Font: SIMA QIAN, Shiji
(Memòries Històriques), cap. 6
[FOLCH, D.: Sima Qian, La formació de l'imperi xinès , Barcelona, Empúries,1991]
Shiji 6: ANNALS BÀSICS DE QIN SHIHUANG
1. El Naixament i entronització de Qin Shihuangdi
2. El període de Lü Buwei i l'inici
de les conquestes de Qin
3. Ascensió i caiguda de Lao Ai
4. La caiguda de Lü Buwei i les intrigues de Qin
5. La conquesta, de l'imperi
6. La instauració de l'imperi
7. La liquidació del feudalisme
8. Les rondes d'inspecció
9. La inscripció del taishan
10. La inscripció de langya
11. La recerca de la immortalitat
12. La inscripció de Zhifu
13. La inscripció de Jieshi
14. Les lluites amb els pobles de l'exterior
15. La crema dels llibres
16. La construcció del palau d'Afang
17. La influència creixent dels mags
18. La matança dels lletrats
19. Els signes premonitoris del final
20. El darrer viatge
21. La inscripció de Kuaiji
22. La darrera recerca de la immortalitat
23. La mort de l'emperador
24. La tomba del Mont Li
25. Els inicis del regnat d'Ershi
26. La inscripció d'Ershi
27. La liquidació dels grans del regne
28. La represa de les grans despeses
29. La Rebel·lió
contra els Qin
30. El final de Li Si
31. El poder en mans de Zhao Gao
32. La mort d'Ershi
33. El breu regnat de Ziying
34. Jia Yi: Reflexions sobre els errors de Qin
NAIXEMENT I ENTRONITZACIÓ DE QIN SHIHUANGDI
Qin
Shihuangdi era fill del rei Zhuangxiang z de Qin. Zhuangxiang, l'havien enviat
com a príncep-ostatge al regne de Zhao, on va veure la concubina de Lü Buwei.
Se'n va enamorar i s'hi va casar i d'ella va néixer Shihuang: el primer mes de
l'any quaranta-vuit (259 a.n.e.) del rei Zhao de Qin, va néixer a Handan. En
néixer, de nom li van posar Zheng i el seu cognom era Zhao.
Quan ell tenia tretze anys, el rei Zhuangxiang va morir i Zheng va seure
al tron del rei de Qin. En aquell moment el territori de Qin ja comprenia
Ba, Shu, Hanzhoung, havia superat Yuan i, havent pres Ying, hi establí la
província de Nan; pel nord aplegava el territori que es troba a l'est de la
província de Shang i posseïa les províncies de Hedong, Taiyuan i Shangdang;
per l'est arribava fins a Yongyang i, havent anihilat els dos Zhou, hi establí
la província de Sanchuan.
EL PERÍODE DE LÜ BUWEI I L'INICI DE LES CONQUESTES DE QIN
Lü Buwei era el gran canceller i tenia assignats un feu de deu mil
llars i el títol de marquès de Wenxin. Atreia a la seva cort com a hostes els
polítics errants" perquè volia dominar tot el que hi ha sota el cel."
Un dels seus clients era Li Si, i els seus generals eren Meng Ao, Wang Qi, Biao
Gong i d'altres. Com que el rei era molt jove, al començament del seu regnat
confiava els assumptes d'estat als grans ministres.
L'any u del regnat (246 a.n.e.), Jinyang es va rebel·lari el general
Meng Ao la va assaltar i sotmetre. L'any dos (245 a.n.e.), Biao Gong va atacar
Juan al front de les seves tropes i hi va tallar trenta mil caps. L'any tres
(244 a.n.e.), Meng Ao va atacar el regne de Han i va obtenir tretze ciutats.
Wang Qi va morir. El desè mes, el general Meng Ao va atacar Chang i Yougui,
ciutats de Wei. Aquell any va haver-hi una gran fam.
L'any quatre (243 a.n.e.), es van prendre Chang i Yougui. El tercer
mes, l'exèrcit es va retirar. El príncep de Qin, que estava com a ostatge al
regne de Zhao, va tornar i l'hereu presumpte de Zhao va poder regressar al seu
país. El desè mes, en el dia gengyin, van arribar llagostes de l'est i van
enfosquir el cel. A l'imperi va haver-hi una epidèmia. A tots els de les cent
famílies que van entregar mil shi i' de gra se'ls va elevar un grau en la
jerarquia.
L'any cinc (243 a.n.e.), el general Ao va atacar el regne de Wei i va
sotmetre les ciutats de Suanzao, Yan, Changping, Yongqiu i Shangyang: les va
prendre totes i va obtenir vint ciutats. Es va crear per primer cop la
província de Dong. Aquell hivern va tronar.
L'any sis (242 a.n.e.), els regnes de Han, Wei, Zhao, Wei i Chu es van
unir per atacar Qin i li van prendre Shouling. Quan Qin va fer sortir les seves
tropes, els exèrcits dels cinc països es van retirar. En conquerir Qin la part
del regne de Wei que quedava al costat de la província de Dong, el príncep Jiao
de Wei va agafar els parents més propers i va traslladar la seva residència a Yewang,
fent posar barricades a les
muntanyes per tal de protegir el Henei, territori de Wei. L'any set
(240 a.n.e.) va haver-hi un cometa que primer va sortir per l'est i es va poder
veure des del nord; al cinquè mes es va veure des de l'oest. El general Ao va
morir. Es va atacar Long, Gu i Qingdu i, de tornada, les tropes van assaltar
Ji. Durant setze dies es va veure altre cop un cometa per l'oest. L'emperadriu
Xia va morir.
L'any vuit (239 a.n.e.), un germà petit del rei, Cheng Jiao, príncep de
Chang'an, que dirigia com a comandant en cap l'atac al regne de Zhao, es va
sublevar i va morir a Tun-liu. Tots els oficials del seu exèrcit van ser decapitats,
i la població d'aquella zona, transferida a Lintao. Un cop el comandant en
cap va haver mort dins de la fortificació, es van deshonrar els cadàvers dels
qui, com a rebels, havien mort a Tunliu i Pugao. Van sortir gran quantitat
de peixos del riu Huanghe i, amb carros lleugers i cavalls ben sòlids, la
gent se'n va anar cap a l'est i se'ls va menjar.
ASCENSIÓ I CAIGUDA DE LAO AI
Lao Ai va rebre un feu amb el títol de marquès de Changxin. Se li va
donar el territori de Shanyang, i se li va ordenar que hi fixés la seva
residència. Tot el que feia referència a palaus, edificis, carros, cavalls,
vestits, parcs i jardins, curses i caceres es disposava seguint els capricis de
Lao Ai. Tots els assumptes, tant se val que fossin grans o petits, eren
decidits per Lao Ai. I a més la província de Taiyuan, a l'oest del riu Fen, es
va convertir en regne d'Ai.
L'any
nou (236 a.n.e.) es va veure un cometa que recorria tot el cel. Es van atacar
Yuan i Puyang, del regne de Wei. El quart mes, el sobirà va anar a passar
la nit a Yong, i el dia yiyou es va cenyir la diadema i es va penjar l'espasa
al cinyell. Lao Ai, marquès de Zhangxin, va fomentar una rebel·lió i, en ser
descobert, va falsificar el segell personal del rei i el de la reina mare
i els va fer servir per llevar les tropes de les províncies, els soldats de
la guàrdia, la cavalleria dels funcionaris, els prínceps i ducs dels rong
i dels di i els seus clients i, rebel·lant-se, va dirigir un atac contra el
palau de Qinian. En assabentar-se'n el rei, va ordenar als cancellers d'estat,
els prínceps Changping i Changwen, que llevessin tropes per atacar Lao Ai.
Van lluitar a Xianyang, van tallar centenars de caps i això els va valdre
que els pugessin de categoria. Els eunucs de palau que havien participat en
els combats van ser ascendits un grau en la jerarquia. Lao Ai i els seus van
ser derrotats i van fugir. Aleshores es va promulgar un bàndol pel regne que
oferia, a qui agafés Lao Ai viu, un milió de monedes, i a qui el matés, cinc-centes
mil. Lao Ai i els seus còmplices van ser capturats i els caps de vint d'ells,
entre els quals hi havia el del comandant de la guàrdia, Jie, el de l'alcalde
de la capital, Si, el del prefecte de les caceres d'ocells, Jie, i el del
prefecte dels gentilhomes de palau, Qi, van ser clavats en piques i els seus
cossos esquarterats per carros perquè servissin d'exemple, mentre exterminaven
tots els seus parents consanguinis. Els menys implicats dels seus clients
van ser condemnats a recollir llenya per als temples dels avantpassats i es van traslladar a Shu més de quatre mil
famílies, després de degradar els seus membres, tot instal·lant-les a Fangling.
El quart mes va fer molt fred, va gelar i hi va haver morts. Yang Duanhe va
atacar Yanshi. A l'oest va aparèixer un cometa que després es va veure al
nord; va estar vuitanta dies anant de l'Ossa Major cap al sud.
LA CAIGUDA DE LÜ BUWEI I LES INTRIGUES DE QIN
L'any deu (237 a.n.e.), el canceller d'estat Lü Buwei va ser implicat
en l'assumpte de Lao Ai i va ser destituït. Huan Qi va ser nomenat general. Amb
motiu de la vinguda de gent dels regnes de Qi i Zhao es va celebrar un banquet,
i un home de Qi, Mao Jiao, va aconsellar el rei de Qin: « En aquest moment Qin
té a les seves mans tots els assumptes de l'imperi, però corre la veu que el
gran rei ha exiliat l'emperadriu mare, i em temo que quan els senyors feudals
se n'assabentaran ho faran servir per girar-se d'esquena a Qin.» Aleshores el
rei de Qin va anar a buscar l'emperadriu mare a Yong i la va portar a Xianyang
tot instal·lant de nou la seva residència al palau de Ganchuan.
Es va fer un requeriment general per a l'expulsió dels estrangers; però,
arran de la presentació d'un memorial al tron per part de Li Si, el decret
d'expulsió dels estrangers va ser anul·lat. Li Si va aprofitar l'avinentesa per
aconsellar el rei de Qin, tot pregant-li que ataqués el regne de Han en primer
lloc per tal d'espantar els altres regnes, i ell mateix va ser enviat a
sotmetre Han. El rei de Han, amoïnat, va plantejar amb Han Fei la forma de
debilitar Qin. Un home de Daliang, Wei Liao, va aconsellar al rei de Qin: «Amb
la força que té Qin els senyors feudals són ben comparables a governadors de
províncies i districtes" i el vostre únic motiu de preocupació és que
facin una aliança de nord a sud i que del seu acord en surti quelcom que no
hàgiu previst. Bé aniria que Vós, gran rei, us sentíssiu poc lligat a les
vostres riqueses i béns i les dediquéssiu a subornar els ministres influents
per tal de destarotar-ne els plans. Amb la pèrdua de només tres-cents mil peces
d'or n'hi hauria prou per fer la guitza als senyors feudals.»
El rei de Qin va seguir aquest pla i va conferir a Wei Liao el més alt
dels tractaments, tot fent que els seus vestits, menjar i begudes fossin com
els d'ell. Wei Liao va dir: «Com a home, el rei de Qin és de nàpia ganxuda,
ulls allargassats, pitrera d'ocell rapinyaire i veu de xacal. De bondat, en té
ben poca i el seu cor és talment el d'un tigre o el d'un llop. Quan la balla
magra és fàcil que es posi per sota dels altres, però si se surt amb la seva li
costarà poc menjar-se els homes.
