durant el seu regnat,
Xina s'implanta al Turquestan i a l'Ili i domina definitivament els mongols
dzúngars tot adquirint unes dimensions similars a les de la República
Popular amb Mongòlia. Malgrat la persistència de conflictes
militars als confins de l'imperi (lluita contra tribus del Tibet i Birmània,
rebel·lió de Taiwan, intervencions a Vietnam i Nepal), el
regnat de Qianlong correspon a 60 anys de pau interior que es tradueixen
en un sanejament de l'erari públic i en un gran augment demogràfic:
la població passa de 143 milions el 1741 a 301 milions el 1790. Qianlong
va exercir el seu poder de forma molt personal fins arribar a 1780 en què
Heshan, un manxú de la guàrdia imperial extremadament ambiciós
i corrupte, es va convertir en el seu favorit. Les exaccions creixents de
l'administració, juntament amb la creixent pressió demogràfica,
desencadenen al final del període les rebel·lions de les minories
Miao de Henan i Guizhou (1795-1797) i sobretot la formidable revolta del
Lotus Blanc (1795-1803) que va arrassar des del Shandong al Sichuan. Sobirà
il·lustrat, Qianlong reuneix a palau immenses col·leccions
d'objectes exòtics i es farà dissenyar pels jesuïtes
el palau de Yuanmingyuan. La realització de l'immens projecte editorial
del Siku quanshu (1773), una edició acuradíssima de
tots els grans textos de la tradició xinesa, servirà també
per realitzar una inquisició literària que destrueixi tots
els textos considerats contraris als manxús. |
| Quatre Nobles Veritats |
La doctrina sobre el Camí Mitjà
exposada en el primer sermó de Buda: 1. La vida és sofriment;
2. El sofriment ve ocasionat pel desig; 3. El sofriment es pot eliminar;
4. Hi ha un camí per acabar amb el sofriment. |
| Quatre llibres |
Els Quatre Llibres eren les Analectes
de Confuci, el Llibre de Menci, i dos textos més curts: el
Gran Ensenyament i el Just Mitjà. Juntament amb els
Cinc Clàssics i la Crònica de Primaveres i Tardors,
constituïen el currículum bàsic dels exàmens imperials. |
| R |
| Radical |
Element semàntic d'un
caràcter que indica el grup genèric al qual pertany. Els 214
radicals són les claus per buscar els caràcters en el diccionari. |
| Rahula |
Fill de Buda. |
| Regnes Combatents |
Darrer període de la dinastia dels
Zhou Orientals, en què, des de 470 fins a 221 aC, els regnes xinesos
van lluitar incansablement entre ells fins que els últims set van
ser conquerits pel regne de Qin, que va implantar el primer imperi. |
| Rig Veda |
El Rig Veda, composat entre 1500 i 900
aC, i que és el text religiós més antic del món
que encara manté la seva qualitat de sagrat, és una col·lecció
de 1028 himnes destinats als sacrificis oferts en els cultes aris. |
| Ritus (li) |
Són la manifestació externa
de l'harmonia social i la virtut personal. |
| Riu de les Perles |
Desembocadura del riu Xijiang
que s'obre en un triangle que té per vèrtexs Canton, Hongkong
i Macao. |
| Riu Huai |
Riu de la Xina Oriental, situat
entre el Huanghe i el Yangzi. Constitueix la línia divisòria
entre la Xina de l'arròs i la Xina del blat. |
| Riu Huanghe |
El riu Huanghe o riu Groc, és
el gran riu del nord de Xina. Neix al Tibet i desemboca al golf de Bohai,
i gran part del seu recorregut transcorre entre les terres de loess. Va
ser entorn del riu Huanghe i dels seus principals afluents, els rius Wei,
Fen i Luo, que va néixer la civilització xinesa. |
| Riu Wei |
Principal afluent del riu Huanghe.
