On trobaré, aquest Nadal, el pessebre,
si tot el món s'ha emboirat i els meus ulls
ja no llegeixen la !letra dels mapes?

Què et portaré, aquest Nadal, si se'm menja
la sequedat les obagues del cor
i no m'hi creix ja més molsa ni grèvol?

Com cantaré, aquest Nadal, si se'm trenca
la poca veu que tenia, i les mans,
sobre el teclat, impotents, se'm garroten?

Quan et veuré, aquest Nadal per plorar-te
tots els projectes d'amor indecisos
que tinc pendents, entre enganys, a la taula?

Respon-me tu l'on i el què, el com i el quan.
Nen que ets camí, primavera i musica.
Mira't aquest desolat cocodril
que vol posar sentiment a les llàgrimes.

ESTA NAVIDAD

¿Dónde hallaré, en Navidad, el pesebre,
si el mundo se ha nublado y si mis ojos
ya no leen la letra de los mapas?

¿Qué te daré, en Navidad, si me roe la sequedad dentro del corazón
y ya no crece ni musgo ni acebo?

¿Cómo cantar, en Navidad, si tengo
roto el aliento de voz, y las manos,
sobre el teclado, impotentes, se encallan?

¿Cuándo podré, en Navidad, ir a verte
para llorarte proyectos de amor
indecisos, pendientes, en la mesa?

Dime tú el dónde, el qué, cómo y cuándo,
Niño que eres primavera y música.
Mira a este cocodrilo desolado
que quiere dar sentimiento a las lágrimas.