CORPUS DE DRET CIVIL DE JUSTINA
Corpus iuris civilis Iustinianei. Studio et opera Ioannis Fehi, tomus quartus;
Reimpressio phototypica editionis 1627, ed. Otto Séller, Osnabrück, 1966.

aconseguir una esposa furtivament i perquè no es produeixi cap sedició, com més amunt de furt. l.fi. in fi (= C.,6,2,22), o a la llei sense raó, un exemple de la qual és el fet que la usucapió s’estableixi en un trienni, com es diu al D., de usuc. L. usucapio. (= D.,41,3,4).
I nota que el pensament o raó de la llei no a es té menys en compte que la llei mateixa, com més amunt eod. L. prox. (= D., 41,3,4).
Al final d’aquesta llei, però, sembla contrari al principi, car, si l’autoritat no és menyspreable, aquesta, en conseqüència,venç la llei.
Tanmateix, al final es diu el contrari. Sobre això es pronuncien alguns:





a= El pensament o raó de la llei no es té menys en compte que la llei mateixa.

 
















b= El costum anul·la la llei? Quin costum?

c= Una persona de condició inferior al príncep no pot servir-se d'aquesta clàusula: “No obstant la llei o el dret”. Vegeu BALBUS, decis. 381.

d= S’hi ha d’afegir el passatge d’EVERARDUS: en aquest lloc, partint del pacte, per arribar a la llei , l’estatut o costum.

e= El costum no és res més que el consens tàcit del poble. Això no obstant, pot abrogar la llei, però això no serà vèncer la llei. Així doncs, no és contrària a aquest passatge la llei de quib., D., de legib. Tanmateix, sobre aquest assumpte s’ha discutit molt i durant molt temps i aquí es recull segons el que diuen els comentaristes.

f= El costum es compara a un pacte.

g= Pel consens de la majoria queda obligada la resta del conjunt de ciutadans, però no cada ciutadà per separat. S’hi ha d’afegir IASON in l. iurisgentium 7 § hodie. num. 8, D. de pact. (=D.,2,14,7,19).

h= Una venda no confirmada pel lliurament s’anul·la amb un sol dissentiment.

** Fins aquí la glossa d’AZO, ara segueix la glossa d’ACCURSIUS.

i= El delinqüent no ha de ser de millor condició que l'innocent.

k= Un coneixement exacte juntament amb la paciència té una gran energia.

l= El costum general, que el príncep tolera partint d’un coneixement exacte, anul·la la llei.

m= El costum especial d’un lloc determinat no abroga la llei general, encara que hagi esta introduït partint del coneixement exacte del príncep.

n= La llei següent anul·la el costum precedent, i també el subsegüent si el costum especial ha esta prohibit per la llei.










































C. 8,53,2 (any 319)
Gran és l’autoritat del costum; no obstant això, no tan gran com per a vèncer


la llei racional, segons BALDUS a la seva obra in nube... O d’una altra manera: No és menyspreable l’autoritat del costum, per això s’observa en lloc de la llei; no obstant això, no té tant de valor com per a vèncer la llei o la raó, si no és quant a l’observança en aquell lloc en el qual existeix el costum, en paraules de SALICETUS.

        L’Emperador CONSTANTÍ AUGUST a             Pròcul:
L’autoritat del costum* i de l’ús h prolongat i no es menyspreable, però la seva importància no és tal com perquè la seva validesa venci en un momentk la raól o la llei.
Donat el setè dia abans de les calendes de maig a Constantinoble, essent cònsols el Piíssim August i el Cèsar Licini.

1. Com BULGARUS, perquè en primer lloc parla en general, després nega en casos especials, i d’aquesta manera deroga en part i no abroga el que pertoca a la totalitat, com al D. De verb. Sign. L. derogare (= D.,50,1,102), d’on el vers: ‘El que és general és al lloc més evident; el que és especial es conserva al més profund’.
2. N’hi ha d’altres que entenen aquest principi posant-lo en relació amb el costum segons la llei o el que hi està en contra. Tu , seguint IOHANNES BASSIANUS, digues que el costum venç la llei, si és general, generalment: si és especial, especialment; i d’aquesta manera la seva autoritat no és menyspreable, però el costum especial no venç la llei general, cosa que suggereix el passatge “la seva importància no és tal perquè, etc.”
Sembla, però , que el costum b anul·li arbitràriament la llei, com es diu en el D., eod. L. de quibus in fin. (= D.,1,3,32), llei contrària a aquest propòsit. La solució, segons PLACENTINUS, és que la llei parla en funció de la seva època,segons la qual el costum era del poble i la llei era del poble, i així l’autoritat de l’una 





























































e= Què és “moment”.

f= Per introduir-lo n’hi ha prou amb un període de deu anys. Sobre això, vegeu RANCHINUS, 2, conclus. 12.

g= “Raó” per “llei raonable”, “pensament” o “equitat”.

h= La raó de la prohibició és la mateixa per un descendent i per un fill, i així descendents i fills han de fer ús del mateix dret.






















































