Jo sóc el formatge, de Robert Cormier

Un fred matí d’octubre, l’Adam agafa una vella bicicleta i, des de Monument (Massachusetts), es dirigeix cap a Rutterburg (Vermont), prop de la frontera canadenca, a buscar-hi el seu pare. L’hi empeny un impuls de necessitat, i té al seu davant un viatge llarg, amb temps insegur, pedaleig frenètic i una por difusa de les coses, de la gent, dels perills.

En un altre espai del mateix temps, l’Adam, sotmès a un tractament psiquiàtric, respon a preguntes intencionades. Té al seu davant un llarg viatge, des dels records fragmentaris fins a una dura i difícil memòria dels fets. D’allò que el va deixar foradat i sol, com un formatge a punt de ser devorat per les rates. L’Adam ja no és l’Adam, és en Paul.

Durant els seus viatges, l’Adam-Paul parla i es parla d’allò que veu i d’allò que ha viscut, dels seus pares, que sempre l’han estimat, de l’Amy Hertz, i de la seva infància no gaire llunyana i feliç. Però a mesura que ell recorda, el mal es va imposant, implacable, sota la forma d’una maquinària.

I el mal és més terrible quan la víctima és un nen. I la novel.la juvenil, aquesta novel.la juvenil, esdevé una obra complexa, divertida i excitant, capaç d’actuar a diferents nivells d’interès. Alta literatura juvenil la qual, a partir de la simpatia del personatge i de la seva història, fa aparèixer, nítidament, la figura d’allò que s’ha de saber abominable.