Tradició històrica de l'estudi de l'anatomia

Existeixen pocs testimonis de disseccions en l´antiguitat. Les primeres dades ens situen cap el segle II a.JC. en l´escola Ptolomèica. Després d´això existeixen poques evidències d´estudi anatòmic; l´associació religiosa entre cos i ànima va donar via lliure a pors i supersticions que criticaven i dificultaven l´examen de cadàvers condemnant i tancant a tots aquells que les practiquessin.
A més a més, entre les revolucions interiors i la irrupció dels bàrbars, les ciències, arts i lletres van quedar confinades en convents, llocs no precisament incitadors per la seva tendència al recolliment com evidència de bona virtut i moral pel cultiu de l´estudi anatòmic. Així, sense esperar gaires innovacions en el camp anatòmic, la principal font de coneixement continuava sent el grec Galé (129-200 a. JC.)
Però segles més tard es tornà a dissecar en Salerno i en els segles XIII i XIV Bolonia esdevé el centre anatòmic permetent els estudis post-mortem i incloent-los en el programa universitari. L ´any1493 s´aprecia per primera vegada la influència naturalista en l´obra Fasciluo di Medicina, mentres que Berengario de Carpi és el primer en imprimir figures per il·lustrar el seu text. Ambtot, no seria fins els segle següent quan Giambattista Canano indiqués cada múscul per separat en relació amb els ossos (1541) i cuatre anys més tard (1545) quan es publiquessin il·lustracions de tot el sistema nerviós i arterial de la mà de Chals Estienne.
 Però la figura clau que marcà el final de la representació tradicional del cos i inaugura l´inici de la moderna és Vesali (1514/15-1561) i la seva obra De humanis corporis fabrica que compta  amb alumnes del taller de Tiziano per les il·lustracions,
només comparables ja a les de Leonardo.
Tant és així que va fer de Pàdua, on fou professor, el centre de la disciplina anatòmica i, fins Harvey (1578-1657), la història de l´anatomia és la dels seus deixebles.