La Bruges burgesa (segles XIII i XIV): un skyline entre el diví i el mundàBruges visqué entre els segles XIII i XV una època d'intensa activitat urbanística. Les obres públiques (stedewerken) eren tan importants per la ciutat com per representar el 15'7% del pressupost el 1332 o el 8'8% el 1400(i). Els diners es dedicaren a la construcció de ponts, canals, fortificacions, l'ajuntament, el campanar i altres edificis civils i comercials. Tot seguit expliquem quina va ser l'evolució d'aquestes obres i quines conclusions podem treure de l'aspecte que oferia la ciutat. 1. El BurgCom hem dit, el primer assentament permanent a Bruges data del segle IX, quan el comte Iron Baldwin va fer construir una fortalesa on ara hi ha el Burg. Aquest és, doncs, l'origen de la ciutat, i continua essent, avui dia, el centre neuràlgic de la vila. Algunes fonts(ii), tanmateix, afirmen que l'origen del topònim estaria relacionat amb el nom escandinau brygga, que significa port, la qual cosa justifiquen parlant d'un assentament víking a la zona durant les primeres dècades del segle IX. D'altres autors vinculen l'origen remot de l'assentament a un pont, ja que Brugge vol dir pont en neerlandès antic. Estigui l'origen en un pont o en un port, l'important és que l'origen de la ciutat està relacionat amb l'aigua, fet del tot habitual en aquesta terra on el mar, els rius i els canals hi tenen un paper molt important. Així mateix, la fundació d'Amsterdam es vincula al primer dic construït sobre el riu Amstel, i avui dia el Dam (que signifca "dic") continua essent, també, el centre de la ciutat. El Reie, el riu que passa pel Burg, porta fins a Damme, el port de Bruges, que es va construir el 1180. Els vaixells, així doncs, arribaven fins al cor de la ciutat, i allà es descarregaven les mercaderies. És per això que, al costat del Burg, centre administratiu, s'hi va fer una altra plaça, el Markt, on esdevindria la seu de les activitats comercials. D'aquesta manera, Bruges té un centre desdoblat, en dues places, l'una al costat de l'altra, cosa que és força insòlita a la zona. Un dels edificis més destacats del Burg és l'ajuntament (4 al plànol; aquesta és la façana). Fou construït entre 1376 i 1420 per l'arquitecte Pieter van Oost en un gòtic que recorda l'estil brabantí, que trobem en hôtels de ville com el de Brussel·les i el de Lovaina. Per les seves característiques, tan formals com de context, en parlarem al punt dedicat al segle XV. La primera catedral, la de Sant Donat (que fou destruïda el 1799), es trobava també al Burg (6 al plànol). Però al segle XIII, al mateix temps que la ciutat es convertia en un nucli econòmic important i es construïen la majoria d'edificis civils al Markt (entre ells el belfort), la catedral va passar a ser l'església de Sant Salvador, lleugerament allunyada del centre. L'Església va marxar del centre de la ciutat! Això ens informa del caràcter secundari que la religió tenia a la vida de la vila.2. El Markt i el belfortEn lloc de l'església, al centre (especialment al Markt) s'hi van aixecar diversos edificis relacionats amb l'activitat comercial de la ciutat. En destaca el Waterhalle, situat al costat est del Markt (8 al plànol) i que servia per emmagatzemar i vendre les mercaderies que arribaven a través del riu Reie. Actualment l'edifici ja no existeix, i en lloc seu hi ha la Cort Provincial, d'estil neogòtic. Com a curiositat, és interessant veure com eren les grues utilitzades per descarregar els productes dels vaixells, les quals són ben visibles en alguns quadres de l'època (per exemple, en un de Memling i en un altre de Provoost). També se n'han fet reproduccions. Però sens dubte l'edifici protagonista del Markt és el campanar o belfort. Amb 83 metres d'alçada, fou construït el 1240, però el 1280 un incendi destruí part de l'edifici, juntament amb els privilegis que s'hi guardaven. La torre es va haver de reconstruir i al segle XV s'hi va afegir l'estructura octogonal superior. Una de les característiques més visibles d'aquest i d'altres monuments de la ciutat és el material amb què està construït: el maó. Aquesta és una tècnica habitual a la zona. Com explica J.P. Sosson a Les travaux publics de la ville de Bruges. XIVe - XVe siècles, Flandes era una regió pobra en materials de construcció. És per això que van utilitzar els recursos de què disposaven per fabricar aquest material artificial. A partir d'un material (l'argila) i una font d'energia (la torba, un tipus de carbó immadur) van desenvolupar una indústria. Però el belfort és molt més que un munt de maons. Aquesta torre de caràcter totalment civil s'alça al centre de Bruges