Copèrnic va neixer a Thorn (Polònia) el 1473 i mor a Frauenburg (Alemanya) el 1543. Orfe de pare als deu anys d'edat, fou adoptat pel seu oncle matern, Lluc Watezelrode, posteriorment bisbe de Warmie. Va estudiar dialèctica i filosofia a la Universitat de Cracòvia, una de les més importants de l'època i tingué per professor a Albert Brudzewski (1445-1497), matemàtic i astrònom distingit, del qual és probable que n'heretés l'interès per la cosmologia. Després marxà cap a Bolònia, on cursà dret, medicina, filosofia, grec i astronomia i entrà en contacte amb el cèlebre astrònom Domenico Maria da Novara (1454-1504). Fou nomenat el 1501 canonge de Frauenburg, però abans d'assentar-s'hi realitzà encara un últim viatge a Itàlia, a Pàdua i a Ferrara, on continuà els seus estudis i fou rebut com a doctor juris canonici. El 1503 tornà a Heilsberg amb el seu oncle i finalment, després de la mort d'aquest, el 1512, s'instal·là definitivament a Frauenburg. Les seves obres principals són el De Hypothesibus motuum coelestium a se constitutis Commentariolus (1512), obra en la qual s'esbossen ja les seves idees fonamentals, però que fou d'abast limitat exclusivament al seu cercle d'amics i col·laboradors i el De Revolutionibus orbium celestium libri sex (1543), on ja apareix el seu nou model astronòmic completament exposat i desenvolupat.

Nicolas
Copèrnic