Jo sóc un home vulgar, i malgrat això em rep i sovint es posa per sota
meu. Si el rei de Qin fa realitat les seves intencions pel que fa a l'imperi,
tot el que hi ha sota el cel esdevindrà esclau seu. No podrem anar plegats
gaire temps.» I dit això va desaparèixer i va fugir.
Quan el rei de Qin se'n va adonar, el va fer quedar a la força, el va
nomenar comandant de l'estat de Qin i al final va posar en pràctica el seu
estratagema. Mentrestant, Li Si continuava fent-se càrrec de tots els
assumptes.
L'any onze (236 a.n.e.), Wang Jian, Huan Qi i Yang Duanhe van atacar Ye
i van arrabassar nou ciutats. Wang Jian va atacar Eyu i Liaoyang i totes les
tropes es van unificar en un sol exèrcit. Quan només feia divuit dies que Wang
Jian en tenia el comandament, tots els soldats van venir a posar-se a les seves
ordres i ell en va triar, per sota del rang de doushi, dos de cada deu per
quedar-se'ls en el seu exèrcit. Quan es van prendre Ye i Anyang, el general en
cap era Huan Qi.
L'any dotze (235 a.n.e.), el marquès de Wenxin, Lü Buwei, va morir i li
van fer uns funerals d'amagat. Pel que fa als de la seva clientela que l'havien
vetllat, es van prendre les mesures següents: els qui eren gent de Jin van
ser expulsats del país, i els qui eren de Qin es van trobar que, si tenien
uns ingressos de més de sis cents shi, perdien el seu rang jeràrquic i eren
deportats, mentre que, si els ingressos eren inferiors a cinc-cents shi, es
passava per alt el fet que l'haguessin vetllat i els deportaven sense desposseir-los
del seu rang jeràrquic. A partir d'aleshores, sempre que al país es van presentar
casos de gent que haguessin dirigit sense principis els assumptes estatals
-com havia estat el cas de Lao Ai i Lü Buwei- el tractament a la seva clientela
es va establir tenint en compte aquest precedent." A la tardor van fer
tornar els clients de Lao Ai que havien estat deportats al país de Chu. En
aquest moment va haver-hi una gran sequera a tot l'imperi que va durar del
sisè mes fins al vuitè, i aleshores va ploure.
LA CONQUESTA, DE L'IMPERI
L'any tretze (234 a.n.e.), Huan Qi va atacar Pingyang al país de Zhao,
va matar el general Hong Zhi de Zhao, va tallar deu mil caps i va estendre el
regne fins al sud del riu Huanghe. El primer mes es va veure un cometa cap a
l'est. El desè mes, Huan Qi va atacar el regne de Zhao. L'any catorze (233 a.n.e.)
va atacar l'exèrcit del regne de Zhao a Pingyang i va prendre Yi'an, la va
anorrear i va matar el seu general. Huan Qi es va apoderar de Pingyang i de
Wucheng. Han Fei va ser enviat en missió a Qin, i Qin, seguint els consells de
Li Si, va detenir Han Fei i el va fer morir a Yunyang. El rei de Han va demanar
fer-se vassall.
L'any quinze (232 a.n.e.) es va fer una gran lleva: un exèrcit va anar
cap a Ye i un altre cap a Taiyuan i va prendre Langmeng. Va haver-hi un
terratrèmol.
El novè mes de l'any setze (231 a.n.e.) es va enviar un exèrcit a
prendre possessió del territori de Nanyang cedit pel regne de Zhao, i Teng en
va ser el governador provisional. Per primer cop es va ordenar que tots els
homes registressin la seva edat. El regne de Wei va entregar un territori a Qin
i Qin hi va instal·lar la capital a Linyi.
L'any disset (230 a.n.e.), l'alcalde de la capital, Teng, va atacar
Zhao, es va apoderar del rei An de Zhao, en va conquerir tot el territori i el
va convertir en una província que va rebre el nom de Yingchuan. Va haver-hi un
terratrèmol.
La reina mare, Huayang, va morir. El poble va passar una gran fam.
L'any divuit (229 a.n.e.) es va fer una gran lleva per atacar el regne
de Zhao. Wang Jian, comandant del territori de Shang, va sotmetre Jingxing i,
mentre Duan He era comandant del Henei, Qiang Hui va atacar Zhao, i Duanhe va
assetjar la ciutat de Handan.
L'any dinou (228 a.n.e.), Wang Jian i Qiang Hui van prendre a Zhao tota
la zona de Dongyang i es van apoderar del rei de Zhao. Van posar els exèrcits
en marxa amb la intenció d'atacar el regne de Yan i van acantonar les tropes a
Zhongshan. El rei de Qin va entrar a Handan i hi va fer enterrar vius tots els
senyors feudals que, temps enrera, quan ell va néixer a Zhao, havien mostrat
hostilitat cap a la família de la seva mare. Després va tornar passant per les
províncies de Taiyuan i Shang. L'emperadriu, mare de Shihuangdi, va morir. Ai,
fill del duc de Zhao, es va posar al front d'uns quants centenars d'homes del
seu clan i va marxar a Dai, on es va entronitzar a ell mateix com a rei de Dai,
tot aliantse a l'est amb les forces del regne de Yan i acantonant les tropes a
Shanggu. Va haver-hi una gran fam.
L'any vint (227 a.n.e.), Dan, presumpte hereu del regne de Yan, amoïnat
perquè els exèrcits de Qin havien arribat fins al seu estat, va agafar por i va
encarregar a Jing Ke que assassinés el rei de Qin. En assabentar-se'n el rei de
Qin, va fer esquarterar Jing Ke perquè servís d'exemple i va enviar Wang Jian i
Xin Sheng a atacar Yan. Les tropes de Yan i de Dai es van posar en camí per
escometre els exèrcits de Qin i aquests els van anihiliar a l'oest del riu Ji.
L'any vint-i-u (226 a.n.e.), Wang Ben va atacar Ji. Al mateix temps es
va posar en marxa un exèrcit amb l'ordre d'unir-se a les tropes de Wang Jian, i
van destruir les tropes del presumpte hereu de Yan, van prendre la ciutat de Ji
al regne de Yan i es van endur el cap del presumpte hereu Dan. El rei de Yan es
va retirar cap a l'est, al Liaodong, i hi va regnar. Wang Jian va donar l'excusa
que estava vell i malalt per tal d'anar-se'n. Xinzheng es va revoltar. El
príncep Chang Ping va ser traslladat a Ying. Va caure una gran nevada amb un
gruix de neu de dos peus i cinc polzades.
L'any vint-i-dos (225 a.n.e.), Wang Ben va atacar el regne de Wei, i va
desviar el riu per tal d'inundar Daliang. En ensorrar-se els dics de Daliang,
el seu rei va demanar la rendició i tot el seu territori va quedar annexionat.
L'any vint-i-tres (224 a.n.e.) el rei de Qin va tornar a convocar Wang
Jian i el va fer incorporar a la força tot posantlo al front d'un exèrcit per
atacar el regne de Jing. Es va apoderar dels territoris que es troben al sud'
de Chen, va arribar fins a Pingyu i va fer presoner el rei de Jing. El rei de
Qin va fer una ronda d'inspecció i va arribar fins a Yingchen. Un general de
Jing, Xiang Yan, va entronitzar el príncep Chang Ping com a rei de Jing i es va
sublevar contra Qin al sud del riu Huai.
L'any vint-i-quatre (223 a.n.e.), Wang Jian i Meng Wu van atacar el
regne de Jing i en van aixafar els exèrcits. En morir el príncep Chang Ping,
Xiang Yan es va suïcidar.
L'any vint-i-cinc (222 a.n.e.) es va fer una gran lleva i es va enviar
Wang Ben al front d'un exèrcit a atacar el regne de Yan al Liaodong, on es va
apoderar del rei de Yan, Xi.
En tornar, va atacar Dai i va fer presoner Jia, rei de Dai. Aleshores
Wang Jian va pacificar el territori de Jing, que es trobava al sud del riu
Yangzi, va sotmetre els prínceps de Yue i va instaurar la província de Kuaiji.
El cinquè mes es va fer una gran festa propiciatòria a tot l'imperi. L'any
vint-i-sis (221 a.n.e.), Jian, rei de Qi, i el seu ministre Hou Sheng van
enviar tropes a protegir la seva frontera oriental i van trencar les relacions
amb Qin: Qin va enviar el general Wang Jian, que, passant pel sud de Yan,
va atacar Qi i es va apoderar de Jian, rei de Qi.
LA INSTAURACIÓ DE L'IMPERI
Per primer cop, Qin va posseir tot el que hi ha sota el cel. El gran
canceller i el censor imperial van rebre un requeriment que deia:
«Una vegada el rei de Han em va cedir les seves terres i em va
encomanar el seu segell tot demanant ser-me vassall. Però va violar l'acord i
va fer una aliança de nord a sud amb els regnes de Zhao i Wei per rebel·lar-se
contra Qin. Per això vaig llevar un exèrcit i els vaig castigar, tot fent
presoner el seu rei. Estava segur d'haver-me'n sortit molt bé i gairebé creia
que ja s'havien acabat les guerres. El rei de Zhao va enviar el seu canceller
Li Mu a firmar un pacte i per això li vaig tornar el fill que retenia com a
ostatge. Però va violar el pacte i es va rebel·lar contra mi a Taiyuan. Per
això vaig llevar un exèrcit i els vaig castigar, tot apoderantme del seu rei.
Aleshores Jia, presumpte hereu de Zhao, 'es va autoproclamar rei de Dai i per
això vaig enviar tropes a atacar-lo i destruir-lo. El rei de Wei va començar
fent un tractat de submissió a Qin, però quan es va posar a planejar amb Han i
Zhao un atac per sorpresa contra Qin, els soldats i funcionaris de Qin el van
castigar i després el van anihilar. El rei de Jing em va cedir el territori que
es troba a l'oest de Qingyang, però després va violar el pacte i va atacar la
meva província de Nan. Per això vaig posar en marxa un exèrcit per castigar-lo,
em vaig apoderar del seu rei i vaig controlar el seu territori de Jing. El rei
de Yan va ser prou cec per fomentar disturbis i el seu presumpte hereu, Dan, va
ordenar per sota mà a Jing Ke que m'assassinés; els meus soldats i funcionaris
el van castigar i van anorrear el seu regne. El rei de Qi, tot seguint els
consells de Hou Sheng, va trencar les relacions diplomàtiques amb Qin i va
voler crear desordres; els meus soldats i funcionaris el van castigar, van fer
presoner el seu rei i van pacificar el territori de Qi. La meva humil persona
ha llevat exèrcits que han castigat els despietats i rebels, m'he recolzat en
el poder sobrenatural dels temples ancestrals, tots sis reis han rebut el
càstig que els seus crims mereixien i l'imperi ha quedat totalment controlat.
Si ara no em canvio el títol, el meu apel·latiu no estarà a l'alçada dels
mèrits que cal transmetre a les futures generacions. Penseu un títol imperial.»