*Del costum] CAS. Algú podria dubtar de quin poder té el costum. I la resposta és que el costum no té una autoritat menyspreable, però, amb tot, no una autoritat tan gran com la de la llei o la de la raó, per la qual cosa no pot vèncer ni la llei ni la raó.
h = Del costum i de l’ús: fes ús d’aquests termes indistintament; això és el que dóna a entendre “i”.
i = prolongat: és a dir, d’allò de què no es té memòria.
k= moment: aquí es fa servir e “moment” amb el valor de temps en què es consolida el costum, és a dir, deu f anys; altres vegades, amb el valor de breu espai de temps, com és un instant; altres vegades amb el valor de dia, com es diu més amunt de feriis, lege omnes iudices (C.,3,12,3).
l = o a la raó: és a dir g a la llei racional. 2. o a la raó: és a dir, al pensament o l’equitat de la llei escrita, és a dir , a la llei escrita i severa, com apareix al senatconsult macedonià, a saber, allò que l’equitat diu sobre els fills ho diu també h sobre els descendents, al D. Ad Maced. L. penult. (= D.,14,6) i així mateix a D. Si qua. Paup.fec.di. l. pen. (= D.,9,1) i Inst. de leg. Patr. Tu. In pr. (= Inst.,1,18,pr). Per tant , no anul·larà ni la raó que parla dels fills, ni la raó o pensament que s’estén fins als descendents, segons PLACENTÍ. 3. o a la raó: és a dir, a la llei on hi ha raó, com n'hi ha a moltes, per exemple perquè no es pugui

 podia anul·lar l’altra. Avui dia, en canvi, és competència del príncep fer la llei, i així no ha de ser anul·lada pel costum del poble c .
2. O, segons MARTINUS , l’explicació és que allí es parla d’un altre costum escrit, a saber, del dret municipal, que és anul·lat pel costum que el segueix; per la seva part, la llei escrita al corpus jurídic no és anul·lada pel costum, com es veu aquí.
3. Un tercer grup diu que o la llei és d’una naturalesa tal que es pot derogar mitjançant un pacte, com és el cas del senatconsult vel·leià, tal com es diu en el D. Ad Velleian. L. Fin. Pen. (= D.,16,1), i llavors el costum la deroga, o no és de tal naturalesa, com al pacte de la llei comissòria i a d’altres dels quals queda constància més amunt De pactis, l. Si quis conscribendo, etc (= C.,2,3,29) i llavors no la deroga.
Modelend també de forma justa el costum amb el pacte, perquè el costum mateix és un consens tàcite com apareix a in l. Contraria. In fin. Et D. Eo l. De quibus (= D.,1,3,32? 22,1,37?). Però això no plau: que el costum s’equipari al pacte f, ja que, segons això, els delirants i gent semblant que de manera expressa o tàcita no poden consentir-hi, com apareix al D. Loc. L. Qui ad certum (= D.19,2,15), no els afectaria el costum, i això és fals. Però, es podria respondre que, certament, els podrà afectar perquè la majorg part del conjunt de la gent hi ha consentit i, per tant, és com si tots hi haguessin consentit, com es veu al D. Ad munic. L. Quod maior (= D.,50,1,19). IOHANNES BASSIANUS, però, diu que aquella regla es té en compte en les eleccions i en aquells casos que vetllen pels interessos de cada persona, i, igualment, també respecte a allò en què la corporació pot ser demandada, a saber, si la major part ha establert un contracte o alguna obligació. Però, la regla no es fa amb la finalitat que algú que no la conegui pugui ser demandat singularment. Tanmateix, el costum minva aquestes facultats del patrimoni de cadascú, i obliga a algú, cosa que no pot fer una majoria, car si aquesta està d’acord mil vegades que jo sóc responsable d’alguna cosa, no per això ho seré.
4. Un quart grup es planteja si la llei és única i el costum hi és contrari; de manera que el costum abrogui la llei; o si promulgada la llei, posteriorment ha estat confirmada pel costum; i així un costum contrari, presentat posteriorment, serà vençut per la llei ( prova d’això és el que es diu sobre la vendah per anul·lar la qual n'hi ha prou amb una sola divergència, si la venda no s’ha verificat amb el lliurament); això no obstant, a vegades no és així, com apareix més amunt quando liceat ab empt. disc. L. I et II **.
5. Un cinquè grup diu que un costum bo venç la llei, com es veu allí; un de dolent, no, com es veu aquí.
6. En sisè lloc, hi ha qui diu que, quan el poble fa ús d’un coneixement exacte contra la llei, el costum venç la llei; però, quan el poble no té un coneixement d’aquest tipus, no, cosa que no sembla bé, ja que el poble que cometés una falta seria de millori condició que el poble honrat i això no ha de ser així, com es recull al D. de noxal. l. non solum (=D.,9,4,29 o 9,4,13).
7. Digues breument, seguint IOHANNES BASSIANUS, AZO i nosaltres mateixos, que allí es parla del costum general que el príncep tolerak amb un coneixement exactel que anul·la la llei en general, com es veu allí; digues que aquí es parla del costum especialm d’algun lloc, costum que no abroga la llei, encara que hagi estat introduït partint d’un coneixement exacte i encara que s’observi en aquell lloc, com apareix al D., commun. Praedior. L. venditor. § Si constat. Et D., de administ. Tut. L. sine herede § Lucius (= D.,8,4,13,1 i D.,26,7,33). Però sembla el contrari, es a dir, que la llei següent anul·la el costum especial, com al D. de sepul. viol. l. III § D. Hadrianus (= D.,47,12,3). Però allí la llei es va fer després del costum. D’una manera diferent seria la solució si la llei hagués estat anterior, com he dit fa poc, excepte sin un costum especial hagués estat prohibit per la llei, en aquest sentit vegeu més amunt de usur. l. eos § pen. (= C.,7,54,2)