| |
| Teresa Claramunt (Sabadell, 1862
Barcelona, 1932) |
A la dona, 1900
Deixeu-vos, amigues meves, daquestes mentides que us ensenyen
les religions totes. Desterreu lluny, ben lluny, aquestes preocupacions
que us tenen, com als esclaus del segle XIII, amb un dogal que no
us deixa moure-us perquè no penetreu en la senda de la raó.
La meva veu no arriba a totes vosaltres, companyes estimades; però
sigueu les que sigueu les que llegiu aquestes línies que dicta
un cor que sent i un cervell que pensa, no oblideu que la dona sha
de preocupar per la seva sort, ha de llegir els llibres que ensenyen,
com ho són les obres àcrates, ha dassociar-se
amb les seves germanes i formar càtedres populars on aprendre
a discutir o per anar aprenent el que ens convé saber.
Extracte dun article de 1900
|
Teresa Claramunt neix a Sabadell el 4 de juny de 1862.
Filla gran de cinc germans, rep una educació molt elemental, i
de molt jove comença a treballar com a obrera teixidora en una
fàbrica tèxtil de la zona.
Ràpidament sinvolucra en el moviment sindical, liderant
lany 1883 la vaga de les set setmanes, en demanda de
la jornada laboral de deu hores. Als 22 anys participa en la fundació
de la secció local dels Treballadors Anarcocolectivistes de Sabadell,
que persegueix lobjectiu de lluitar per lemancipació
de les persones de tots dos sexes, i als 24 anys funda una associació
de dones treballadores. Posteriorment, el 1892, és cofundadora
de la Societat Autònoma de Dones de Barcelona, centrada en els
drets de les dones i en la promoció de la seva autonomia.
Va dedicar la seva vida als drets dels treballadors i les treballadores,
així com a la defensa dels drets de les dones. Entre els seus escrits
destaca La mujer. Consideraciones sobre su estado ante las prerrogativas
del hombre, de 1903, en què deixa constància del seu ideari
llibertari.
Lany 1896 va ser una de les persones detingudes acusades de participar
en latemptat a la Processó de Corpus Christi del carrer Canvis
Nous de Barcelona, raó per la qual va ser detinguda al castell
de Montjuïc, on va escriure les seves impressions sobre la seva detenció
en el relat En la cárcel, de 1897. Torna a ser detinguda
a partir dels fets de la Setmana Tràgica de 1909, pels quals és
condemnada a quatre anys de presó.
Teresa Claramunt mor a Barcelona el 12 dabril de 1931, afectada
duna paràlisi.
María Amalia Pradas Baena. Teresa Claramunt.
La virgen roja barcelonesa. Barcelona: Virus Editorial,
2006
"És un fet el rol subaltern del col·lectiu de dones
treballadores en el moviment obrer català, excepció feta
dalgunes dones de relleu extraordinari com Teresa Claramunt i Soledad
Gustavo. En aquest sentit caldria dir que Teresa Claramunt va ser una
feminista avançada al seu temps [...].
La qüestió de lalliberament de la dona no va esdevenir
mai una qüestió primordial entre els anarquistes. Fins i tot
Proudhon havia manifestat que el lloc de la dona era a casa, procreant
i tenint cura de les tasques domèstiques, i el seu plantejament
va influir notablement en lAIT [...]. Això no obstant, lanarquisme
va dedicar més atenció al tema de la igualtat de la dona
en comparació amb altres tendències de lesquerra espanyola.
La fi de la lluita era lemancipació de la humanitat, i per
tant la dona només havia de formar part de la lluita del moviment
llibertari per assolir la seva emancipació.
[...] en el Segon Congrés Regional de la Primera Internacional
(Saragossa, 1872) [es va aprovar] un dictamen sobre la dona en el qual,
després dabordar la complexitat del tema, sestablia
la base que la dona és un ésser lliure i intel·ligent,
i per tant responsable dels seus actes igual que lhome, i
que així com davant lexplotació no hi ha diferència
de sexe, tampoc no nhi ha dhaver davant la justícia.
I va ser Teresa Claramunt en el camp de les idees llibertàries
del segle XIX la pionera de les reivindicacions femenines, i en tots els
moviments reivindicatius del segle XIX i començament del XX hi
trobarem la signatura de Teresa Claramunt."
|
|
| |
| Teresa Mañé-Soledad Gustavo
(1865-1939) |
Educadora, escriptora, periodista i activista política, nascuda
a Vilanova i la Geltrú. Entre altres activitats, va ser editora
de La Revista Blanca i de Tierra y Libertad. La seva filla,
Federica Montseny, va ser la primera dona que va exercir el càrrec
de ministra a Espanya.
