Bruges, seu de la cort de Felip el Bo (segle XV): poder burgès vs control ducal
La història de Bruges va canviar substancialment quan Felip el Bo, duc de Borgonya, va decidir celebrar a la ciutat el seu casament amb Isabel de Portugal. Malgrat que Borgonya, pròpiament dita, es trobava molt més al sud, a l'est de l'Ille-de-France, el duc havia decidit centrar els seus esforços als Països Baixos, on acabava d'heretar diversos territoris, i on formaria, anys després, un dels imperis més pròspers d'Europa. La celebració de les seves noces va durar una setmana i va impressionar en gran mesura els habitants de la ciutat. Tal com relata Jean C. Wilson a "Vivre noblement in Late Medieval Bruges"(i), va ser un dispendi constant de luxe i artifici. De mica en mica, la cort es va traslladar a la ciutat i a partir d'aleshores aquest fet en condicionaria l'evolució urbanística i artística. El mateix 1430 es va començar a construir el Palau Ducal (Princehof, avui desaparegut), que constataria físicament el domini de Felip el Bo sobre el territori. L'alta burgesia, acostumada a ostentar el poder a la ciutat, va reaccionar de forma ambivalent. D'una banda, la presència ducal a Bruges suposava la fi de l'autonomia burgesa, tan estimada i propagada, especialment a través de l'arquitectura, fins aleshores. Però de l'altra, la nova condició de Bruges com a capital ducal podia donar un petit impuls a la seva economia, en un moment en què la progressiva sedimentació de l'àrea del Zwin, la descoberta de nous mercats i, sobretot, la competència de nous ports (sobretot, Anvers), començava a fer trontollar el paper de la ciutat com a port més important del nord-oest d'Europa. I, de fet, així va ser: Felip el Bo va saber aprofitar la bona conjuntura política (de pau relativa, especialment amb la fi de la Guerra dels Cent Anys) i la seves habilitats diplomàtiques per donar a Bruges un darrer i espectacular alè abans del seu declivi definitiu. Jean C. Wilson explica molt bé com la burgesia es va adaptar a la presència de la cort ducal a la ciutat. La vella oligarquia va adoptar les formes de vida i els gustos de la noblesa, mostrant especial interès en les qüestions del llinatge, la família, l'honor i la generositat. Intentant vivre noblement, la burgesia aspirava a entrar en el ranc de la noblesa i acostar-se als cercles del duc. A partir d'aquest moment, alta burgesia i noblesa comparteixen una necessitat: tenir un lloc físic on establir les seves activitats (eclesiàstiques, comercials, polítiques o familiars) per tal de mostrar la seva presència a la comunitat. I aquesta presència s'havia de posar de manifest mitjançant representacions, que abastaven tot el ventall de les arts: dels mobles i els escuts d'armes a l'arquitectura, passant per l'escultura i la pintura. Les cases es van personalitzar de manera obsessiva, deixant constància en tot lloc i moment de qui n'era el propietari. En els casos en què un palau canviava d'amo, el nou senyor s'afanyava per eliminar qualsevol rastre de l'anterior i redecorar tot l'espai deixant-t'hi la seva empremta. Aquest afany per a mostrar-se en l'espai físic, per deixar constància del nom i de la família en quadres, capelles, escuts d'armes, escultures i llibres d'oracions, va donar un impuls espectaculars a les arts. Segons Wilson, això explica la riquesa i proliferació de l'art i l'artesania flamencs, en tots els seus aspectes, durant el segle XV. I això explica també que els esforços urbanístics anessin dirigits especialment a la reforma, decoració i reconstrucció d'edificis ja existents. Segurament el Palau Ducal fou una de les poques obres de nova construcció d'aquest període. L'estil escollit fou un gòtic molt vertical que es trobava ja en la darrera fase, i que contrasta vivament amb la relativa austeritat dels edificis d'èpoques precedents (com per exemple el belfort). Una mostra n'és l'ajuntament, aixecat a cavall dels segles XIV i XV. Segons explica Jacques Thiebaut a The dictionary of art, aquesta ostentació d'exuberància i riquesa intentava compensar el fet que Bruges començava a perdre el seu poder econòmic. Un dels ornaments de la façana és la col·locació de cada línia vertical de finestres en un sol nínxol, emmarcant-les amb el mateix arc (bay system en anglès). Aquesta tècnica és distintiva de la ciutat de Bruges i la trobem en molts altres edificis de la ciutat, com per exemple la seu de la Hansa, a la Borsa o a la casa dels mercaders castellans de la Torre. (i) Primer capítol del llibre Painting in Bruges at the close of the Middle Ages, citat a la bibliografia |