El gran canceller Guan, el gran secretari Jie, el cap de justícia Li Si
i tots els altres van dir:
«Temps enrera, el territori dels Cinc Emperadors era un quadrat de mil
li i fora quedaven el domini dels senyors i el domini dels bàrbars. Els senyors
feudals tan aviat venien a retre homenatge com se n'estaven, i el Fill del Cel
mal podia governar-los. Avui dia Vostra Majestat ha llevat els soldats de la
justícia, ha dominat opressors i assassins, ha pacificat i controlat tot el que
hi ha sota el cel, ha establert províncies i prefectures dins dels quatre mars
"' i ha unificat lleis i decrets. Des de la més alta antiguitat fins ara
mai no hi havia hagut res igual; a això, poc hi havien arribat els Cinc
Emperadors. Ministres i consellers, després de deliberar amb els lletrats
d'amplis coneixements, manifestem: a l'antiguitat hi havia el Sobirà del Cel,
el Sobirà de la Terra i el Sobirà Suprem'° i aquest últim era el més eximí. Els
ministres i tots els altres, atrevint-nos a dir una temeritat que mereix la
mort," proposem un títol honorable: que el rei sigui "Sobirà
Suprem", que els seus mandats siguin anomenats "decrets" i les
seves ordres "edictes", i que el Fill del Cel es designi a ell mateix
amb el nom de "chen".»
El rei va dir: «Rebutjo "Suprem" i accepto
"Sobirà", afegint-hi l'apel·lació d"`Emperador", procedent
de la més alta antiguitat. Que tota la resta sigui com vosaltres dieu», i va
fer un decret expressant la seva acceptació. El rei Zhuangxiang va ser honorat
amb el títol pòstum de Gran Sobirà de Dalt.
«Pel que jo he sentit a dir -va dir l'emperador en un decret-, a la més
alta antiguitat s'empraven títols, però no hi havia noms pòstums, mentre que, a
la mitja antiguitat hi havia títols i, en morir, se'ls donava un nom pòstum
d'acord amb quina hagués estat la seva conducta. Era una manera que els fills
es pronunciessin sobre els pares i els súbdits sobre els prínceps: això no té
sentit i no ho penso suportar. D'ara endavant suprimeixo el procediment dels
noms pòstums. Jo sóc el Primer Sobirà Emperadors' i els que vinguin després que
agafin per nom el número de la generació que els pertoqui (Sobirà Emperador de
la Segona Generació, Tercera Generació, fins a arribar al de Generació Deu Mil)
i així es transmetrà el títol sense interrupció.»
Shihuang va fer avançar l'ordre de successió de les Cinc Virtuts: com
que els Zhou havien tingut la virtut del foc i els Qin havien reemplaçat la
virtut dels Zhou, va adoptar la que no havia estat vençuda, fent que a partir
d'aleshores comencés la virtut de l'aigua. Va canviar el principi de l'any,
fent que les felicitacions a la cort s'iniciessin totes el desè mes."
Va estipular que vestits, penjolls de pells de les senyeres, estendards de
plomes, banderoles i banderes fossin tots negres. Pel que fa als números,
el patró va ser el sis, i tauletes de bambú i barrets de' cerimònia eren tots
de sis polzades, els carros tenien sis peus, sis peus feien un pas i el tir
dels carruatges era de sis cavalls. Va canviar el nom del riu Huanghe pel
d'«Aigua virtuosa», per mostrar que s'estava al començament de la virtut de
l'aigua. Una duresa tenaç i una violència profunda, tots els afers decidits
segons la llei, càstigs i opressions sense cap bondat ni benevolència: heus
aquí la manera d'encaixar en el sistema de les Cinc Virtuts. I aleshores es
va apressar l'aplicació de la llei i durant molt de temps no hi va haver cap
perdó.
LA LIQUIDACIÓ DEL FEUDALISME
El gran canceller Guan i els altres van dir: «Ara que els senyors
feudals acaben de ser anihilats i els territoris de Yan, Qi i Jing queden
lluny, si no hi col·loquem reis mai no arribarem a tapar-ne els forats. Us
preguem que s'hi entronitzin els fills de la casa imperial, que l'Emperador ens
faci la gràcia de consentir-hi. »
Shihuang va entregar aquesta proposta als seus ministres perquè la
discutissin i tots ells la van trobar molt adient. El cap de justícia, Li Si,
la va criticar:
«Els reis Wen i Wu dels Zhou van donar un gavadal de feus als seus
fills, germans petits i membres del propi clan, però després tots aquests
parents propers es van deslligar de la família i es van anar allunyant.
Atacant-se uns als altres com si fossin enemics ferotges, els senyors feudals
van acabar matant-se entre ells i fent-se la guerra, i -el Fill del Cel dels
Zhou poc ho va poder aturar. Ara i avui, gràcies a la santa eficàcia de Vostra
Majestat, tot el que hi ha dins dels mars ha quedat unificat, i a tot arreu
s'hi han implantat províncies i districtes. Els fills de la casa imperial i
aquells dels vostres súbdits que ho han merescut han estat àmpliament
recompensats amb títols ducals i drets al cobrament d'impostos i contribucions:
amb això n'hi ha ben bé prou i així són fàcils de conduir. Més val que l'imperi
no canviï de forma de govern, ja que aquest és el mètode per garantir la pau i
la tranquil·litat. Investir senyors feudals no seria gens profitós.»
Shihuang va dir: «Si tot el que hi ha sota el cel ha sofert i ha passat
per un reguitzell d'amargues lluites que no li deixaven un moment de respir, ha
estat perquè hi havia senyors i reis. Amb l'ajut dels temples dels
avantpassats, l'imperi tot just acaba de ser controlat. Si ara hi torno a
instal·lar regnes tindríem de nou exèrcits, i aquesta tranquil·litat per la
qual tant sospiràvem s'acabaria per sempre més. Que desagradable seria! La
crítica del cap de justícia és vàlida.»
L'imperi va ser dividit en trenta-sis províncies i a cada província
s'hi van posar governadors, comandants militars i intendents. Al poble se li va
canviar el nom i el van anomenar «caps negres». Es va celebrar una gran festa
propiciatòria. Va fer arreplegar totes les armes de l'imperi i les va reunir a
Xianyang, on les va fer fondre per fer-ne unes campanes enormes i dotze homes
de metall, cadascun dels quals pesava mil shi, que van ser col·locats dins del
palau imperial. Va establir una norma única per als pesos i les mesures, va
unificar la distància entre les rodes dels carros i va uniformitzar els caràcters dels textos escrits.
Per l'est el territori s'estenia fins al mar i arribava a Chaoxian, per
l'oest arribava a Lintao i Qiangzhong, pel sud arribava fins on les portes
s'obren cap al nord, i pel nord es recolzava al riu Huanghe, que li feia de
frontera i, vorejant les muntanyes Vinshan,
arribava al Liaodong. Va traslladar a Xianyang tots els poderosos i rics de
l'imperi: en total, cent vint mil famílies. Tant els temples ancestrals com la
terrassa de Zhang Yi i el parc de Shanglin es trobaven al sud del riu Wei. Cada
cop que Qin havia abatut un senyor feudal havia fet copiar els plànols del seu
palau, i després els va fer reconstruir tots al nord de Xianyang,
enfilats pels vessants de les muntanyes i tenint el riu Wei al sud. Des
de Yongmen, anant cap a l'est, fins als rius Jing i Wei, palaus i habitatges,
camins coberts i galeries volants de fusta es tocaven els uns als altres.
I tot això es va' omplir amb les belleses femenines, campanes i tambors que
s'havien pres als senyors feudals.
LES RONDES D'INSPECCIÓ
L'any vint-i-set (220 a.n.e.), Shihuang va fer una ronda d'inspecció a
Longxi i Beidi, sortint de la muntanya Jitou i passant per Huizhong. A1 sud del
riu Wei hi va fer aixecar el palau Xingong, i després li van canviar el nom pel
de temple ancestral de l'Àpex, a fi que el seu nom s'assemblés al de l'àpex del
cel. D'aquest temple ancestral arrencava un camí cap a la muntanya Li, on va
fer construir els edificis frontals del palau de Ganquan i un camí vorejat de
muralles que el comunicava amb Xianyang. Aquell mateix any va atorgar un
avançament d'un grau a la jerarquia i va fer construir les vies
imperials."
L'any vint-i-nou (219 a.n.e.), Shihuang va recórrer les províncies i els
districtes de l'est i va pujar a la muntanya Zhouyi, on va fer col·locar una
làpida després de debatre amb els lletrats de Lu sobre què seria millor fer
gravar sobre la pedra per tal d'exaltar els mèrits de Qin. Va deliberar sobre
tot el relatiu als sacrificis feng i chan i sobre els sacrificisfets de lluny
a muntanyes i rius. Aleshores va pujar al Taishan, hi va col·locar una estela,
hi va fer la cerimònia feng i hi va oferir un sacrifici. Tot baixant, es va
aixecar una tempesta de vent i de pluja i es va refugiar sota un arbre, al
qual, per això, va conferir el títol de wudafu. A Liangfu, hi va fer el sacrifici
chan. Sobre l'estela que hi havia col·locat, hi va fer gravar el següent:
LA INSCRIPCIÓ DEL TAISHAN
El Sobirà Emperador vigila des de la seva elevada posició, promulga
decrets i lleis clares, mentre, sota, els seus súbdits s'esforcen per millorar.
L'any vint-i-sis va posseir per primer cop tot el que hi ha sota el
cel, i no va quedar ningú que no l'obeís i que no s'hi sotmetés.
Ha inspeccionat ell mateix el poble de cabells negres que viu en terres
llunyanes, ha pujat a la muntanya Taishan i ha vist al seu voltant l'extrem
orient.
Els funcionaris que l'acompanyen desitgen seguir les seves petjades i,
en començar afers i feines, lloen respectuosament els seus mèrits i la seva
virtut.
La trajectòria del seu govern gravita per damunt de tot, tot el que es
produeix és escaient i pertot arreu hi ha lleis i normes.
La seva gran justícia, profitosa i clara, s'estén a les següents
generacions, que la reben respectuosament sense canviarhi res.
El Sobirà Emperador és la santedat personificada i, després d'haver
pacificat tot el que hi ha sota el cel, no desatén el govern.
Es lleva a trenc d'alba i no jeu fins que és de nit. El que ell ha
fundat serà profitós per molt temps, ja que difon i enalteix les doctrines i
l'educació.
Les seves instruccions i normes es promulguen i són compreses, lluny i
a prop s'és plenament raonable i tothom acull la seva santa voluntat.
Els nobles i els humils estan clarament separats, els homes i les dones
es pleguen als ritus i es conformen de tot cor a complir el seu deure.
Ha dividit clarament el dins i el fora, res 'no hi ha que no sigui clar
i pur i així continuarà sent per a les properes generacions.
El seu poder civilitzador es perpetuarà sense fi, accepteu
respectuosament les ordres que us llega, rebeu-les per sempre més i capguardeu-vos
intensament.
Aleshores va vorejar el golf de Bohai i, tot anant cap a l'est, va
passar per Huang, Chui i Chengshan, que es troba al límit, i va pujar a la
muntanya Zhifu. Hi va col·locar una estela per celebrar les virtuts de Qin ï
se'n va anar.
