Introducció

"Esta cibdat de Brujas es una grant cibdat muy rica e de la mayor mercaduría que hay en el mundo, que dizen que contienden dos lugares de mercaduría, el uno es Brujas en Flandes en el Poniente, e Venecia en el Levante; pero a mi parescer, e aun lo que todos dizen, es que muy mucho mayor mercaduría se faze en Brujas que non en Venecia; e por lo que es esto: en todo el Poniente non hay otra mercaduría sinon en Brujas, bien que de Inglaterra algo se faze, e allí concurren todas las naciones del mundo, e dizen, que día fue que salieron del puerto de Brujas setecientas velas. Venecia es por el contrario, que bien que muy rica sea, pero non fazen otros mercaduría en ella salvo los naturales."(i)

Aquesta és la manera com Pero Tafur, un viatger castellà del segle XV, comença la seva crònica sobre Bruges (Brugge en neerlandès). Nosaltres també estem a punt d'emprendre un viatge a la Bruges d'aquella època. Anirem a la recerca d'aquesta ciutat exuberant que va captivar la mirada dels seus contemporanis i que segueix seduint avui, encara que només sigui per la fantasia del que un dia va ser.

No hi ha dubte que Bruges ja no és el port més important del mar del Nord, on es trobaven comerciants de "totes les nacions del món". Malgrat això, encara en queden alguns vestigis arquitectònics -i pictòrics-: les places del Burg i el Markt, amb la torre del carrilló, la catedral, les esglésies, l'antic hospital de Sant Joan (avui museu Memling)... De fet, per al visitant és una sort que Bruges, després de la seva època d'esplendor, entrés en un període de declivi, ja que així el seu centre històric, salvat de les reformes urbanístiques característiques de les ciutats industrials del XVIII, s'ha conservat prou bé. El fet que en certa manera Bruges s'hagi parat en el temps (només una dada: la seva població actual, 45.000 habitants, és pràcticament la mateixa que tenia a l'època d'esplendor (ii)) té la contrapartida que, al començament del segle XXI, s'ha convertit en una mena de parc temàtic ple de turistes durant pràcticament tot l'any. Però si hom aconsegueix mirar més enllà dels carros de cavalls i les càmeres fotogràfiques, descobrirà una ciutat que encara conserva part de l'encant que devia tenir en el temps en que era el centre econòmic i cultural de la regió.

Com era aquesta Bruges? Això és el que volem tractar en aquest treball. Bruges era un enclavament comercial de primer ordre d'ençà del segle XIII, quan la burgesia incipient tenia el poder a les ciutats. Al segle XV, però, Bruges viurà la seva època de màxim esplendor gràcies al trasllat de la cort ducal efectuat per Felip el Bo. És també el temps dels primitius flamencs, l'aportació més important de la regió a la història de l'art. Habitualment es veu aquesta Bruges com una ciutat eminentment burgesa, però penso que aquesta visió, tot i no ser falsa del tot, s'ha de matisar, ja que la presència del duc i la seva cort modificarà, no només els espais públics i privats, sinó també els gustos i la manera de fer dels burgesos. La Bruges del segle XV es, així doncs, una ciutat burgesa que s'esforça per aristocratitzar-se.

Aquesta presència destacada de l'alta burgesia es farà visibleen l'aparença de la ciutat. Els antics edificis civils i burgesos hauran de conviure, i sovint reconvertir-se, per adaptar-se a les exigències i els gustos d'aquesta classe social.

Abans de començar, seria pertinent ubicar breument la ciutat en l'espai i en el temps. Bruges és una de les principals ciutats, juntament amb Gant i Ypres, del comtat de Flandes, que actualment es correspon, en gran part, amb les regions de Flandes occidental i Flandes oriental, integrades dins la part flamenca de l'estat federal belga. Aquesta zona, era juntament amb Itàlia, on es concentraven les ciutats més grans d'Europa.

El comtat pertanyia nominalment al regne de França, tot i que a la pràctica gaudia de força autonomia. No hi va haver cap aliança amb la resta de territoris que avui dia coneixem com Països Baixos fins que Felip el Bo, al segle XV, hi construí el seu imperi.

(i) Pero Tafur. Andanças é viajes de Pero Tafur por diversas partes del mundo avidos. Fragment a RUBIO TOVAR, J. "Cinco ciudades europeas (El testimonio de un viajero medieval)" a Revista de Occidente, 51 (1985), pp. 51-53.

(ii) Al segle XV Bruges tenia entre 35.000 i 45.000 habitants. SOSSON, J.P. Les travaux publics de la ville de Bruges. XIVe - Xve siècles. Les matériaux. Les hommes. Credit Communal de Belgique, Brussel·les, 1977. Pàg.14.