Situat en plena terra de loess, a les seves vores s'hi van situar tant Banpo,
el poblat Yangshao, com Xianyang, la capital dels Qin, i Chang'an, la capital
dels Han. |
| Riu Xijiang |
Riu de la Xina del sud, que
desemboca a Canton, a l'estuari del riu de les Perles. |
| Riu Yangzi |
El riu Yangzi o Changjiang neix
al Tibet i desemboca al mar de la Xina Oriental. Es fàcilment navegable
fins al Sichuan i al llarg del seu recorregut s'hi troben diversos grans
llacs. |
| S |
| Sakyamuni |
"El savi dels sakyes", és a dir
Siddharta Gautama, Buda. Fa referència a la tribu dels sakyes a la
qual pertanyia. |
| Sama Veda |
És el segon dels Vedes i consisteix
en una sèrie de versos del Rig Veda, organitzats per propòsits
litúrgics. |
| Samsara |
La sèrie d'existències que
encadenen els homes al sofriment. |
| Sanchi |
Centre budista del segle IV aC, on es troba
la primera gran stupa del budisme. |
| Sangha |
La comunitat monàstica del budisme. |
| Shangdi |
Màxima divinitat dels Shang, que
probablement personificava el col·lectiu dels avantpassats Shang. |
| Sànscrit |
Antiga llengua dels indis, introduïda
a l'Índia pels aris, que va donar lloc a múltiples dialectes
-pali, prakrits- i que posteriorment es va convertir en la lingua franca
del budisme. |
| Senyors de la Guerra |
Caps militars locals que van ser importants
entre la mort de Yuan Shikai, 1918, i el triomf dels comunistes el 1949.
Entre ells cal destacar Feng Yuxiang al Shaanxi i Zhang Zuolin a Manxúria. |
| Shang Yang |
Shang Yang (390-338 aC) va ser un legista
que, amb les seves reformes orientades a concentrar tot el poder a mans
de l'estat i a reduir el poder dels senyors feudals i dels grans nuclis
familiars, va iniciar les transformacions socio-econòmiques que acabarien
portant al regne de Qin a la fundació de l'imperi. |
| Shennnong |
Un dels Tres Augusts, incorporats
tardanament a la mitologia xinesa, i considerat inventor de l'agricultura
i la medecina. |
| Shijing |
veure Clàssic de la Poesia. |
| Shimonoseki |
Pel tractat de Shimonoseki (1895), firmat
en acabar la guerra sino-japonesa, Xina cedeix a Japó Taiwan i les
illes Pescadores, renuncia a tota pretensió sobre Corea, ha de tolerar
la presència japonesa al sud de Manxúria i pagar una enorme
indemnització. Aquest tractat, que representa el súmmum de
la humiliació per Xina, provoca la reacció dels Cent Dies. |
| Shujing |
veure Clàssic dels Documents. |
| Shun |
Un dels Cinc Emperador mítics
amb què Sima Qian va fer començar la història xinesa.
Va ser notori per la pietat filial amb què va suportar un pare cruel
i un germà malvat. |
| Siddharta Gautama |
Nom i cognom del Buda històric. |
| Siku quanshu |
El Siku quanshu, o "Biblioteca completa
dels Quatre Tresors", va ser recopilat, durant el regnat de Qianlong, entre
1773 i 1793. La col·lecció, de 36.000 volums, reuneix totes
les grans obres de Xina, però exclou les que no eren favorables als
manxús. |
| Sima Qian |
Sima Qian (145-86 aC), autor de les Memòries
Històriques, va viure en temps de l'emperador Han Wudi i és
l'iniciador de tota la tradició històrica xinesa posterior. |
| Símbol de rebus |
El símbol de rebus és un
pictograma que s'utilitza no pel seu valor original sinó per representar
el so que evoca. |
| sino-japonesa, guerra |
La guerra sino-japonesa (1894-95) va esclatar
arran de les pretensions japoneses sobre Corea i Manxúria i es va
tancar amb el tractat de Shimonoseki. |
| Sistema del pou |
Organització del territori en què
set propietaris amb parcel·les articulades entorn d'un pou treballen
conjuntament una vuitena parcel·la que pertany al senyor feudal. |
| Soma |
Beguda sagrada, obtinguda per pressió
a partir de les tiges d'una planta desconeguda, fortament estimulant i que
s'utilitzava en els sacrificis bramànics. Els zoroastrians perses
tenien una beguda similar. |
| Song tsan Gampo |
Song tsan Gampo (608-649, r. 618-641/646-9)
va consolidar el regne del Tibet i va establir la capital a Lhasa. El seus
matrimonis amb una princesa xinesa i una nepalesa el van inclinar cap al
budisme i va articular el nou estat entorn d'aquesta fe, tot proclamant
els primers codis de lleis i promocionant l'educació amb la introducció
de l'escriptura tibetana. |
| Stupa |
Monument que originàriament tenia
forma de túmul i que commemora la mort de Buda o d'algun altre il·luminat.