com a símbol de l'emancipació de la ciutat. Precisament la seva utilitat pràctica fou guardar els privilegis que li donaven autonomia. A més, servia com a torre de vigilància i les campanes guiaven els artesans durant la jornada de treball. Però la funció d'aquest monument és primordialment simbòlica. És temptador afirmar que aquesta torre civil pretenia competir amb el campanar de la catedral, que en molts altres llocs d'Europa dominava el paisatge urbà. Tanmateix, trobo que aquesta interpretació no és del tot correcta. Si bé és cert que la catedral fou relegada a un segon pla durant les reformes urbanístiques del segle XIII, també cal tenir en compte que l'autonomia rebuda per la ciutat no era guanyada a l'Església sinó a la noblesa. En aquest sentit, podem interpretar l'skyline de la ciutat com un lloc on conviuen el diví i el mundà, amb una clara preeminència del segon, i on, en canvi, no hi ha cap rastre d'un castell o palau nobiliari. El palau ducal, obra dels ducs de Borgonya, no fou construït fins el segle XV (un període amb unes característiques ben diferents, com tot seguit veurem) i, potser per obra del destí, actualment no es conserva. Val a dir que el belfort de Bruges ha estat declarat, juntament amb vint-i-dos altres campanars de Flandes i Valònia, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Entre ells destaquen el de Brussel·les, el de Gant, el d'Ypres...3. Muralles i canalsLa primera muralla de Bruges data del 1089 i encerclava una superfície de 86 hectàrees. A principis del segle XIV es va fer un nou traçat, aprofitant que les antigues muralles havien estat destrossades el 1305 a causa de la desfeta contra els francesos. Les noves fortificacions envoltaven una àrea molt més gran, fins a l'església de Santa Anna (h al plànol), encara que la zona no va arribar a estar mai completament habitada. Aquestes muralles foren destruïdes el 1782 per ordre de l'emperador Josep II, però encara en queden alguns vestigis: quatre portes de la ciutat (parcialment reconstruïdes) i un dels ports interiors (i al plànol).4. Edificis religiososL'església més antiga que es conserva és la basílica de la Santa Sang (anomenada així perquè conserva una relíquia de la sang de Jesucrist), situada al Burg (j al plànol), construïda al segle XII en estil romànic. També cal destacar la catedral de Sant Salvador (imatges 1 i 2) i l'església de Nostra Senyora (imatges 1 i 2) (e i f al plànol, respectivament), aixecades el segle X, i que foren àmpliament reconstruïdes durant els segles XIII i XIV. Finalment, podem parlar de l'església de Jerusalem (k al plànol), construïda com a església privada pels mercaders genovesos Adorno el 1428, inspirant-se en l'església del Sant Sepulcre de Jerusalem. Aquest edifici (que continua essent de propietat privada) té la peculiaritat que s'ha conservat pràcticament en l'estat original. Comentàvem abans que el fet que la catedral es trobi relativament allunyada del centre podria ser símptoma del paper secundari que la religió tindria a la ciutat. Tanmateix, potser hauríem d'entendre el rol de la religió més aviat com a lateral. Als Països Baixos s'hi desenvolupa un tipus d'espiritualitat que reivindica l'experiència personal de la religió, en contra de l'ostentació pública practicada sovint pels representants de l'Església. Aquest moviment té la seva màxima expressió en les beguines, dones laiques que vivien en comunitats orientades espiritualment. Els beguinatges -així és com es coneixen les cases que ocupaven- eren llocs lliures de regla, on cada persona vivia la seva relació amb Déu de manera individual. El de Bruges encara és conserva i és una visita obligada. Un altre edifici de caràcter piadós és l'hospital de Sant Joan, situat davant de l'església de Nostra Senyora. Es conserva un document de 1188(iii), que detalla les regles de l'hospital, on s'explica que els monjos i les monges no pertanyien a cap ordre religiosa concreta, no obeïen regles estrictes ni feien vots. És una situació força semblant a la que vivien les beguines. Tanmateix, el 1236 el bisbe de Tournai va intervenir i va obligar els religiosos a acceptar els vots d'obediència, castedat i pobresa. Posteriorment, al segle XV, els monjos i les monges van fundar una ordre. Si tenim en compte això, podem interpretar que si els edificis religiosos tenen un paper secundari a Bruges és perquè la religió no era viscuda a primera línia, sinó de manera personal i interior. L'espiritualitat no era quelcom del que es fes ostentació. La vida pública girava entorn el comerç i potser també la política, però la fe es vivia a casa.(i) SOSSON, op.cit., Pàg.14. |