Pel sud va pujar a Langya, i, de tant com s'hi va plaure, s'hi va passar
tres mesos. Va fer traslladar trenta mil famílies de caps negres al peu de
la terrassa Langya i les va eximir de dotze anys d'impostos. Va fer construir
la terrassa Langya i hi va col·locar una estela per tal d'exaltar les virtuts
de Qin i deixar ben clara la seva voluntat. Deia així:
LA INSCRIPCIÓ DE LANGYA
El Sobirà Emperador ha establert que l'any vint-i-vuit fos el
començament.
Ha corregit i fixat lleis i mesures i ha establert les pautes que
serveixen als deu mil éssers.
Per tal de clarificar els afers dels homes, ha posat concòrdia entre
pares i fills.
La seva santedat coneix la benevolència i la justícia i mostra
obertament el camí i la raó.
Cap a l'est, ha tingut cura de les terres orientals i ha abolit per
sempre els soldats.
I un cop resolta aquesta qüestió, s'ha acostat al mar. Els mèrits del
Sobirà Emperador s'apliquen sense respir a tots els assumptes.
Ha enaltit l'agricultura i ha prohibit les ocupacions secundàries, i
així ha fet la felicitat dels caps negres.
I a tot arreu sota el cel s'han esmerçat els cors i s'han aplegat les
voluntats.
Els estris i els aparells són
de mides úniques, ha uniformitzat els caràcters escrits.
A tots els llocs que il·luminen el sol i la lluna, pertot arreu on
passen vaixells i carruatges, tots hi acompleixen el seu destí fins al final i
no hi ha ningú que no el trobi complaent. Aquell que té cura de tot a l'estació
escaient, aquest és el Sobirà Emperador.
Ha polit i corregit els costums estranys, ha regulat les aigües i
delimitat el territori.
Estima i compadeix els caps negres, i mai no mandreja, ni de dia ni de
nit.
Ha eliminat els dubtes i ha fixat les lleis, i tothom sap què cal
evitar.
Regió per regió, els qui manen coneixen els seus deures, i el seu
govern hi és metòdic i simple.
Ha suprimit els errors i ha establert què convé, tot s'ajusta als seus
plans.
La clarividència del Sobirà Emperador vigila i escorcolla els quatre
racons del món.
Ningú, sigui noble o humil, home de mèrit o de poca virtut, no ha
oblidat quin era el seu lloc.
No ha comportat maldats ni corrupcions, i tots s'esforcen en la
rectitud i la bondat.
Ha dedicat la seva energia tant a les coses petites com a les grans, i
ningú no gosa ser gandul i indolent.
A prop i lluny ha esbargit la fosca, i ha abocat els seus esforços a
ser digne i majestuós.
La seva honradesa i lleialtat són sistemàtiques i habituals, i els
afers i ocupacions segueixen normes constants.
La virtut del Sobirà Emperador es diposita i fixa els quatre extrems
del món.
Ha exterminat els rebels i ha suprimit els malvats, tot promovent el
que és profitós i fomentant la prosperitat. Ha moderat els assumptes a
l'estació apropiada, i tot es produeix i multiplica amb abundància.
Els caps negres viuen en pau i
tranquil·litat, i ni tropes ni soldats no fan cap falta.
Els sis graus de parentiu es
protegeixen els uns als altres, i ja no hi ha ni lladres ni bandits.
Els seus ensenyaments es reben amb alegria, i la llei i la disciplina
són de tots conegudes.
Dins de les sis direccions, tot és territori del Sobirà Emperador.
Per l'oest ha creuat les sorres movedisses, pel sud els seus límits han
arribat on les portes s'obren cap al nord, per l'est s'ha apoderat del mar
oriental, pel nord ha traspassat Daxia.
Arreu on ressonen les petjades dels homes, no hi ha ningú que no sigui
vassall seu.
El seu mèrit excel·leix sobre els dels Cinc Emperadors, els seus favors
protegeixen fins i tot bous i cavalls.
Res no hi ha que no rebi la seva virtut, tothom gaudeix de la pau del
seu univers.
Quan el rei de Qin va posseir tot el que hi ha sota el cel va instituir
el nom de Sobirà Emperador. Va tenir cura de les terres orientals i va arribar
a Langya. L'acompanyaven els marquesos de primer grau, Wang Li, marquès de
Wucheng, i Wang Ben, marquès de Tongwu; els marquesos de segon grau, Zhao Hai,
marquès de Jiancheng, Cheng, marques de Changwu, i Feng Wuce, marquès de Wuxin;
els grans cancellers Wei Zhuang i Wan Guan; els grans dignataris Li Si i Wang
Wu, i els wudafu Zhao Ying i Yang Jiu. Després de deliberar tots plegats a la
vora del mar van dir:
Els emperadors de l'antiguitat tenien un territori que no passava de
mil li.
Els senyors feudals romanien als seus feus i ciutats i tan aviat venien
a retre'ls homenatge com se n'estaven. S'atacaven els uns als altres i,
despietats i revolters, feien estralls i guerres sense fi.
I, tot i això, feien gravar metalls i pedres perquè es conservés
memòria d'ells.
Sota els Cinc Emperadors i els Tres Reis de l'antiguitat, coneixements
i doctrines no eren uniformes, i lleis i normes no eren clares.
Simulaven la majestuositat dels genis i esperits per poderse imposar a
les regions llunyanes, però la seva fama no es corresponia amb la realitat i
per això no van durar gaire temps.
Encara no eren morts, que els senyors feudals ja es van sublevar, i les
seves lleis i decrets van deixar de seguir-se. Ara el Sobirà Emperador ha
unificat en un sol país el que hi ha dins dels mars, ha instaurat províncies i
districtes i tot el que hi ha sota el cel viu en harmonia i pau.
Ha fet brillar amb esclat els temples ancestrals, ha implantat el bon
camí, ha seguit els dictats de la virtut i ha merescut amb escreix el seu títol
honorable.
Tots els seus súbdits reciten plegats els seus èxits i virtuts i els fan
gravar en metall i pedra perquè esdevinguin model i norma.
LA RECERCA DE LA IMMORTALITAT
Quan això va estar fet, un home de Qi, Xu Shi, i uns altres van
presentar un memorial que deia que al mig del mar hi havia tres muntanyes
sobrenaturals, anomenades Penglai, Fangzhang i Yingzhou, on vivien els
Immortals, i van demanar que, després d'haver-se purificat, se'ls permetés
aplegar nois i noies joves per anar a trobar-les. I aleshores va enviar mar
endins Xu Shi i uns quants milers de nois joves en busca dels Immortals.
Shihuang va tornar i va passar per Pengcheng, i, un cop es va haver
purificat i va haver ofert oracions i sacrificis, va voler treure els trípodes
dels Zhou de dins del riu Si fent que mil homes es capbussessin al riu per
buscar-los, però no els van trobar.
Aleshores es va dirigir cap al sud-oest, va creuar el riu Huai i va
anar a la muntanya Hengshan. A la província de Nan va navegar pel riu Yangzi
fins a arribar al temple del mont Xiang, però, en aixecar-se una gran ventada,
no va poder creuar el riu. L'emperador va preguntar als lletrats d'amplis
coneixements: «Quina mena de divinitat és aquest príncep Xiang?» Els lletrats
d'amplis coneixements li van contestar: «Hem sentit a dir que aquí hi són
enterrades les filles de Yao, les que van ser dones de Shun.» En sentir això,
Shihuang es va enfurismar i va enviar tres mil condemnats a tallar tots els
arbres del mont Xiang i pintar-los de vermell. En tornar; va passar per la
província de Nan i va creuar el port de Wu.
L'any vint-i-nou (218 a.n.e.), Shihuang va fer una ronda d'inspecció
cap a l'est i en arribar a Bolangsha, al districte Yangwu, un bandit el va
esparverar. Va fer-lo buscar i, com que no el trobava, va ordenar que s'obrís
una gran enquesta de deu dies per tot l'imperi.
Va pujar al Zhifu i hi va fer gravar una estela, escrita en aquests termes:
LA INSCRIPCIÓ DE ZHIFU
L'any vint-i-nou, quan érem a mitjans de primavera, va despuntar i es
va alçar l'harmonia del principi yang. Shihuang va viatjar cap a l'est. En la
seva ronda d'inspecció va pujar al Zhifu i, resplendent, es va acostar al mar.
Darrera seu, els vassalls el contemplaven tot elogiant-lo, evocant un i altre
cop la prosperitat i els èxits i, recordant el passat, cantaven els seus
orígens.
La seva gran santedat ens ha governat, ha implantat i fixat lleis i
mesures i ha proclamat pertot arreu els principis bàsics.
Fora, ha educat els senyors feudals, ha difós brillantment la seva
bondat exquisida, il·luminant-nos amb la justícia i la raó. Els sis regnes
vivien al marge de qualsevol llei, àvids i malvats sense límits, cruels i
assassins sense fi.
Shihuang es va entristir veient el poble, va llevar els soldats de
l'escarment i, tot desplegant les ales, es va alçar amb la seva virtut
guerrera.
Va castigar amb justícia i va actuar amb lleialtat, el seu majestuós
entusiasme ho va penetrar tot i no hi va haver ningú que no se li sotmetés.
Va anihilar i destruir els cruels i violents, va socórrer i ajudar els
caps negres i va controlar fins a l'últim racó dels quatre extrems del món.
Va promulgar lleis clares pertot arreu, va establir normes constants
per tot el que hi ha sota el cel, i va instituir un model de justícia per tota
l'eternitat.
Què n'és de gran! Per tot l'univers i fins al darrer districte, la seva
santa voluntat s'acull i es venera.
Tots els vassalls reciten els seus mèrits i li van pregar que els
gravés sobre pedra a fi de posar en evidència el seu exemple i que aquest
esdevingués una norma constant.
A la cara oriental hi deia:
L'any vint-i-nou el Sobirà Emperador va viatjar en primavera per veure
i sondejar les regions llunyanes.
En arribar vora el mar, va pujar al Zhifu i, lluminós, va contemplar
les terres del sol ixent.
Es va mirar de lluny les àmplies contrades i tots els vassalls que el
seguien pensaven com havia estat brillant de bon començament la seva conducta.
Va promulgar per primer cop les santes lleis, va governar amb el cor
net fronteres endins i, fora, va castigar els cruels i violents.
El seu prestigi militar s'ha estès pertot arreu, ha sacsejat i commogut
els quatre extrems del món, tot capturant i anihilant els sis reis.
Posseeix tot el que hi ha sota el cel, ha acabat d'una vegada per totes
calamitats i desgràcies, i ha fet reposar per sempre més armes i soldats.
La virtut brillant del Sobirà Emperador ha posat la raó per norma de
tot l'univers; mirar i escoltar no li fan mai mandra.
Ha instaurat la gran justícia, ha disposat amb clarividència les eines
preventives, tothom porta senyeres i estendards. Els súbdits fan les tasques
que tenen. assignades, tothom sap què ha de fer, i no hi ha cap afer que sigui
equívoc i incert. Els caps negres s'han reformat i civilitzat, lluny i a prop
les mesures hi són uniformes, en mirar el passat es veu que això és
eximí.
Les tasques s'han fixat de forma constant, les generacions que vindran
continuaran tenint aquestes ocupacions, les seves santes disposicions es
seguiran molt de temps.
Tots els vassalls lloen la seva virtut, reciten respectuosament els
seus sants mèrits i li han demanat que els gravi al Zhifu.