Sovint conté relíquies. |
| Sudodana |
Pare de Buda. |
| Sun Yatsen |
Sun Yatsen (1866-1925) va néixer
el 1866 en una família de camperols pobres prop de Canton. El 1879
va emigrar a Honolulu a casa d'un germà gran que era ja plantador
de canya. Allí hi va aprendre l'anglès i es va convertir al
cristianisme, abans de tornar a Hongkong a estudiar medicina. El 1894 va
organitzar la Xingzhonghui, Societat pel renaixement de Xina, i va
intentar, sense èxit, diverses revoltes a Canton. El 1905 va fundar
a Tòquio la Tongmenghui, Lliga jurada, on formula els Tres
Principis del poble: Nacionalisme, Democràcia i Benestar del Poble.
Després de moltes insurreccions fracassades, va ser proclamat president
de la República el 1911, però pocs mesos després va
haver de cedir el lloc a Yuan Shikai, que va perseguir el partit de Sun
Yatsen, anomenat ara Guomindang , Partit del Poble, tot obligant-lo
a aquesta a exiliar-se a Tòquio. En morir Yuan Shikai va tornar
a Xina i va formar diverses aliances amb el Senyor de la Guerra de Canton,
acostant-se cada cop més a la Internacional Comunista i formant amb
els comunistes el primer front unit. El seu projecte de reunificar el país
sota una república progressista té un gran impacte sobre tots
els revolucionaris xinesos i, per això, tant els nacionalistes com
els comunistes el consideraran el pare de la pàtria. Sun va morir
a Pequín el 1925. |
| Sutra |
Escriptura budista amb contingut doctrinal. |
| T |
| Taiping, rebel·lió dels |
La rebel·lió Taiping (1851-1864)
va ser el moviment social més important del segle XIX i va estar
a punt d'acabar amb la dinastia manxú. Originada al sud, en una zona
amb forta implantació de les societats secretes i molt empobrida
arran del desplaçament dels centres comercials cap a Shanghai després
del tractat de Nanquín, la rebel·lió presenta en els
seus orígens una barreja d'elements cristians i budistes que
van fer creure al seu dirigent, Hong Xiuquan que era el germà petit
de Jesucrist. Els rebels, en gran part d'origen hakka, va conquerir molt
ràpidament les artèries fluvials del sud i van aconseguir
capturar Nanquín el 1853, on van establir-hi la capital del Regne
Celestial de la Gran Pau. Profundament anti-manxús, utòpics
i reglamentistes, el seu poderós moviment de reformes va quedar truncat
per les dissensions entre els dirigents i per la seva incapacitat de conquerir
Pequín i Shanghai. Incapaç d'acabar amb ells, el govern dels
manxús va haver de demanar ajut a exèrcits amb base local
i a forces estrangeres. |
| Tantra |
Forma del budisme, i també d'altres
religions de l'Índia, que vincula la meditació a un ritual
elaborat i ple de fórmules màgiques, els ensenyaments de la
qual es transmeten de forma esotèrica. |
| Taizong |
Taizong (599-649, r.626-649) era fill del
fundador de la dinastia Tang, va ajudar de forma decisiva a consolidar la
dinastia i en va ser el segon emperador. Seguint en la línia iniciada
pels Sui, va implantar la reforma burocràtica, la codificació
de les lleis, la promoció dels funcionaris a través dels exàmens
i la millora de tots els sistemes de comunicació. En política
exterior, va lluitar contra els turcs, aconseguint el control del Taklamakan;
va firmar una pau amb el Tibet enviant una princesa a la cort de Song tsan
gampo, i va mantenir relacions diplomàtiques intenses amb els perses.
