|
Copèrnic
presenta un univers que té com a centre a un sol immòbil, al voltant del
qual giren les orbes circularment i aguantant els planetes errants. Primer
de tot ocupem-nos del sol: l'hel·liocentrisme o potser millor hel·liostatisme,
ja que l'astrònom concep l'astre com a immòbil, xoca amb la tradició ptolemàica
i aristotèlica, i alhora s'enfronta amb els principis bíblics. Enlloc
va deixar escrites les motivacions per adoptar aquest nou sistema, però
podem esbossar-ne algunes: un cop descartada la idea del geocentrisme:
"El desigual movimiento aparente de los planetas y la variación de sus
distancias con respecto a la Tierra nos demuestran que esta no es el centro
de todas las revoluciones, rebutjada també per la impossibilitat d'explicar
les variacions de la lluminositat del planeta Mart des d'una perspectiva
geocèntrica, Copèrnic va haver de buscar un nou centre, i va escollir
el Sol, ja fos perquè una òrbita planetària centrada en el sol permetia
explicar les retrogradacions dels planetes, o bé per raons de tipus estètic:
Copèrnic tenia una profunda inspiració pitagòrica, segons la qual el lloc
central l'hauria d'ocupar allò més bonic i més honrat, oposant-se a la
aristotèlica que considera allò central com allò més baix i indigne: "En
efecto, en este templo magnífico, ¿quién colocaría en otro lugar a tal
luminar que pudiera iluminar a todos a la vez? (..) Así, en efecto, el
Sol, reposando en su trono real, gobierna la familia de astros que le
rodea" Aquí les idees de perfecció llum i magnificència ressonen clarament.
Finalment va acabar postulant que: " (...) todo lo que está debajo de
la Luna, con el centro de la Tierra, describe entre los otros planetas
una gran òrbita alrededor del Sol, que es el centro del mundo; y lo que
parece ser un movimiento del Sol es, en verdad, un movimiento de la Tierra
(...)"
|
|
Sobre el moviment de la Terra Copèrnic exposarà, superant l'absurditat
i l'atac al sentit comú, que la Terra, com a esfera i planeta que és,
al igual que tots els altres, té moviment, "sin el que no sabríamos dar
una explicación justa de los fenómenos celestes" .Tampoc s'avergonyeix
d'expressar que ha dirigit la seva mirada cap a l'Antiguitat on alguns
autors ja ho havien expressat, com ara Heràclides (388?aC-315?aC), Ecfant
(finals s.VaC-inicis s.IVaC), Hicetes de Siracussa (s. VaC) i Filolau
(470aC-inicis s.IVaC). No obstant, Copèrnic és innovador en un aspecte:
és el primer, exceptuant a Aristarc (310?aC-230?aC), que va veure el moviment
terrestre com a resposta a un problema científic. Va concebre un triple
i simultani moviment de la Terra. Ja ho intuïa Filolau, filòsof pitagòric,
que "creía que la Tierra posee a otros varios movimientos además del de
rotación, considerándola como a un planeta más" La Terra, segons Copèrnic,
doncs, realitza: una òrbita circular anual al voltant del sol, i a la
vegada gira al voltant del seu eix. El tercer moviment sorgí degut a la
necessitat d'explicar perquè la Terra assenyalava sempre un mateix punt
de l'esfera celest tot i el seu moviment orbital anual. Estracta d' un
moviment cònic i anual de l'eix. Tot i això, l'astrònom, sense cap motiu
aparent, no es mostra molt clar en la seva argumentació, i posa èmfasis
tan sols en destacar les avantatges qualitatives que aporta el seu sistema.
|
|
|
Per
últim parlarem dels planetes. Per a Copèrnic, el moviment dels cossos
celests, al igual que el de la Terra, és circular uniforme, o bé una combinació
d'ambdós. De la mateixa manera, un cop acceptat el triple moviment terrestre,
també quedaran justificats tant la variació del temps utilitzat en recórrer
l'el·líptica dels diferents planetes com el seu moviment retrògrad, el
qual serà tan sols un moviment aparent produït per l'òrbita de la Terra.
Aconsegueix, doncs, explicar les dues grans irregularitats del moviment
planetari sense la necessitat de recórrer als epicicles majors. D'altra
banda Copèrnic tan sols necessitarà set cercles (un per cada planeta conegut
i un altre per a la lluna). Semblava doncs que els sistema copernicà era
molt més simple i econòmic que el del seu antecessor Ptolomeu. Però el
problema apareix quan s'intenten obtenir dades quantitatives i no tan
sols qualitatives: aleshores el model del polonès es complica, i s'han
d'afegir més de vint cercles als set inicials. Aquest fet juntament amb
la poca millora de la precisió dels càlculs provoquen que amb Copèrnic,
ni el problema dels planetes es resolgui, ni el paradigma cosmològic es
simplifiqui.
|
