La UPF, a través de la seva Càtedra UNESCO d'Estudis Interculturals i el Centre d'Estudis sobre Moviments Socials, ha organitzat un congrés internacional sobre la figura de l'italià Antonio Gramsci. Durant la convenció s'analitzarà l'interès que l'obra Quaderns de la presó (apunts i reflexions que Gramsci va elaborar durant els anys que va estar reclòs a diferents presons del règim de Mussolini) ha suscitat entre filòsofs, historiadors, sociòlegs i politòlegs, i molt particularment entre els investigadors dedicats als estudis culturals i estudis subalterns. 

El congrés, que porta per nom Gramsci i la societat intercultural, se celebrarà al campus de la Ciutadella durant els dies 3, 4 i 5 de desembre, i comptarà amb la presència de nombrosos experts internacionals. Els ponents que ja han confirmat la seva assistència són: Derek Boothman, Giuseppe Cacciatore, Antoni Domènech, Lea Durante, Elisabetta Gallo, Guido Liguori, Andrés Martínez Lorca, Giovanni Semeraro, Joan Tafalla i Cosimo Zene. 

Antonio Gramsci (1891-1937) va ser un destacat polític, filòsof i teòric marxista. Nascut a la illa de Sardenya, va estudiar filologia en la Universitat de Torí. Allà va dirigir la revista L´Ordine Nuovo. El 1921 va ser un dels fundadors del Partit Comunista Itàlia i el 1926 va escriure un suggerent assaig sobre la qüestió meridional a Itàlia. A finals d´aquest any el règim feixista mussolinià el va empresonar. En els quaderns redactats a la presó va elaborar la filosofia de la praxi i va perfilar nocions com hegemonia, societat civil, bloc històric, cultura nacional-popular, traducibilitat dels llenguatges, revolució passiva o transformisme, àmpliament utilitzats per historiadors, sociòlegs i politòlegs de la segona meitat del segle XX. Les seves Cartes de la Presó, publicades a 1947, van rebre el Premi Viareggio, el més prestigiós d'Itàlia. 

Aquest congrés es durà a terme gràcies a una ajuda ARCS de l'AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya i a la col·laboració del l'Institut Universitari de Cultura, del Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives i del Departament d'Humanitats de la UPF. Ha comptat també amb el suport de La Università Federico II de Nàpols; de la Internacional Gramsci Society-Itàlia; del Projecte Europeu "Transito Atlantico. The frontiers of modernity between Europa and Brazil" i de la xarxa "Imaginare l'Europa in Transito Atlantico".