Per contra, va fracassar en els atacs contra Corea. Taizong és un
dels emperadors més importants de tota la història de Xina. |
| Taotie |
Figura animalística esquematitzada,
omnipresent als bronzes Shang, que representa un animal amb grans ulls,
banyes i urpes organitzades simètricament entorn d'un eix central
i que també es pot interpretar com a dos animals simètrics
encarats. |
| Tathagata |
Un dels noms de Buda, "el que
ha vist les coses tal com són". |
| Terra piconada |
Procediment de construcció
de murs i parets al nord de Xina, consistent en piconar capes successives
de terra de loess. |
| Theravada |
"La doctrina dels antics", la forma més
antiga del budisme. Actualment és la'única forma de budisme
no mahayana que sobreviu. |
| Tianjin, tractat de |
El tractat de Tianjin (1858) es va firmar
entre Xina i Anglaterra, França, USA i Rússia, en acabar la
segona guerra de l'opi o guerra de l'Arrow. El tractat va concedir l'obertura
de més de 10 nous ports, el reconeixement diplomàtic per les
nacions europees i el dret de missioners i comerciants a penetrar en el
interior de Xina. El tractat va ser ratificat a la Convenció de Pequín
de 1860. |
| Tongzhi, restauració |
Període reformista que coincideix
amb el regnat de l'emperador Tongzhi (1862-74) i que intenta provocar
un auto-enfortiment del país per evitar futurs desastres com els
recents de les guerres de l'opi i de les grans rebel·lions populars. |
| Tres Gorges |
Les Tres Gorges, situades sobre el curs
mig del Yangzi, entre les ciutats de Yichang (Hubei) i Fengjie (Sichuan),
han estat sempre una zona de difícil navegació - que ha contribuït
a l'aïllament del Sichuan - i d'una gran bellesa de paisatges - que
han inspirat a poetes i pintors de la Xina Clàssica -. Actualment
són el centre d'un imponent projecte hidràulic: s'hi està
construint la presa més gran del món que inundarà ciutats,
com la de Fengdu, amb milions d'habitants. L'èxode ocasionat, juntament
amb la inundació de zones de gran interès històric
i cultural i amb l'alteració ecològica que en resultarà,
han fet que aquesta presa sigui un tema molt conflictiu. |
| Tres Joies del Budisme |
El Buda, el Dharma - la doctrina - i la
Sangha - la comunitat monàstica. |
| Tres Regnes |
El període posterior al dels segons
Han es coneix amb el nom de Tres Regnes (220-264 dC), ja que Xina va quedar
dividida en tres unitats políticament independents. |
| Tríades |
Les Tríades, així anomenades
per l'èmfasi que posen en l'harmonia entre Cel, Terra i Home, són
societats secretes que van sorgir arran de la lluita contra la implantació
dels manxús al segle XVII i, que, durant tota la dinastia, van inspirar
rebel·lions de caire anti-manxú, tot jugant un paper, per
exemple, en la rebel·lió dels Taiping. Al llarg del segle
XX van anar abandonant el perfil polític per convertir-se en màfies
influents en el món del crim. |
| Trigrames |
Els vuit trigrames resulten de les combinacions
de tres línies senceres o trencades, que en estreta connexió
amb molts d'altres fenòmens, aconsegueixen captar aspectes fonamentals
de l'equilibri còsmic. El seu desenvolupament posterior donarà
lloc als 64 hexagrames del Yijing o Llibre dels canvis. |
| Tripitaka |
"Les Tres Cistelles", terme que designa
el conjunt del cànon budista, dividit en tres cistelles: la Vinaya
Pitaka - que conté les regles monàstiques - , la Sutra Pitaka
- que conté els textos sagrats - i l'Abhidarma Pitaka - que conté
els comentaris a les escriptures. |
| Turbants Grocs |
Moviment messiànic taoista
sorgit al Shandong el 184 dC arran d'unes inundacions del riu Groc , que
propugnava la instauració de la Gran Pau i que va jugar un paper
decisiu en el final dels Han Posteriors. |
| U |
| Uighurs |
Els uighurs són un poble
d'origen turc que es va establir al Xinjiang a partir del segle VIII. Van
