Al centre del dia, tirat a la pila de les sardines migratòries d'un coleòpter d'abdomen blanquinós, un pollet de llarg coll plomat de sobte n'arengà una, pacifica, d'entre elles i el seu llenguatge es desplegà pels aires, humit d'una protesta. Tot seguit, atret per un buit, l'ocellet s'hi precipità. En un ensopit desert urbà, el vaig tornar a veure aquell mateix dia quan li picaven la cresta per un botó qualsevol. METAFÒRICAMENT Al centre del dia, tirat a la pila de les sardines migratòries d'un coleòpter d'abdomen blanquinós, un pollet de llarg coll plomat de sobte n'arengà una, pacifica, d'entre elles i el seu llenguatge es desplegà pels aires, humit d'una protesta. Tot seguit, atret per un buit, l'ocellet s'hi precipità.
  En un ensopit desert urbà, el vaig tornar a veure aquell mateix dia quan li picaven la cresta per un botó qualsevol.

SORPRESES

Que estrets que anàvem en aquella plataforma d'autobús! 1 que estúpid i ridícul podia arribar a semblar aquell noi! 1 ¿què fa? Vet aquí que es posa a buscar baralla amb un tipus que - segons explicava! aquell donzell! - li donava empentes! I després no troba res millor a fer que anar-se 'n de pressa a ocupar un seient que havia quedat lliure! En comptes de deixar-lo a una senyora!
  Al cap de dues hores, ¿que no endevineu qui trobo davant l'estació de Saint-Lazare? El mateix xitxarel·lo! Rebent consells indumentaris! D'un company!
  Sembla mentida!

VACIL·LACIONS

No sé ben bé on passava... ten un església, un cubell de les escombrarles, un fossar? ¿Un autobús potser? Hi havia allá... peró així ¿qué hi havia allá? ¿Ous, catifes, ravanisses? ¿Esquelets? Sí, perú encara amb la carn al voltant, i vius. Em penso que és aixó. Gent en un autobús. Perú n'hi havia un (o dos) que es feia notar, ja no sé ben bé per qué. ¿Per la seva megalomania? ¿Per la seva adipositat? ¿Per la seva melangia? Més aviat... més exactament... per la seva joventut guarnida amb un llarg... nas? ¿mentó? ¿polze? no: coll, i amb un barret estrany, estrany, estrany. Va iniciar una baralla, sí, aixó mateix, possiblement amb un altre viatger (¿home o dona? ¿nen o vell?). Allò va finalitzar, bé devia acabar finalitzant d'una manera o altra, probablement amb la fugida d'un dels dos adversaris.
  Em penso que den ser el mateix personatge que em vaig trobar, peró on? ¿Davant una església? ¿davant un fossar? ¿davant un cubell de les escombrarles? Amb un company que li devia parlar d'alguna cosa, perú ¿de qué? ¿de qué? ¿de qué?

PRECISIONS

A les 12 h 17, en un autobús de la lima S de io metres de llarg, 2'1 d'ample, 3'S d'alt, a 3 km 600del seu punt de partida, quan anava carregat amb 48 persones, un individu de sexe masculí, de 27 anys 2 mesos 8 dies d'edat, alçada 1 m 72 165 kg de pes i que portava al cap un barret de 17 centímetres d'alt, la copa del qual era envoltada per una cinta de 35 centímetres de llarg, interpel-la un home de 48 anys 4 mesos 3 dies d'edat, alçada 1'68 177 kg de pes, per mitjà de 14 mots, l'enunciació dels quals dura S segons i que feien al-lusió a uns desplaçaments involuntaris de 15 a 2o mil-limetres. Tot seguit se'n va a seure a uns 2 m 10 d'allí.
  AI cap de 118 minuts, es trobava a zo metres de l'estació de Saint-Lazare, entrada de rodalies, i es passejava amunt i avall en un trajecte de 30 metres amb un company de 28 anys d'edat, alçada 1 m 70 171 kg de pes, que Il aconsellà en 15 mots de desplaçar 5 centímetres, en la direcció del zenit, un botó de 3 centímetres de diàmetre.

RELAT

Un dia cap al migdia, pel cantó del Parc Monceau, a la plataforma posterior d'un autobús gairebé ple de la línia S (actualment 84), vaig observar un personatge de coll ben llarg que dula un barret de feltre tou envoltat per un galó trenat en comptes de cinta. De sobte, aquell individu interpel·là el seu veí pretenent que aquest li trepitjava els peus expressament cada vegada que pujaven o baixaven viatgers. D'altra banda, abandonà ràpidament la discussió per llançar-se sobre un seient que havia quedat lliure.
  Al cap de dues hores, vaig tornar-lo a veure davant Pestació de Saint-Lazare, conversant animadament amb un amic que li aconsellava de disminuir-se l'escot de l'abric fent-se'n pujar el botó superior per algun sastre competent.

ANÀLISI LÒGICA

Autobús
Plataforma,
Plataforma d'autobús. Aquest és el lloc.
Migdia.
Pels volts. Pels volts de migdia. Aquest és el temps.
Viatgers.
Baralla.
Una baralla de viatgers. Aquesta és l'acció.
Jove.
Barret. Llarg coll magre.
Un jove amb un barret i uri galó trenat al voltant.
Aquest és el personatge principal.
Quídam.
Un quídam.
Un quídam. Aquest és el personatge segon.
Jo.
Jo.
Jo. Aquest és el personatge tercer. Narrador.
Paraules.
Paraules.
Paraules. Aixó és el que es digué.
Seient lliure.
Seient ocupat.
Un seient lliure tot seguit ocupat. Aquest és el resultat.

DECASÍL·LABS

Jo son aquell qui pren l'autobús S,
un jorn, i ven baban incontinent
fent lo rebec a desgrat que duent
trena al capell, en lloc de cinta, i pressa.
Tal agençat, Io vailet ahucava
-l'alè pudent, lo coll desmesurat -
un pelegrí que tenia encolpat
que el damnegés tothora que pujava
- anant al lloc on volgra repàs heure,
foll perseguit per lo Temps inclement -
qualque marxant sens bleix i sens esment.
Lleixant lo plet, però, se n'anà a seure
lluny del brogit d'on volia fugir.
Aprés, tornant cap a la Rive Gauche,
vegi de non lo susdit pixavi i,
i, ab ell, un ruc fent-li remarca broixa:
 «Fóra millor qualque botó anadir
que no ostentar tan esmotxat vestir».

TANNKA

Un autobús ve
Un zazou amb barret puja
Un aürt hi ha
Més tard a Saint-Lazare
D'un botó va la cosa

Raymond Queneau