Se'n va tornar passant per Langya, va seguir fins a Shangdang i va
entrar a la capital.
L'any trenta (217 a.n.e.) no hi va passar res.
El segon mes de l'any trenta-u (216 a.n.e.) va decretar que el
sacrifici la passés a dir-se jiaping. Va regalar a cada poblet de caps negres
sis shi d'arròs i dues ovelles.
Shihuang es passejava d'incògnit per Xianyang acompanyat de quatre
soldats. Una nit que va sortir es va topar amb uns bandits al Llac de les
Orquídies i va passar molta angúnia. Els soldats van capturar i matar els
bandits. A l'interior dels ports s'hi va fer una gran enquesta que va durar
vint dies. Un shi d'arròs va costar mil sis-centes monedes.
L'any trenta-dos (215 a.n.e.), Shihuang va anar a Jieshi, i va enviar
el mestre Lu, originari del regne de Yan, a buscar Xianmen i Gaoshi. Sobre la porta de Jieshi hi va fer gravar que
ell havia destruït muralles i ravals, obrint bretxes a dics i obstacles fins
a traspassar-lo. El text deia:
LA INSCRIPCIÓ DE JIESHI
Va llevar tropes i soldats i va castigar amb la mort els qui no seguien
el camí, a fi de detenir i anihilar els revolters. La seva virtut militar va
exterminar els cruels i facciosos, la seva virtut civilitzadora va tornar la
pau als qui no havien comès cap delicte, i tots els cors se li van sotmetre.
En la seva bondat, jutja mèrits i treballs, els seus favors arriben a
bous i cavalls, els beneficis fecunden terres i ciutats. El Sobirà Emperador ha
desplegat el seu prestigi, la seva virtut ha posseït els senyors feudals i per
primer cop tot ha quedat encalmat.
Ha ensorrat i anorreat muralles i ravals, ha obert bretxes i ha
traspassat rius i dics, ha aplanat i destruït obstacles i dificultats.
La configuració del territori ha quedat fixada, la multitud de caps
negres no ha hagut de fer prestacions de treballs obligatòries i tot l'imperi
s'ha tranquil·litzat.
Els homes s'han abocat alegrement a treballar el camp, les dones han
reprès les seves ocupacions i cada assumpte es tracta d'acord amb el seu rang.
La seva bondat ha influït sobre tot el que es produeix, ja fa temps que
tots van als camps i no hi ha ningú que no visqui en pau.
Tots els súbdits reciten els seus mèrits i li han pregat que gravi aquesta
estela perquè quedi com a norma i model. I aleshores va enviar Hanzhong, Hougong
i mestre Shi en busca dels immortals i de la droga que impedeix morir.
LES LLUITES AMB ELS POBLES DE L'EXTERIOR
Shihuang va fer una ronda d'inspecció per la frontera del nord, i va
tornar passant per la província de Shang. El mestre Lu, originari de Yan, que
havia estat enviat mar endins, va tornar dient que ho feia empès pels genis i
pels esperits i va aprofitar l'avinentesa per presentar a Qin un memorial
amb una inscripció que deia: «Qui destruirà Qin serà Hu. »'°^ Aleshores
Shihuang va enviar Meng Tian cap al nord al front d'un exèrcit de tres-cents
mil homes a atacar els hu i es va apoderar del territori que hi ha al sud del
riu Huanghe.
L'any trenta-tres (214 a.n.e.) va fer llevar tots els fugitius, els
gendres que vivien a l'esquena de la família,'°' i els comerciants i els va
enviar a apoderar-se del territori dels bandits de les muntanyes, hi va
instal·lar les províncies de Guilin, Xiang i Nanhai, i hi va enviar els
desterrats a defensar-les. Pel nord-oest va fer retrocedir els xiongnu i, a
partir de Yuzhong, va remuntar el riu cap a l'est i, recolzant-se en els monts
Yinshan, hi va instal·lar trenta-quatre districtes i va aixecar una muralla al
llarg del riu perquè fes de frontera. "° També va encarregar a Meng Tian
que creués el riu Huanghe i s'apoderés de Gaoque, Taoshan i Beijia i hi construís
fortaleses per repel·lir els rong. Per omplir el territori hi va fer anar
deportats i per primer cop hi va crear un districte. No es va aconseguir fer
cap sacrifici. Per l'est va sortir una estrella brillant.
L'any trenta-quatre (213 a.n.e.) va deportar els funcionaris de justícia
que no havien estat rectes i els va fer anar a construir la Gran Muralla i
al territori dels yue del sud.
LA CREMA DELS LLIBRES
Shihuang va celebrar un banquet al palau de Xianyang, i setanta
lletrats d'amplis coneixements es van avançar a felicitar-lo. El supervisor
Zhou Qingchen va presentar el seu elogi en aquests termes:
Temps enrera, el territori dels Qin no passava de mil li. Vostra
Majestat, amb la seva santa eficàcia i gloriosa clarividència, ha pacificat i
controlat l'interior dels mars, ha foragitat i repel·lit els man i els yi, i,
en tot el que il·luminen el sol i la lluna, res no hi ha que no se li sotmeti.
Els territoris dels senyors feudals són ara províncies i districtes, tots els
homes se senten en pau i lleugers de cor, s'han acabat els desastres de
guerrers i batalles i això es trasmetrà durant deu mil generacions. Des de la
més alta antiguitat mai no s'havia assolit un prestigi i una virtut com les de
Vostra Majestat.
Shihuang va quedar molt satisfet. Un lletrat d'amplis coneixements,
Shun Yuyue, originari de Qi, es va avançar dient:
«Pel que el vostre servidor ha sentit a dir, si els reis Yin i
Zhou van durar més de mil anys va ser
gràcies a haverse refermat i recolzat en l'entrega de feus als seus fills,
germans petits i ministres capaços. Ara Vostra Majestat posseeix tot el que hi
ha entre els mars, mentre que els seus fills i germans petits continuen sent
gent vulgar. Si de nou ens caiguessin al damunt calamitats com la de Tian Chang
o la dels Sis Dignataris "' i els vostres súbdits es trobessin que no
disposen de mitjans, com s'ho farien per ajudar-vos? D'assumptes que, sense
prendre l'antiguitat per model, durin per sempre més no n'he sentit a parlar
mai. I ara heus aquí de Cheng Qing i els altres us adulen a la cara fent que
Vostra Majestat s'endinsi encara més en els seus errors. Això no són súbdits
lleials.»
Shihuang va sotmetre aquesta crítica al gran canceller. El gran
canceller Li Si va dir:
«Els Cinc Emperadors no s'imitaven pas els uns als altres i les Tres
Dinasties "' no es copiaven entre elles: tots tenien una forma de govern
que els era pròpia. No era que estiguessin
els uns contra els altres, sinó que els temps canviaven i eren
diferents. Ara Vostra Majestat, amb la seva gran obra, ha posat els fonaments
d'uns èxits que duraran deu mil generacions, i això és el que aquests lletrats
són massa beneits per entendre. D'altra banda, tot això de què parla Shun Yuyue
és del temps de les Tres Dinasties: ¿a què treu cap prendre-s'ho per norma?
»Temps enrera, quan es passaven la vida lluitant entre ells, els
senyors feudals es prenien molt seriosament tot el que deien els lletrats
errants i els convocaven a les seves corts. Ara i avui, tot el que hi ha sota
el cel està ben controlat i les lleis tenen una procedència única. Les cent
famílies i el cap de cada casa dediquen totes les seves forces a l'agricultura
i la indústria i els lletrats estudien meticulosament lleis i prohibicions.
Però tots aquests mestres, lluny de prendre el present com a model, es dediquen
a estudiar l'antiguitat per denigrar l'època actual i sembren el dubte i la
confusió entre els caps negres. El vostre súbdit, el gran canceller Li Si,
atrevint-se a dir una temeritat que mereix la mort, manifestar
»En els temps antics el país estava disgregat i desballestat i, com que
no hi havia ningú capaç d'unificar-lo, els senyors feudals governaven tots
alhora. En aquests discursos es lloa el passat per execrar el present i es
broden conceptes espuris per embrollar la realitat. Aquesta gent fan servir el
bo que han après en els seus estudis privats per blasmar tot el que Vostra
Majestat ha instituït.
»Vostra Majestat ha unificat tot el que hi ha sota el cel, ha destriat
el blanc del negre i s'ha afermat en una posició única i preeminent; i ara us
surten tots aquests que han fet estudis privats fent una pinya per mirar
d'invalidar lleis i disposicions. Tan aviat com senten parlar d'un decret el
critiquen fil per randa basant-se en els seus propis estudis. Portes de palau
endins el denigren en el fons del seu cor, i quan són fora el critiquen pels
carrers. Maldir del sobirà els sembla digne d'elogi i acceptar tota mena de
parers estranys ho troben d'allò més enaltidor: fan que el poble llenci tota
mena de calúmnies. Si no ho aturem, ens trobarem que a dalt decaurà el poder i
a baix es formaran partits. És necessari prohibir-ho.
»El vostre servidor proposa que es cremin totes les històries oficials,
amb l'excepció de la del regne de Qin. Que tots aquells que dins l'imperi
-excepte els qui tenen el càrrec de lletrat d'amplis coneixements- hagin gosat
amagar el Clàssic de la Poesia, el Clàssic dels Documents, o els textos de les
Cent Escoles, vagin a portar els seus exemplars al governador civil o militar,
que els farà cremar tots. Els qui gosin trobar-se per parlar entre ells del
Clàssic de la Poesia o del Clàssic dels Documents seran decapitats i el seus
cadàvers s'exposaran a la plaça pública. Els qui utilitzin l'antiguitat per
denigrar el present seran exterminats junt amb els seus parents. Els
funcionaris que no denunciïn el que vegin o el que sàpiguen seran inculpats
dels mateixos delictes.
»Que els qui d'aquí a trenta dies no els hagin cremats siguin marcats
amb el ferro candent i enviats a treballs forçats. No es proscriuran els
llibres de medicina, farmàcia, endevinació per escapulimància o per marfull,
agricultura i arboricultura. Que els qui vulguin estudiar les lleis i els
edictes tinguin funcionaris de professors.»
LA CONSTRUCCIÓ DEL PALAU D'AFANG
L'any trenta-cinc (212 a.n.e.) va obrir un camí que sortia de Jiuyuan i
arribava a Yunyang. Foradant muntanyes i reblinant valls, la comunicació es va
establir en línia recta.
En aquell moment Shihuang va considerar que a Xianyang ja hi havia molta
gent i que el palau del rei anterior era massa petit. «He sentit a dir que
el rei Wen dels Zhou va instal·larla capital a Feng i que el rei Wu ho va
fer a Hao: és entre Feng i Hao, doncs, on escau posar la capital imperial.»
I aleshores va iniciar la construcció d'un palau per a les audiències al sud
del riu Wei, enmig del parc Shanglin. Va començar per construir la gran sala
frontal d'Afang: d'est a oest feia cinc-cents passos, i de nord a sud, cinquanta
vares; a dalt hi podien seure deu mil homes i, a baix, s'hi podien plantar
estendards de cinc vares d'alçada. Un corredor penjat feia de camí de ronda.
De sota la gran sala sortia un camí que anava en línia recta fins a la muntanya
del sud, al cim de la qual es va aixecar un pavelló perquè fes de talaia.