jugar un paper important, com aliats dels Tang, en les lluites d'aquests
contra els tibetans, i van ajudar la dinastia a recuperar el tron després
de la revolta d'An Lushan. |
| Upanishad |
Textos que desenvolupen els Vedes, escrits
a partir del segle VI aC, buscant analogies i correspondències, i
que són molt importants per les seves especulacions metafísiques. |
| V |
| Varadamudra |
Mudra de la caritat i la generositat, amb
la mà esquerra oberta sobre la falda, i la mà dreta oberta
sobre el genoll |
| Vinaya |
Designa tant la disciplina
monàstica com el conjunt d'escriptures que la contenen. |
| Vindhaya |
Serralada de muntanyes que separa l'Índia
del nord de la del sud. |
| Vitarkamudra |
Gest de deliberar, fet amb la mà
dreta, el palm cap enfora i amb la punta de l'índex tocant la del
dit gros. |
| W |
| Wang Mang |
Wang Mang (9-25dC) va usurpar al poder
als Han Anteriors i va intentar reorganitzar l'imperi en base a reformes
agràries i monetàries. Va ser enderrocat per una sèrie
de revoltes que van acabar retornant el poder als Han. |
| Wang Wei |
Wang Wei (699-761) és un dels més
grans poetes Tang, vinculat al budisme i amb una doble faceta de pintor
i de poeta. Com Li Bai i Du Fu, va patir les conseqüències de
la rebel·lió d'An Lushan. La seva poesia, molt sensible a
la relació de l'home amb el món natural, dóna una gran
importància al paisatge, i es complementa amb l'obra d'un altre gran
poeta Tang d'inspiració budista, Meng Haoran. |
| Ward, Frederick |
Aventurer americà que va fundar
la Ever-Victorious Army i que la va dirigir fins que va ser succeït
per Gordon. |
| Wenyan |
Xinès literari, que va ser la forma
habitual del xinès escrit fins que el moviment del 4 de maig de 1919
va generalitzar el baihua, o llengua corrent. |
| Wudi |
L'emperador Han Wudi (140-88 aC) representa
el moment culminant dels Han Anteriors, tant per la vitalitat econòmica
i intel·lectual del seu regnat com per la gran expansió xinesa
per Àsia Central. |
| Wu Zetian |
Wu Zetian (625-705) va ser primer concubina
de l'emperador Taizong i, després, del seu fill Gaozong, fins que,
el 690, es va proclamar emperadriu i va fundar una nova dinastia, la Zhou.
Per tal de fer front a l'aristocràcia Tang, es va recolzar en el
budisme, afavorint la multiplicació de temples i la restauració
de les coves de Longmen, i va donar un gran impuls a la selecció
de funcionaris a través dels exàmens. |
| X |
| Xia |
Dinastia xinesa, que va regnar
durant la primera meitat del segon mil·lenni aC. i que coincideix
amb la cultura d'Erlitou. |
| Xi'an |
Ciutat de la Xina actual, situada
sobre el riu Wei. Va ser la capital dels Han Occidentals, amb el nom de
Chang'an, i a tocar del seu perímetre hi va haver també la
capital dels Qin, Xianyang. D'aquí sortia la ruta de la seda. |
| Xianyang |
Capital de la dinastia Qin, situada a les
vores del riu Wei, prop de l'actual Xi'an. |
| Xinjiang |
Nom de la província xinesa
que està ocupada pel desert de Taklamakan i la conca del riu Tarim.
Tancat al nord pels monts Tianshan i al sud pels monts Tarim, el Xinjiang
s'estén des del corredor de Gansu fins al Pamir i ha estat al llarg
de la història el pas obligat de les rutes de la seda que anaven
tant cap a l'Índia com cap al Mediterrani. Ha estat també
la via principal de la penetració del budisme a Xina. |
| Xiongnu |
La confederació dels xiongnu, que
agrupava diversos pobles de llengua altaica, va ser fundada a finals del
segle III aC. per Maodun (209-174 aC). L'imperi xiongnu (204 - 43 aC) va
ser el gran enemic exterior de la Xina dels Han fins que es van dividir
en dues grans confederacions a finals del segle I aC. |
| Xuanzang |
Monjo xinès que va viatjar a l'Índia
del 629 al 645 dC i que va organitzar una escola de traductors de textos
Mahayana. |
| Xunzi |
Xunzi (340-245 aC) va ser el segon dels
grans deixebles de Confuci. Va destacar per la seva creença en |
