| |
| Ada Byron (Ada Lovelace) (Londres, Anglaterra,
10 de desembre de 1815 - 27 de novembre de 1852) |
|
La característica que distingeix la màquina analítica és que inclou
el principi que Jacquard va concebre per regular la fabricació,
per mitjà de targetes perforades, dels més complexos models de brocats.
En capacitar els mecanismes per combinar entre si símbols generals
en successions de varietat i d’extensió il·limitades, s’estableix
una relació entre les operacions materials i els processos mentals
abstractes de la branca més teòrica de la ciència matemàtica. Es
desenvolupa un llenguatge nou, ampli i poderós, per a la seva utilització
futura en l’anàlisi, les veritats del qual es podran manejar de
manera que la seva aplicació sigui més pràctica i precisa per a
la humanitat del que fins ara ho han fet les mesures al nostre abast.
Article sobre la màquina analítica de Babbage, signat únicament
amb els seves inicials, publicat l’any 1843
|
Augusta Ada Byron neix el 10 de desembre de 1815 a Londres. És
filla del poeta Lord Byron i dAnna Isabella Milbanke, que es fa
càrrec en solitari de la seva criança, ja que se separa
del seu marit quan lAda té tan sols un mes dedat. Lord
Byron mai no torna a veure la seva filla.
Ada Byron rep una acurada educació, especialment en matemàtica,
disciplina per la qual demostra excel·ents capacitats. Amb només
13 anys desenvolupa el disseny duna màquina voladora, i pocs
anys després es vincula amb el món científic i intel·lectual
londinenc. Estableix una relació damistat amb Charles Babbage,
professor de matemàtica a la Universitat de Cambridge i inventor
de la màquina diferencial, una màquina calculadora basada
en el càlcul diferencial.
El 1835 es casa amb William King, comte de Lovelace, i hi té tres
fills, Byron, Annabella i Ralph.
El 1843 Babbage proposa una nova màquina de càlcul, que
denomina màquina analítica. Aquest projecte interessa molt
lAda, i la porta a escriure els seus comentaris sobre la màquina
analítica, on esmena errades i millora la proposta inicial de Babbage,
en un text que permet albirar el desenvolupament del llenguatge de programació
informàtica. Aquestes notes es publiquen signades només
amb les seves inicials com a notes complementaries de la seva traducció
de litalià de larticle de Luigi Menabrea sobre la proposta
de Charles Babbage.
Ada Byron mor de càncer uterí el 27 de novembre de 1852,
a ledat de 36 anys.
Xavier Berenguer, Ada, 1986
"Ladolescent Ada es va sentir ben aviat fascinada per la ciència,
i això la va dur a estudiar-la, a idear, a investigar, a freqüentar-ne
els ambients; tot plegat en un clar desafiament a la moral de la seva
època, poc disposada a encaixar una vocació així
en cos de dona.
Ada Byron va conèixer [Charles] Babbage el 1833, amb motiu duna
conferència sobre la Màquina Analítica. Ladmiració
mútua que es va despertar en aquella trobada seria el marc duna
col·laboració estreta i sincera. La correspondència
encreuada entre Babbage i Ada Byron està assortida de reflexions
científiques, de projectes, damistat, de disputes i de tendresa.
Tímidament, entre les escletxes de la burgesia victoriana, lAda
va lluitar pel reconeixement de la seva tasca científica. Un dels
resultats més significatius de lesforç de lAda
té a veure amb unes conferències que Babbage va pronunciar
a Itàlia, lany 1840. Prenent com a base aquestes conferències,
Menabrea, un enginyer i general de lexèrcit de Garibaldi
que arribaria a primer ministre dItàlia, va escriure un treball
sobre la Màquina Analítica. LAda va prendre la iniciativa
de traduir, complementar i anotar els textos de Menabrea; el resultat
final, amb apartats originals deguts a la mateixa Ada, té ara un
valor enorme, perquè sense ell se sabria ben poca cosa de la Màquina
Analítica. Donada la seva qualitat, el mateix Babbage va proposar
a lAda que escrivís un article pel seu compte, però
a les dones del segle XIX no els era fàcil publicar articles científics.
Actualment es reconeix Ada Byron com lautora de diversos conceptes
concrets relacionats amb la programació dordinadors, tasca
que ella definia com teixir patrons algebraics de la mateixa manera
que el teler teixeix flors i fulles.
La història dels ordinadors deu molt a Babbage, però també
a Ada Byron. Com a homenatge i record a la primera programadora de la
història, Ada és el nom que sha donat a un dels més
avançats llenguatges de programació dordinadors."
AUTOR:
Lethbridge, Lucy
TÍTOL: Ada
Lovelace : the computer wizard of Victorian England / Lucy Lethbridge
PUBLICAT: London : Short, 2004
|
AUTOR:
Soyer, Jean-Paul
TÍTOL: Ada
de Lovelace et la programmation informatique / Jean-Paul Soyer
PUBLICAT: Paris : Sorbier, 1998
|
AUTOR:
Toole, Betty A.
TÍTOL: Ada
the Enchantress of numbers: a selection from the letteres of Lord
Byrons daughter and her description of the first computer
; narrated and edited by Betty A. Toole
PUBLICAT: Mill Valley : Strawberry Press, 1992
|
AUTOR:
Woolley, Benjamin
TÍTOL: The
Bride of science: romance, reason, and Byrons daughter
PUBLICAT: New York : McGraw-Hill, cop. 1999
|
AUTOR:
Moore, Doris Langley-Levy, 1903-
TÍTOL: Ada,
Countess of Lovelace : Byrons legitimate daughter
PUBLICAT: London : J. Murray, 1977
|
AUTOR:
Stein, Dorothy
TÍTOL: Ada:
A Life and a Legacy
PUBLICAT: Cambridge : MIT Press, cop. 1985
|
|
|