Un camí cobert sortia d'Afang, creuava el riu Wei i arribava a Xianyang, simbolitzant
així el Corredor Penjat de l'Àpex del Cel que creua la Via Làctia fins a arribar
a la Mansió de La Residència. Quan el palau d'Afang encara no estava acabat,
es va començar a pensar a triar-li un nom honorable per a quan ho estigués;
però, com que era un palau que quedava a la vora, a tot arreu de l'imperi
el coneixien com el Palau Proper. Es van fer venir més de set-cents mil homes
que havien estat condemnats a la castració, una part dels quals es va dedicar
a la construcció d'Afang i l'altra a les obres del mont Li. Van arribar els
materials: de les muntanyes del nord se'n van extreure les lloses de pedra,
i la fusta es va portar de Chu i Jing. Dins dels ports es van construir tres-cents
palaus i, fora dels ports, més de quatrecents. Fet això, es va col·locar una
estela al mar oriental, al límit de Qu, per marcar la porta oriental de Qin.
Al mateix temps es van traslladar trenta mil famílies a la ciutat de Li i
cinquanta mil famílies a Yunyang, i durant deu anys foren eximides d'impostos.
LA INFLUÈNCIA CREIXENT DELS MAGS
El mestre Lu va aconsellar Shihuang dient: «El vostre servidor i altres
hem anat a buscar la droga zhi "° i els Immortals, però per molt que ho
hem provat no hem aconseguit trobar-los. És com si hi hagués quelcom que ens ho
impedís. Els textos de màgia ens indiquen que, en el moment escaient, el Senyor
dels Homes es passeja d'amagat per foragitar els genis malèfics. I, un cop
retirats els genis malèfics, arriba l'Home Veritable. El fet que els súbdits
coneguin el lloc on viu el Mestre dels Homes pertorba els esperits. L'home
Veritable, en entrar a l'aigua no es mulla, en entrar al foc no es crema, munta
damunt núvols i boires i, com el cel i la terra, dura per sempre més. Ara
Vostra Majestat governa tot el que hi ha sota el cel i no es pot permetre ni un
moment de respir. Preguem a Vostra Majestat que no permeti que ningú sàpiga en quin palau s'està i potser
així podrem aconseguir la droga de la immortalitat.»
Shihuang va dir: «Jo anhelo ser un Home Veritable. A partir d'ara em
diré Home Veritable i no m'anomenaré chen.» Aleshores va ordenar que els més de
dos-cents palaus i miradors que hi havia en un radi de dos-cents li al voltant
de Xianyang es comuniquessin entre ells amb viarons dobles i camins vorejats de
muralles, s'omplissin de tapissos, cortines, campanes, timbals i dones
exquisides, i que cada cosa hi tingués el seu lloc corresponent, sense
canviar-lo mai. Quan la seva gràcia es desplaçava a un indret determinat, es condemnava
a mort qui revelés on era.
Un dia que Shihuang havia anat al palau de la muntanya Liang, va veure
com eren de nombrosos els carruatges i cavallers del gran canceller i això
no li va agradar gens. Un dels homes de palau va explicar-ho al gran canceller
i aquest va reduir el nombre de carruatges i cavallers. Shihuang, encès d'ira,
va dir: «Algú de palau ha escampat les meves paraules», i va obrir una investigació.
Però, com que ningú no es va admetre culpable, va fer detenir tots els qui
en aquell moment es trobaven al voltant seu i els va fer matar tots. A partir
d'aquell moment, quan es desplaçava, ningú no sabia on anava.
LA MATANÇA DELS LLETRATS
Tots els assumptes passaven a través seu i no els deixava en mans dels
seus ministres fins que l'afer ja estava decidit: tot es resolia al palau de
Xianyang. Mestre Hou i mestre Lu van intrigar plegats, dient:
«Shihuang ha rebut del cel un caràcter dur, violent i obstinat; s'ha
annexionat els senyors feudals i posseeix tot el que hi ha sota el cel i, com
que les seves ambicions s'han complert i tots els seus desitjos es segueixen,
es creu que des de l'antiguitat no hi ha hagut ningú com ell. Diposita tota la
seva confiança en els funcionaris encarregats de la justícia i aquests són els
únics que aconsegueixen acostar-se-li
i obtenir els seus favors. Els lletrats d'amplis coneixements, tot i
ser setanta, es limiten a gaudir d'un títol honorífic i no els fan servir per a
res. Tant el gran canceller com els grans ministres s'assabenten dels assumptes
quan ja estan resolts i totes les seves deliberacions depenen en últim terme de
l'emperador. Com que l'emperador es complau a basar el seu prestigi en suplicis
i execucions, no hi ha ningú en tot l'imperi, sigui per por als càstigs o per
poder conservar el sou, que gosi ser fidel fins al final."' L'emperador no
sent a parlar mai dels seus errors i cada dia que passa es torna més arrogant,
mentre els de sota, temorencs i envilits, l'enganyen per continuar vivint
tranquils. El codi dels Qin prohibeix fer dues feines alhora i si fracasses et
cau la mort al damunt immediatament. També cal dir que, tot i haver-hi
tres-cents homes encarregats d'observar les estrelles i l'aire, i que tots ells
siguin lletrats excel·lents, de por de dir algun mot prohibit es cusen la boca,
l'adulen i no gosen parlar-li obertament dels seus errors. Tots els assumptes
de l'imperi, siguin petits o grans, els decideix l'emperador. Ha arribat a
fer-se pesar en una balança un shi de documents i a reservar-se aquesta
quantitat per a cada període d'un dia i una nit; i no se'n va a descansar fins
a haver-los repassat tots. Fins aquí arriba la seva ambició de poder. No podem
anar-li a trobar la droga dels immortals.»
I, dit això, van fugir. Quan Shihuang va saber que s'havien escapat es
va enfurismar i va dir:
"Fa un temps, vaig fer aplegar tots els llibres de l’imperi, vaig
eliminar els que no servien per res i vaig fer venir un gran nombre de lletrats
entesos en literatura i màgia amb la intenció d’instaurar la Gran Pau . Volia
que els mags em busquessin la droga miraculosa. I ara m’assabento que Hanzhong
ha fugit sense dir-me res i que Xiu Shi i els altres s’han gastat una milionada
i finalment no han trobat la droga, o sigui que l’únic que els movia a
parlar-me’n cada dia eren els seus interessos mesquins. Pel que fa al mestre Lu
i als altres, els he carregat d’honors i regals substanciosos i ara maldiuen de
mi i, per empitjorar-ho més, m’acusen de tenir poca virtut. Encarregaré a algú
que interrogui tots aquests mestres que s’estan a Xianyang i que no paren de
llençar calúmnies per sembrar la confusió entre els caps negres".
Aleshores va encomanar al secretari imperial que obrís una investigació
minuciosa i interrogués tots els mestres, i quan aquests van començar a
llençar-se les culpes els uns als altres, ell mateix va decidir que els que
havien violat les prohibicions eren quatre-cents seixanta i els va fer morir a
Xianyang. I ho va fer saber a tot l’imperi a fi que això fos un escarment de
cara al futur. També va fer deportar un gran nombre de condemnats a la
frontera.
El fill gran de Shihuang, Fusu, el va amonestar dient: "Tot
just acabeu de controlar l'imperi i els caps negres de les regions llunyanes
encara no us són totalment addictes. Tots aquests mestres lloen Confuci
i el tenen per norma. I, ara que Vostra Majestat els recargola amb una llei
tan severa, el vostre servidor tem que l'imperi no se n'inquieti. Prego a
Vostra Majestat que ho tingui en compte."
Shihuang, furiós, va enviar Fusu al nord a fer de supervisor de Meng
Tian, a la província de Shang.
ELS SIGNES PREMONITORIS DEL FINAL
L'any trenta-sis (211
a.n.e.), el planeta Yinghuo va entrar a la constel·lació Xin.
Un estel fugaç va caure a la província de Dong i, en arribar
a terra, era una pedra. Algun cap negre hi va gravar al damunt aquestes paraules:
"En morir Shihuang, el territori es dividirà. " Quan Shihuang
ho va saber, va enviar el secretari imperial que hi obrís una investigació,
però ningú no es va confessar culpable. Va fer detenir
tots els qui vivien a prop de la pedra i els va condemnar a mort, i va llençar
la pedra al foc perquè es fongués. Shihuang estava amoïnat
i va encarregar als lletrats d'amplis coneixements que li fessin poemes sobre
els Immortals i l'Home Veritable i després els va entregar als músics
perquè hi posessin música i els cantessin.
A la tardor, un emissari imperial que venia de l'est dels ports passava de
nit pel camí de Pingshu, a la zona de Huayin, quan, tot d'una, un home
amb un disc de jade "' el va deturar tot dient: "Doneu això
de part meva al príncep de l'estany de Hao", i va continuar: "Aquest
any morirà l'Avantpassat-Drac." Quan l'emissari va preguntar-li
quin sentit tenia allò, de cop i volta l'home es va fer fonedís
i va desaparèixer deixant darrera seu el disc de jade. L'emissari va
entregar el disc de jade al tron juntament amb un informe. Shihuang es va
quedar callat una bona estona i al final va dir: "De fet, els genis de
les muntanyes no en saben res, del que passarà més enllà
d'un any." I, tot retirant-se, va manifestar: "L'Avantpassat-Drac
és l'avantpassat dels homes." Va encarregar al secretari de palau
que examinés el disc de jade i va resultar que era el mateix que havia
caigut al riu Yangzi quan ell l'havia creuat l'any vint-i-vuit. Aleshores
Shihuang va consultar els endevins i quan els hexagrames van contestar que
viatges i desplaçaments li eren favorables, va fer traslladar trenta
mil famílies a Beihe i a Yuzhong i les va ascendir un grau dins de
la jerarquia. El dia guichou del desè mes de l'any trenta-set, Shihuang
va sortir de viatge.
EL DARRER VIATGE
L'acompanyava el gran
canceller d'esquerra, Li Si, mentre el gran canceller de dreta, Qu Ji, va
quedar-se de guàrdia a la capital: El fill petit de l'emperador, Hu
Hai, que ell s'estimava tendrament, va demanar per acompanyar-lo i l'emperador
li ho va permetre.
L'onzè mes va arribar a Yunmeng i, a Jiuyi, va fer el sacrifici de
lluny a Yu i Shun, va navegar Yangzi avall, va inspeccionar Jige, va creuar
el riu a Haizhu i, després de pas sar per Danyang, va fer cap a Qiantang.
En arribar a Zhejiang i veure la maror de les onades, es va desviar quatrecents
vint li cap a l'oest i va creuar el riu en un tram estret. Va pujar al Kuaiji,
va oferir un sacrifici al gran Yu i, després de fer un sacrifici de
lluny al mar del sud, va fer gravar una estela lloant les virtuts de Qin.
El text deia:
LA INSCRIPCIÓ DE KUAIJI
Shihuang, amb la seva
bondat i majestat, ha pacificat i unificat l'interior de l'univers; els efectes
de la seva virtut i benevolència duraran molt de temps.
L'any trenta-set va fer una ronda d'inspecció per tot l'imperi i va
contemplar les regions llunyanes que hi ha al voltant. Després va pujar
al Kuaiji, va analitzar profundament els usos i costums, i els caps negres
se'l van escoltar amb veneració i respecte.