TÍTOL:
Els
Anarquistes educadors del poble : "La revista blanca" (1898-1905)
; introducció i selecció de textos de Era 80 ; pròleg
de Frederica Montseny
PUBLICAT: Barcelona : Curial, 1977 |
AUTOR:
Michel, Louise, 1830-1905
TÍTOL: El
Mundo nuevo / Luisa Michel ; traducción de Soledad Gustavo
PUBLICAT: Barcelona : Vértice, [19--?] |
AUTOR:
Gustavo, Soledad
TÍTOL: Dos
cartas : publicadas en 18 de marzo de 1891, día de su enlace
matrimonial en obsequio á sus amigos / por Teresa Mañé
(Soledad Gustavo) y Juan Montseny
PUBLICAT: Reus : Imprenta de Celestino Ferrando, 1891 |
AUTOR:
Gustavo, Soledad
TÍTOL: Las
Diosas de la vida / Soledad Gustavo
PUBLICAT: Barcelona : Centro Editorial Presa. Buenos Aires : Maucci
[etc.], [19--?] |
AUTOR:
Montseny, Federica, 1905-1994
TÍTOL:
Fons la Revista Blanca : Federica Montseny i la dona nova, 1923-1931
; edició, introducció i notes : Susanna Tavera ; transcripció
d'Elisenda Barbé i Pou
PUBLICAT: Catarroja : AfersBarcelona : Centre d'Estudis Històrics
Internac., 2007 |
|
|
|
| |
| Concepción Arenal (1820-1893) |
Va néixer a Galícia. Cursa estudis de Dret a Madrid, en
un moment en què les dones no podien accedir als estudis universitaris.
Va ser la primera dona que va exercir el càrrec de visitadora de
presons, tasca que la va a portar a denunciar la situació de les
dones que complien condemna a les presons espanyoles. Lemancipació
de les dones va ser una de les preocupacions centrals de la seva obra.
AUTOR:
Arenal, Concepción
TÍTOL: La
Carcel llamada Modelo / por Concepción Arenal
PUBLICAT: Madrid : Imp. T. Fontanet, 1877 |
AUTOR:
Arenal, Concepción
TÍTOL: Las
Colonias penales de la Australia y la pena de deportación
; por Concepción Arenal de García Carrasco
PUBLICAT: Madrid : impr. y libr. de Eduardo Martínez, 1877
|
AUTOR:
Arenal, Concepción
TÍTOL: Las
Colonias penales de la Australia y la pena de deportación
/ Concepción Arenal
PUBLICAT: Madrid : Librería de Victoriano Suárez, 1895
|
AUTOR:
Arenal, Concepción
TÍTOL: La
Instruccion del pueblo : memoria premiada con accesit por la Real
Academia de Ciencias Morales y Políticas en el concurso ordinario
de 1878 ... / por Concepción Arenal
PUBLICAT: Madrid : Tipografia Guttenberg, 1881 |
AUTOR: Arenal, Concepción
TÍTOL: Obras
completas / Concepción Arenal ; estudio preliminar y edición
Carmen Díaz Castañón
PUBLICAT: Madrid : Atlas, 1993-1994 |
AUTOR:
Arenal, Concepción, 1820-1893
TÍTOL: El
Visitador del pobre / Concepción Arenal
PUBLICAT: Madrid : Victoriano Suárez, 1946 |
AUTOR:
Arenal, Concepción
TÍTOL: El
Visitador del preso / Concepción Arenal
PUBLICAT: Madrid : Librería General de Victoriano Suárez,
1946 |
AUTOR:
Arenal, Concepción
TÍTOL: El
Visitador del preso / Concepción Arenal ; prólogo
de Manuela Carmena
PUBLICAT: Madrid : Asociación de Colaboradores con las Presas,
DL 1991 |
AUTOR:
Arenal, Concepción
TÍTOL: Cartas
a un obrero : la cuestión social / Concepción Arenal
PUBLICAT: Bilbao : Imp. y Enc. de la Editorial Vizcaína, [18--?]
|
AUTOR:
Lacalzada de Mateo, Mª José
TÍTOL: La
Otra mitad del género humano: la panorámica vista por
Concepción Arenal (1820-1893) / María José
Lacalzada de Mateo
PUBLICAT: [Málaga] : Universidad de Málaga, DL 1994
|
AUTOR:
Martín, Elvira
TÍTOL: Concepción
Arenal / Elvira Martín
PUBLICAT: Madrid : Confederación Española de Gremios
y As. de Libreros, 1994 |
|
|
|