Rosanna Cantavella. “Introducció”. Protagonistes femenines a la “Vita Christi”. Barcelona: La Sal, Edicions de les Dones, 1987

"Poques vegades, a la literatura no contemporània, podem trobar obres la gestació i publicació de les quals és protagonitzada exclusivament per dones. [...] La Vita Christi va ser escrita per Isabel de Villena, abadessa, i donada a la impremta per la seua succesora, Aldonça de Montsoriu, atenent la sol·licitud d’Isabel la Catòlica, i les destinatàries més immediates n’eren les religioses del seu convent. L’obra s’ocupa abundantment dels personatges femenins de l’Evangeli, i defén obertament la superioritat moral de la dona sobre l’home. (vii)

[...] ¿pot una obra del segle XV considerar-se feminista? Sí, si n’acceptem com a definició la defensa de la dignitat de la dona. Naturalment, sense anacronismes: els feministes medievals no preconitzen conceptes com el dret a disposar del propi cos –el cos femení, el gran enigma de la medicina medieval –, ni el reconeixement polític [...]. (xix)

El debat literari creat com a conseqüència de la dialèctica entre els textos a favor i en contra de la dona, omplirà la baixa Edat Mitjana [...]. A la literatura catalana hi ha constància del debat des del segle XIII en molt variades obres, entre les quals en destaquen tres que el tracten de manera preferent: el Maldit bendit de Cerverí de Girona, Lo somni de Bernat Metge i l’Espill de Jaume Roig. [...] Un grup de tòpics que no podia faltar als textos misògins pretenia demostrar que la dona era una criatura perversa degut a defectes com egoisme, lascívia, crueltat, falsia o mandra. Els predicadors la reptaven contínuament per aquests pecats, exemplificats en multitud de faules.

En l’obra de la nostra escriptora, en canvi, s’al·ludeix sovint a la natura virtuosa de l’ésser femení. A part de recordar-nos-en la disposició a l’amor, se’ns alliçona sobre la seua propensió a la pietat i la misericòrdia, a l’esperit de sacrifici i a la defensa de la veritat. (xx i xxi)"