El primer centenari de la proclamació de la República portuguesa ens permet iniciar una reflexió sobre els vincles existents en el republicanisme ibèric. De fet, podem trobar paral·lelismes entre els republicans revolucionaris espanyols que intentaren matar Alfons XIII el 1905 i el 1906, amb l’assassinat del rei Carles I i el príncep Lluís Felip de Bragança, el 1908, com també entre l’intent frustrat de proclamar la II República espanyola el juliol de 1909, i el reeixit a Portugal a l’any següent.

La història contemporània dels dos Estats ibèrics té més vincles del que historiografia d’ambdós països reflecteix. Fet i debatut, la commemoració del centenari de la República portuguesa ha tingut un escàs ressò, amb alguna lloable excepció, tant a l’àmbit acadèmic com als mitjans comunicació de la nostra porció de la península ibèrica.

El 1910, Portugal establí la seva República i ja mai més s’ha restaurat la monarquia a les terres lusitanes, malgrat els esforços dels monàrquics. Es consolidava així la República portuguesa, amb diversos episodis dictatorials, fins que al 1926 començava l’Estado Novo. En canvi, a Espanya la segona experiència republicana arribà a la primavera de 1931 i finalitzà després d’una traumàtica guerra civil. Aquestes primeres dècades del segle XX són un període vital no només per la història ibèrica, sinó per l’europea i la mundial.

Les Jornades organitzades pel Departament d’Humanits i d’Història i Història de l’Art de les Universitats Pompeu Fabra (UPF) i Rovira i Virgili (URV) es basen en el centenari de la proclamació de la República portuguesa i a les vinculacions del republicanisme portuguès-espanyol. També, l’impacte de la revolució portuguesa a l’àmbit mediterrani i, especialment, a Catalunya, on les tesis iberistes tenien un cert ressò, tal com reflecteix la constitució d’un Centre Català a Lisboa, o la recepció d’algunes de les obres de Verdaguer a Portugal, abans que es traduïssin al castellà.