Conclusions

El primer que cal dir és que quan parlem de l'època d'esplendor de Bruges no ens podem limitar al segle XV, sinó que hem d'estendre el període fins el XIII. L'etapa borgonyona és la més coneguda de la història de la ciutat, sobretot a causa de l'excel·lència de l'art que s'hi va desenvolupar, però això no vol dir que sigui l'època de màxim esplendor. Habitualment s'entén la pintura dels primitius flamencs com un art eminentment burgès, però hem vist que la societat burgesa d'aquell temps estava fortament influenciada per l'aristocràcia. La Bruges del segle XV és una ciutat burgesa que es veu obligada a aristocratitzar-se per seguir ocupant un lloc important al món.

La Bruges autèntica és anterior. Va conèixer el seu millor moment al segle XIII. És en aquest moment que la ciutat és purament burgesa, i així ho veiem als espais públics. És l'època de les grans reformes urbanístiques: el Burg i el Markt prenen forma, i s'hi construeixen els edificis civils i comercials, d'entre els quals destaca el belfort. La catedral es trasllada a una zona lateral de la ciutat. Però potser el més important és una absència: la falta d'un castell o palau que suposi una presència nobiliària a la ciutat.

De tot això n'hem fet la següent lectura: l'skyline de la ciutat comparteix elements divins (la catedral) i mundans (el belfort) i hi manca el castell. És per això que interpretem que el campanar no és un símbol que pretengui competir amb l'església, sinó que és la imatge de l'autonomia de la ciutat guanyada a la noblesa.

D'altra banda, hem llançat una hipòtesi segons la qual els edificis religiosos tindrien un paper voluntàriament secundari en l'esquema de la ciutat. I ens hem referit a un particular tipus d'espiritualitat que neix als Països Baixos, i que té en els beguinatges un dels seus màxims exponents, que es basa en la vivència individual i íntima de la religiositat.

Finalment, hem vist com l'aparença de Bruges es va transformar al segle XV, amb l'arribada del duc de Borgonya, Felip el Bo, i el posterior trasllat de la cort ducal a la ciutat. Com a conseqüència d'això s'hi va construir un Palau Ducal i es van dur a terme moltes reformes a les cases particulars, que van ser obsessivament personalitzades en un afany dels propietaris (nobles i burgesos) per ocupar un lloc físic que els donés presència a la ciutat.