La ciència de l'art
La relació que va existir entre el coneixement científic i la seva aplicació en l´art durant el Renaixement (finals del segle XIV fins al XVII) s´observa en tots els àmbits de l´art: arquitectura, escultura, pintura, etc, mitjançant tècniques molt diverses: perspectiva, ordre, proporció, color, equilibri... És necessari començar explicant com era l´entorn que va fer posible aquest interés per representar la figura humana utilitzant criteris científics, idea recolçada en la lectura del llibre The science of art de Martín Kemp. Per ell, les innovacions científiques, així com les artístiques, comercials, agrícoles, etc no poden ser estudiades per separat, ja que en cada període de la humanitat, la societat s´ha desenvolupat d´una manera diferent, i aquest entorn és el que realment fa que es produexin canvis radicalment propis. L´art del Renaixement va esdevenir lligat a l´observació científica. Entre altres coses, perquè l´esperit humanista de l´època va fer que es produís un interés per millorar la societat, per conéixer les possibilitats de l´home mitjançant la recerca de les seves arrels a l´Antiguitat i creant una nova manera d´enfrontar-se amb el món. Aquest va ser l´esperit que va fer avançar la societat, tant pel que fa la ciència, com a l´art.... Per tant, no es pot estudiar la Revolució científica com un fenomen aïllat, sinò formant part de la conciencia del moment, sense la qual no s´hauria desenvolupat. Una vegada entés això, passem a comentar el context del Renaixement i posarem com a exemple de la relació entre art i ciència l´estudi anatòmic.