Tots els súbdits reciten els seus mèrits, segueixen en tot les
seves petjades inicials, i es remunten als orígens de la seva esclatant
clarividència.
La saviesa de Qin, mirant-se el regne, va fixar per primer cop els càstigs
i els noms, i va posar de manifest l'antiguitat de la seva perfecció.
Va uniformitzar per primera vegada lleis i models, determinant i repartint
les tasques i els deures a fi de fixar una norma constant.
Els sis reis es revoltaven cadascú pel seu cantó i, cobdiciosos,
malvats, arrogants i ferotges, s'aixecaven amb la seva gent per imposar-se
per damunt de tots.
Cruels i despietats, actuaven sense fre; segurs de la seva força i
altius, alçaven sovint armes i escuts.
Es comunicaven d'amagat, tot enviant-se emissaris secrets per establir una
aliança de nord a sud, i actuaven amb mètodes insidiosos.
De cara a dins, brodaven amb bells mots els seus complots capciosos; de cara
a fora, es llançaven sobre les nostres fronteres i causaven desgràcia
i aflicció.
Just i majestuós, els va condemnar a mort, va anihilar i anorrear la
violència i la rebel·lió, i revolters i bandits van ser
exterminats fins a l'últim.
Dins de les sis direccions, àmplia i intensa és la seva virtut
i il·limitada la difusió dels seus beneficis.
El Sobirà Emperador ha reunit l' univers, ha dedicat la seva atenció
als deu mil assumptes, lluny i a prop tot és ara clar i net.
Ell és qui porta la raó als deu mil éssers, qui examina
i constata la realitat dels fets, i qui dóna a totes les coses el nom
que els pertany.
Penetra igual en els homes de mèrit i en els de poca virtut, el bé
i el mal es posen en evidència quan són enfront d'ell, res no
hi ha que li quedi ocult.
Si algú empra bells mots per fer-se passar per just, si una dona amb
fills es torna a casar, ell sap que la vídua està rebutjant
el difunt i que no és casta.
Ha establert barreres entre el dins i el fora,"' ha prohibit i suprimit
la disbauxa; els homes i les dones obeeixen i són íntegres.
Si a casa d'altri un home es comporta com un porc, qui el mata no hi té
culpa; els homes segueixen els dictats de la justícia.
Si una esposa fuig i es torna a casar, els fills no pertanyen a la mare; tots
corregeixen els seus costums a fi de ser íntegres i sense màcula.
El seu govern cabdal ha purificat els costums, la seva manera de fer ha penetrat
per tot l'imperi, que en rep, feliç, les normes avantatjoses.
Tots accepten la unificació de les mesures i la uniformit-zació
de la distància entre les rodes dels carros, viuen en pau i harmonia
i s'esforcen a ser honrats; no hi ha ningú que no obeeixi les seves
ordres.
El comportament dels caps negres és impecable, tots es complauen en
les normes igualitàries i gaudeixen de la protecció de la Gran
Pau.
La posteritat rebrà amb respecte les lleis que ens entrega, les seves
mans constants mai no abandonaran el timó del govern i mai no es capgiraran
ni carros ni vaixells.
Els súbdits que el segueixen canten la seva glòria, i li han
demanat que gravi aquesta pedra a fi que aquesta inscripció excel·lent
es transmeti en tot el seu esclat.
LA DARRERA RECERCA DE LA IMMORTALITAT
En tornar, va passar
per Wu, va creuar el Yangzi a Jiangcheng i, tot resseguint la vora del mar,
va arribar a Langya.
El mag Xu Shi i molts d'altres havien anat mar endins en busca de la droga
miraculosa, però anaven passant els anys i no l'aconseguien. Era tant
el que havien gastat que, per por que no els demanessin comptes, es van empescar
una mentida, i li van dir:
"La droga de Penglai
és assequible, però per culpa del gran peix jiao que ens ha
entrebancat el pas una vegada i una altra, no l'hem pogut obtenir. Ens agradaria
demanar-vos que féssiu venir amb nosaltres un dels vostres millors
arquers, i així, tan bon punt veiés el peix, li dispararia un
reguitzell de fletxes amb la seva ballesta."
Shihuang va somniar que lluitava amb un esperit del mar que tenia aparença
humana, i va demanar a un lletrat d'amplis coneixements que li interpretés
el somni. Aquest va dir:
"L'esperit de les aigües és invisible i en tenen cura un gran peix i un drac. Ara convé que Vostra Majestat ofereixi pregàries i sacrificis i estigui preparat i atent. Això farà fugir els esperits malèfics i permetrà convocar els benèfics."
Aleshores va ordenar
que els qui anaven mar endins s'enduguessin els estris necessaris per capturar
el peix gegantí, mentre ell mateix, armat amb una ballesta, esperava
que sortís el gran peix per disparar-li. Va anar de Langya fins al
mont Yongcheng sense veure res, però, en arribar a Zifu, va veure un
peix gegantí, va tesar l'arc i va matar un peix. Va continuar vorejant
el mar cap a l'oest i, en arribar al gual de Pingyan, es va posar malalt.
LA MORT DE L'EMPERADOR
Com que Shihuang detestava parlar de la mort, cap dels seus vassalls no va gosar encetar el tema de la defunció. L'emperador, cada cop més malalt, va escriure una carta segellada al seu fill Fusu dient-li:
"Acompanya les despulles
a Xianyang i enterra-m'hi." Va tancar la carta i la va dipositar al departament
encarregat de transmetre els documents i les ordres segellades, el cap del
qual era Zhao Gao, el prefecte dels carruatges de palau. Quan encara no l'havien
lliurada al missatger, el dia bingyin del setè mes, a la terrassa Ping
de Shaqiu, Shihuang va morir.
El gran canceller Li Si temia que, com que l'emperador havia mort lluny de
la capital, els prínceps i els nobles voldrien introduir canvis a l'imperi,
i per això va decidir mantenir el secret i no fer públic el
dol. Va instal·lar el taüt dins d'un carruatge cobert i el va
posar sota custòdia dels eunucs predilectes de l'emperador. Cada cop
que arribaven en un lloc se li servien viandes, els cent funcionaris li continuaven
consultant els sèus assumptes, i els eunucs que anaven al costat del
carruatge transmetien la seva aprovació als memorials presentats. Només
el seu fill Huhai, Zhao Gao i cinc o sis eunucs de confiança sabien
que l'emperador era mort.
Com que, temps enrera, Zhao Gao havia estat mestre de Huhai i li havia ensenyat
tot el relatiu a processos, codis, edictes i lleis, Huhai li tenia plena confiança.
Aleshores Zhao Gao, el príncep Huhai i el gran canceller Li Si van
tramar en secret destruir la carta tancada que Shihuang havia escrit al seu
fill, el príncep Fusu, i van fer veure que el gran canceller Li Si
havia rebut a Shaqiu, de mans de Shihuang, un testament que disposava l'entronització
del príncep Huhai com a presumpte hereu. I van enviar una carta al
príncep Fusu i a Meng Tian on, després d'enumerar-los els seus
delictes, se'ls ordenava morir plegats: tot això està explicat
a la biografia de Li Si.
Van marxar i, després de passar per Jingxing, van arribar a Jiuyuan.
Eren en plena canícula i, com que del cotxe cobert de l'emperador en
sortia ferum de podrit, es va ordenar als funcionaris del seguici que carreguessin
un shi de peix salat a cada carruatge per esbargir la ferum.
Van prosseguir el viatge, tot agafant el Camí Recte fins a Xianyang
i allí van fer públic el dol.
El presumpte hereu, Huhai, va rebre la successió al tron amb el nom
de Sobirà Emperador de la Segona Generació. El novè mes,
el cadàver de Shihuang va ser enterrat al mont Li.
LA TOMBA DEL MONT LI
Shihuang havia iniciat
la perforació i preparació del mont Li des de bon principi del
seu regnat i un cop va posseir tot el que hi ha sota el cel hi va fer venir
més de set-cents mil condemnats a treballs forçats procedents
de tot l'imperi. Van perforar fins a trobar tres dolls d'aigua i ho van recobrir
tot de coure. Un cop col·locat el sarcòfag, van portar palaus,
pavellons, edificis governamentals, estris refinats, joies i objectes rars
i s'hi van enterrar fins que va quedar tot ple. Es va ordenar als artesans
que fabriquessin ballestes automàtiques perquè, si algú
perforava i s'hi acostava, es disparessin immediatament. Es va utilitzar mercuri
per configurar els cent rius, el Yangzi, el Huanghe i el mar, disposant que
circulessin mecànicament i es comuniquessin entre ells. A dalt s'hi
van representar els signes del cel i, a baix, la configuració geogràfica.
Es van fer torxes amb greix de renyu, calculant que passaria molt de temps
abans no s'apaguessin.
Ershi va dir: "No convé que es deixi marxar les dones de l'anterior
emperador que no hagin tingut fills",i va ordenar que totes elles l'acompanyessin
en la mort: en van morir un gran nombre. Quan ja estaven enterrades, algú
va opinar que els obrers i artesans que havien fabricat les màquines
i les havien colgades sabien massa coses i que la gran vàlua del que
hi havia enterrat no tardaria a escampar-se. Quan es van haver acabat la gran
cerimònia i l'enterrament, es va tancar la via subterrània central
d'accés al sepulcre, es va abaixar la porta exterior d'aquesta via
i es van tancar dins tots els obrers i artesans que havien treballat a la
tomba; no en van sortir mai més. Damunt s'hi van plantar herba i arbres
perquè semblés una muntanya.
ELS INICIS DEL REGNAT D'ERSHI
El primer any del seu regnat, Ershihuangdi tenia vint-iun anys. Zhao Gao era cap del personal de palau i, a causa del seu càrrec, intervenia en tots els afers. Ershi va promulgar un edicte incrementant la quantitat de víctimes propiciatòries que calia oferir al temple funerari de Shihuang, i estipulant els ritus dels cent sacrificis que calia oferir a muntanyes i rius. Va ordenar a tots els funcionaris que deliberessin sobre com honorar el temple ancestral de Shihuang i aquests van prosternar-se fins a tocar amb el cap a terra i van dir:
"A l'antiguitat,
el Fill del Cel tenia set temples ancestrals, els senyors feudals, cinc, i
els grans funcionaris, tres. Durant deu mil generacions, aquesta norma s'ha
transmès de pares a fills sense perdre's. Ara Shihuang té el
temple ancestral de l'Àpex, dins dels quatre mars tothom paga tributs
i impostos, s'han incrementat les víctimes propiciatòries i
s'han acomplert tots els ritus, i res no queda que s'hi pugui afegir. Una
part dels temples dels reis anteriors estan a l'oest, a Yong, i l'altra es
troba a Xianyang. Segons el cerimonial que escau al Fill del Cel, el correcte
seria que els únics sacrificis que es fessin estiguessin vinculats
al temple de Shihuang."
A partir d'aquell moment es van destruir tots els temples ancestrals que s'havien
aixecat en honor del duc Xiang i dels seus successors, i tots els funcionaris
van oficiar els sacrificis d'acord amb els ritus, honorant el temple ancestral
de Shihuang com a temple ancestral dels avantpassats imperials. El Sobirà
Emperador "' va tornar a nomenar-se chen.
