Publicat el 1543, el De Revolutionibus se suposa que arribà en mans del seu autor poc abans de morir. Copèrnic, ja fos pel temor al rebuig, a la crítica o a la censura, no va fer pública la seva gran obra fins al cap de 40 anys d'haver ideat llur teoria. No fou fins que finalment, instat per amics i coneguts i especialment pel seu deixeble Rheticus (1514-1574), que es va decidir a editar-lo. Cal dir però que anteriorment, Rheticus havia editat Narratio prima (1540), obra on exposava a grans trets el sistema del seu mestre i que havia tingut un èxit considerable. No obstant, la publicació del De Revolutionibus va ser confiada a un clergue luterà anomenat Andreas Ossiander, el qual, mig escandalitzat, mig temerós de la resposta repressiva de la Inquisició, va escriure un pròleg al llibre explicant que les teories exposades eren tan sols un artifici matemàtic per tal de facilitar els càlculs astronòmics, però que en cap cas s'havia intentat reproduir el real model cosmològic... "no es necesario que estas hipótesis sean consideradas ni siquiera verosímiles. Basta con una sola cosa: que permitan realizar cálculos que concuerden con la observación" (...) " y si toma por verdaderas las cosas hechas con otro fin, saldrá de este estudio más tonto que antes de empezarlo . Ja fos per aquest pròleg, pels interessos de l'Església en els càlculs astronòmics i possiblement relacionats amb la reforma del calendari, o fos per la pròpia complexitat de l'obra, que li dóna un caire críptic, l'Església no va prohibir les seves teories fins el 1616.
