Tycho Brahe (Kundstrup, Suècia 1546-Praga 1601) Brahe és conegut en la història de l’astronomia com a un observador admirable, responsable d’un canvi tant en les tècniques i els instruments com en el grau de precisió de les observacions astronòmiques. Ja des de la infància demostrà passió per aquesta ciència, i als disset anys, descobrint la conjunció de Saturn i Júpiter comprovà la inexactitud de les taules astronòmiques i la necessitat de reformar-les. El 1572 va descobrir una Nova, amb la qual cosa va desmuntar la tradicional idea de la immutabilitat de les estrelles, que quedarà definitivament desfasada amb l’observació el 1577 d’un gran cometa. Alhora, va rebutjar l’existència d’orbes planetàries en demostrar que moltes de les trajectòries dels cometes els hi eren secants: així doncs s’arribaven a dos conclusions: els astres es mouen lliurement per l’espai i les dimensions de l’univers es redueixen considerablement. La seva tasca observadora, va ser recolzada per Frederic II de Dinamarca que li concedí l’illa de Hveen (1576) i el castell d’Uraniborg com a vivenda i observatori, on va realitzar anotacions de gran precisió i perfecció. Igualment, Brahe va idear un sistema cosmològic propi diferent del de Copèrnic, el qual rebutjava per contradir la Bíblia, per la impossibilitat de descobrir el paral·laxis de les estrelles fixes i per no poder acceptar el moviment de la Terra. El seu model feia girar els planetes al voltant del Sol i aquest al voltant de la Terra: combinava el sistema ptolemaic amb el copernicà.