Ershi va consultar amb Zhao Gao, tot dient-li:
"Jo sóc molt
jove. El meu regnat tot just comença i els caps negres no se senten
encara completament lligats a mi. L'anterior emperador feia rondes d'inspecció
per províncies i districtes exhibint el seu poder, i amb el seu prestigi
va sotmetre el que hi ha dins dels mars. Si jo ara em dedico a la vida tranquil·la
i no faig cap ronda d'inspecció, em prendran per feble i aquesta no
és manera de dominar l'imperi i tenir-ne cura."
A la primavera, Ershi va viatjar cap a les províncies i districtes
de l'est, i Li Si l'acompanyava. Va arribar a Jieshi i, tot resseguint el
mar, va anar cap al sud fins a Kuaiji. A totes les esteles que havia col·locat
Shihuang hi va fer gravar inscripcions que, junt amb el nom de tots els alts
funcionaris que l'acompanyaven, lloaven els èxits i la virtut perfecta
de l'anterior emperador.
LA INSCRIPCIÓ D'ERSHI
El Sobirà Emperador
diu: les inscripcions sobre metall i pedra han estat totes obra de Shihuang.
Ara jo he heretat . el seu títol, però els mots que gravo sobre
metall i pedra no tenen el mateix pes que els de Shihuangdi, no s'hi poden
comparar ni de bon tros. Si els qui vindran darrera meu n'hi volen afegir
d'altres, que sàpiguen que mai no assoliran uns . èxits i una
virtut perfectes com els d'Ell.
El gran canceller -el vostre servidor Li Si-, el. vostre servidor Qu Ji i-
el gran secretari -el vostre servidor De-, atrevint-se a dir una temeritat
que mereix la mort, manifesten: els vostres súbdits us preguen que
feu gravar pertot arreu aquestes paraules i que les inscrigueu en pedra per
posarles clarament en evidència. Els vostres súbdits us ho supliquen,
atrevint-se a dir una temeritat que mereix la mort.
Es va fer un decret aprovant la mesura; després va arribar al Liaodong
i va tornar.
LA LIQUIDACIÓ DELS GRANS DEL REGNE
Aleshores Ershi, seguint els consells de Zhao Gao, va promulgar reiteradament lleis i decrets, i deliberant amb ell en privat li va dir:
"Els grans ministres no em són addictes, els funcionaris, grans
i petits, tenen molt poder, i els fills de la casa imperial estan ben decidits
a enfrontar-se'm. ¿Què hi puc fer?"
Zhao Gao va dir: "El vostre servidor feia temps que us en volia parlar
i no gosava. Els grans ministres de l'anterior emperador tenen tots ells un
nom i una noblesa que els ve de molt lluny i els seus mèrits s'han
anat acumulant i transmetent de generació en generació. Pel
que fa a mi, sóc un home senzill, poca cosa i de mèrit escàs.
La Vostra Majestat m'ha fet la gràcia de fixar-se en mi i omplir-me
de distincions i ara ocupo un alt càrrec dirigint els afers de palau.
Als grans ministres, això no els agrada gens ni mica i, tot fent un
posat de súbdits submisos, en el fons del seu cor ben cert que no us
acaten. Els decrets que Vostra Majestat està promulgant no s'avenen
amb les circumstàncies actuals: obriu una investigació sobre
els governadors civils i militars de les províncies i districtes i
condemneu a mort tots els qui siguin culpables. Per començar, el vostre
prestigi farà tremolar tot l'imperi i, per continuar, us traureu del
damunt tots aquells que no deixen viure en pau Vostra Majestat. En els temps
que corren els models civilitzadors no valen per a res, ara és la força
de les armes que ho decideix tot. Prego a Vostra Majestat que s'emmotlli a
les circumstàncies sense dubtar-hi més i que en cap cas no consulti
aquest punt amb els seus ministres. Un governant il·lustrat aixopluga
el poble que ha estat deixat de banda i en millora la condició: ennobleix
els humils, enriqueix els pobres i atreu els qui són lluny, unint així
el dalt i el baix i fent que el país estigui en pau."
Ershi va dir: "Perfecte." I aleshores es va posar a condemnar a
mort els grans ministres i els fills de la casa imperial. Els petits funcionaris
que es movien entorn d'ells van quedar tots implicats en els delictes i dins
de les tres categories de funcionaris subalterns no n'hi va haver ni un que
se n'escapés.
Sis prínceps van ser condemnats a mort i els cadàvers exposats
a Du. El príncep Xianglu i els seus dos germans petits estaven tots
tres empresonats a les dependències interiors de palau; quan es van
examinar els seus delictes, eren ja els únics descendents que quedaven.
Ershi va enviar un emissari amb una ordre per a Xianglu que deia: "El
príncep imperial no s'ha comportat com un súbdit, el vostre
delicte mereix la mort. Que el funcionari us apliqui la llei." Xianglu
va dir: "En les cerimònies de la cort, mai no he gosat prescindir
de la submissió pròpia d'un vassall i sempre m'he desfet en
elogis; en el meu càrrec a palau, mai no he gosat mancar al meu deure,
he rebut ordres i he contestat sense atrevir-me mai a dir una paraula fora
de lloc. Com es pot dir que no m'he comportat com un súbdit? Demano
saber de quin crim se m'acusa i aleshores moriré." L'emissari
li va contestar: "El vostre servidor no està autoritzat a parlar-ne;
he rebut una ordre escrita i en segueixo les instruccions." Aleshores
Xianglu va aixecar els ulls al cel i el va invocar tres cops dient: "Ai,
Cel! Sóc innocent!" A tots tres germans els queien llàgrimes
quan, desembeinant les espases, es van matar.
La família imperial va quedar terroritzada, els ministres que ho van
criticar van ser considerats culpables de greus calúmnies i els grans
funcionaris ho van tolerar per poder
conservar els seus sous. Els caps negres tremolaven de por.
LA REPRESA DE LES GRANS DESPESES
El quart mes, Ershi va
tornar a Xianyang i va dir: "L'emperador anterior trobava que el palau
de Xianyang havia quedat petit i va fer els plànols del palau d'Afang
per instal·lar-hi la seva residència. Però l'emperador
va morir quan encara no estava acabat i es va fer marxar els qui hi treballaven,
fent-los anar a posar de nou la terra sobre el mont Li. Ara que les grans
obres del mont Li ja han quedat enllestides, si deixo que el palau d'Afang
quedi sense acabar serà com dir públicament que l'emperador
anterior va fer un error iniciant-lo."
Va reprendre la construcció del palau d'Afang i, a l'exterior, va sotmetre
els quatre pobles bàrbars,"' tal i com havia planejat Shihuang.
Va fer reclutar cinquanta mil homes dels més capaços i els va
acantonar a Xianyang, i va ordenar que els ensenyessin a tirar amb l'arc;
també calia alimentar gossos, cavalls, ocells i animals de tota mena.
Com que no disposaven de prou aliments, l'emperador va ordenar que les províncies
i districtes enviessin lleguminoses, cereals, farratge i palla, i tothom va
rebre l'ordre d'entregar voluntàriament gra i vitualles: en un radi
de tres-cents li al voltant de Xianyang ningú no va poder menjar-se
la collita. Es van aplicar unes lleis encara més dures i severes.
LA REBEL·LIÓ CONTRA ELS QIN
El setè mes, un
soldat d'una guarnició, Chen Sheng, junt amb d'altres, va sublevar
l'antic territori de Jing i el va convertir en el Gran Chu. Chen Sheng es
va nomenar a si mateix rei de Chu i va establir la residència a Chen,"'
i envià els caps del seu exèrcit a recórrer les terres
a l'est de les muntanyes.
Els joves d'aquelles províncies i districtes, que sofrien amargament
a mans dels funcionaris dels Qin, van matar els governadors civils i militars,
els caps de districte i departaments, i es van revoltar seguint Chen She.
Es van nomenar uns als altres marquesos i reis i van formar una lliga de nord
a sud dirigida contra l'oest, amb la consigna de lluitar contra Qin, i de
tants com eren no es podien comptar.
Es va enviar un delegat imperial cap a l'est i, en tornar, va informar Ershi
de la rebel·lió. Ershi, furiós, el va destituir.
En arribar un altre emissari i ser interrogat per l'emperador, va contestar:
"Tota aquella trepa de bandits han estat repel·lits i detinguts
pels governadors civils i militars de les províncies, ja els han agafats
tots. No cal que us hi amoïneu." L'emperador va quedar molt content.
Wu Chen es va proclamar rei de Zhao; Wei Jiu, rei de Wei; Tian Dan, rei de
Qi; el duc Pei es va rebel·lar a Pei; i Xiang Liang va mobilitzar tropes
a la província de Kuaiji.
L'any dos (208 a.n.e.), a l'hivern, els enviats de Chen She -Zhou Zhang i
els seus companys- van dirigir les seves tropes cap a l'oest i van arribar
a Xi amb deu mil soldats. Ershi, esborronat, va convocar tots els seus ministres
i els va dir: "Com ens en sortirem, d'aquesta?" El tresorer privat,
Zhang Han, va dir: "Els bandits ja són aquí, són
molts i tenen molta força. No en tindreu prou de reclutar soldats dels
districtes propers. Al mont Li hi ha molts condemnats a treballs forçats:
proposo que els allibereu i els doneu armes perquè lluitin."
Aleshores Ershi va promulgar una amnistia general a tot l'imperi, va nomenar
Zhang Han comandant en cap i aquest, després d'atacar i anihilar l'exèrcit
de Zhou Zhang i fer-lo fugir, va matar Zhou Zhang a Caoyang. Ershi va enviar
els caps de funcionaris Sima Xin i Dong Yi per ajudar Zhang Han a lluitar
contra els bandits: van matar Chen Sheng a Chengfu, van derrotar Xiang Liang
a Dingtao i van destrossar Wei Jiu a Linji. Un cop va haver mort els capitans
més famosos de les terres de Chu, va enfilar cap al nord, va creuar
el riu Huanghe i matà el rei de Zhao, Xie, i els seus partidaris, a
Julu.
Zhao Gao va aconsellar Ershi dient: "El vostre predecessor va governar
l'imperi durant molt de temps i, per això, els funcionaris no gosaven
desobeir-lo ni endegar-li discursos malintencionats. A Vostra Majestat, que
tot just acaba de pujar al tron, li queden encara moltes primaveres i tardors.
Per què decidiu tots els afers en plena cort i juntament amb els ducs
de palau i els grans dignataris? Si teniu alguna fallada, tots els ministres
s'adonaran de les vostres limitacions. El nom del Fill del Cel és Chen
i això vol dir que no se li pot sentir la veu. " I així
va ser com Ershi es va retirar als recintes prohibits de palau i va decidir
tots els assumptes amb Zhao Gao. A partir d'aquell moment, els ducs de palau
i els grans dignataris van obtenir rarament audiència.
EL FINAL DE LI SI
Els bandits i proscrits eren cada cop més nombrosos, i els reclutaments de soldats a l'interior dels ports per enviarlos cap a l'est a lluitar contra els bandits eren un seguit. El gran canceller de dreta, Qu Ji, el gran canceller d'esquerra, Li Si, i el comandant en cap, Feng Jie, van fer una amonestació en aquests termes:
"A l'est dels ports les bandes de facinerosos es revolten pertot arreu. Per molt que Qin hagi llevat soldats per anar a lluitar contra ells i destrossar-los, i n'hagi mort i anihilat molts, no hi ha ma