Context històric: del comtat de Flandes al ducat de Borgonya

1. El comtat i el naixement de les ciutats
2. De la crisi del segle XIV a l'esplendor del XV

En aquest capítol ens proposem fer un recorregut per la història dels Països Baixos del segle IX al XV, per entendre en quin context van sorgir les ciutats i quines circumstàncies polítiques en van determinar l'evolució. Per aquest punt ens hem servit, pel que fa Flandes i els Països Baixos en general, del llibre History of the Low Countries, editat per J.C.H. Bloom i E. Lamberts, i pel que fa la història de Bruges en particular, de l'article de Jacques Thiebaut a The dictionary of art, ambdós citats a la Bibliografia.

1. El comtat i el naixement de les ciutats

Fins el segle IX, el territori dels Països Baixos fou controlat per l'imperi carolingi. Durant aquell segle, l'autoritat centralitzada de l'imperi començà a fer aigües, i la crisi es va veure aguditzada per les incursions vikingues. En aquest context de descontrol, els cabdills locals van aprofitar per fer-se forts i presentar-se com els únics capaços de fer front a l'amenaça exterior. El poder central es va anar allunyant i van aparèixer els primers comtats i ducats. El de Flandes va sorgir el 863, i el primer comte fou Iron Baldwin, que governà fins el 879. Aquest és també l'inici de la història de Bruges com a assentament permanent, quan el comte Iron Baldwin va establir una fortalesa on ara hi ha el Burg (a al plànol).

El desenvolupament econòmic del comtat fou impulsat pels canvis que van haver-hi a l'agricultura entre els segles XI i XIII, període que habitualment es coneix amb el nom de Renaixement del segle XII. Durant aquell temps es va produir a tot Europa una millora en les tècniques agrícoles (d'entre les que destaca la rotació triennal) que, a més de millorar la qualitat de l'alimentació, van provocar un excedent de mà d'obra al camp que va portar molta gent a emigrar a les ciutats. Això, juntament amb el desenvolupament del comerç, va provocar el creixement dels centres urbans, a més de convertir-les en l'espai de llibertat per excel·lència del món feudal.

A Flandes, les millores tècniques en l'agricultura van venir acompanyades per l'increment de les terres de cultiu, mitjançant la deforestació de boscos i, sobretot, dessecant àrees pantanoses properes al mar. És en aquesta època on comença de forma massiva la construcció de dics i pòlders. A prop Bruges, una inundació a la costa el 1134 va crear l'estuari del Zwin, unint la ciutat al mar i afavorint enormement el desenvolupament del comerç. Uns anys després, la progressiva sedimentació de la zona va fer necessària la construcció d'un altre port, Damme, cinc quilòmetres al nord de Bruges. Els mercaders de diversos països van començar a arribar i el 1200 es va instaurar la primera fira, mentre la oligarquia pertanyent a la Hansa es féu amb el control de la ciutat. Aquell mateix segle, Bruges rebé els privilegis que la dotaven d'autonomia i la protegien de les ànsies de poder de la noblesa.

L'augment de terres cultivables va ser, a més, molt positiu per als pagesos, ja que van veure com les seves condicions de treball i de vida milloraven ostensiblement. Les noves terres, sovint cedides pels grans ducs o comtes, oferien unes possibilitats de feina més atractives de les que gaudien com a servidors dels senyors feudals, els quals, al seu torn, es van veure obligats a suavitzar les condicions de treball dels pagesos si no volien perdre tota la mà d'obra. Així, L.J.R. Milis afirma, a History of the Low Countries, que el sistema feudal va entrar en crisi (p.35).

És important que tinguem en compte això de cara a dibuixar la nostra imatge de Bruges i de Flandes a l'Edat Mitjana. És un territori que vivia una situació força diferent a la resta d'Europa, només compartida en alguns casos per les ciutats-estat italianes. La baixa noblesa, que a la resta d'Europa havia estat la base del sistema feudal, tenia molt poca importància als Països Baixos. Com hem vist, el seu poder al camp era relatiu, mentre que a les ciutats era pràcticament nul. Aquestes es van aliar amb els grans ducs i comtes per donar-los suport contra els petits nobles, alhora que rebien privilegis com a recompensa. Malgrat això, les relacions entre les ciutats i l'alta noblesa no van ser sempre pacífiques, ja que, com és lògic, unes sempre van voler més llibertat i, l'altra, més poder.

2. De la crisi del segle XIV a l'esplendor del XV

El segle XIV és un segle de profunda crisi a tot Europa, fonamentalment a causa de les plagues, entre elles la Pesta Negra. El comerç va retrocedir i els conflictes bèl·lics es convertiren en un assumpte quotidià. Els reis de França i Anglaterra i l'Emperador germànic lluitaven per assegurar i expandir el seu poder, i els Països Baixos sovint foren escenari d'aquestes disputes. El rei de França, Felip el Just, s'apoderà de Flandes el 1300. Li donaren suport els patricis, que desitjaven desfer-se del comte, sempre un perillós competidor per a les seves aspiracions. Aquest rebé el suport de la baixa noblesa i dels gremis i, amb l'ajut imprescindible dels camperols, aconseguí expulsar l'invasor francès dos anys després, amb la batalla dels Esperons d'Or, on els cavallers francesos van ser massacrats pels camperols flamencs. Al mig del Markt de Bruges hi ha l'estàtua dels herois de la batalla, Jan Breydel i Pieter de Coninck.

Sigui com sigui, el fet és que el segle XIV, malgrat la inestabilitat política i social, va acabar amb bons resultats per a l'economia flamenca. La davallada de la població a causa de les plagues (en alguns casos entre el 50 i el 70%) va fer incrementar el poder adquisitiu dels supervivents, fet que va funcionar, al seu torn, com un impuls per a la demanda de productes de luxe. Al mateix temps, es va produir un fet clau per al desenvolupament posterior de Bruges: hi va haver un canvi del comerç fluvial al marítim, fet que va afavorir a les ciutats costaneres que, com Flandes, feia temps que pertanyien a la Lliga Hanseàtica.

Aquest és l'escenari que van trobar els ducs de Borgonya quan es van convertir en els senyors del país, a través d'un matrimoni, el 1369. Felip el Bo, que va governar de 1419 a 1467, va augmentar els dominis que havia heretat del seu antecessor, Felip el Temerari, aprofitant la debilitat dels territoris veïns o d'aquells controlats per familiars seus.