Les lluitadores socials catalanes i espanyoles  
   
 
Teresa Claramunt Teresa Mañé-Soledad Gustavo Concepción Arenal
AUTOR: Fagoaga, Concha
TÍTOL: La Voz y el voto de las mujeres, 1877-1931 / Concha Fagoaga
PUBLICAT: Barcelona : Icaria, 1985
TÍTOL: Los Orígenes del feminismo en España ; Anabel González...[et al.]
PUBLICAT: Madrid : Zero, 1980

 

 
 
Teresa Claramunt (Sabadell, 1862 – Barcelona, 1932)

A la dona, 1900
Deixeu-vos, amigues meves, d’aquestes mentides que us ensenyen les religions totes. Desterreu lluny, ben lluny, aquestes preocupacions que us tenen, com als esclaus del segle XIII, amb un dogal que no us deixa moure-us perquè no penetreu en la senda de la raó. La meva veu no arriba a totes vosaltres, companyes estimades; però sigueu les que sigueu les que llegiu aquestes línies que dicta un cor que sent i un cervell que pensa, no oblideu que la dona s’ha de preocupar per la seva sort, ha de llegir els llibres que ensenyen, com ho són les obres àcrates, ha d’associar-se amb les seves germanes i formar càtedres populars on aprendre a discutir o per anar aprenent el que ens convé saber.

Extracte d’un article de 1900

Teresa Claramunt neix a Sabadell el 4 de juny de 1862. Filla gran de cinc germans, rep una educació molt elemental, i de molt jove comença a treballar com a obrera teixidora en una fàbrica tèxtil de la zona.

Ràpidament s’involucra en el moviment sindical, liderant l’any 1883 la “vaga de les set setmanes”, en demanda de la jornada laboral de deu hores. Als 22 anys participa en la fundació de la secció local dels Treballadors Anarcocolectivistes de Sabadell, que persegueix l’objectiu de lluitar per l’emancipació de les persones de tots dos sexes, i als 24 anys funda una associació de dones treballadores. Posteriorment, el 1892, és cofundadora de la Societat Autònoma de Dones de Barcelona, centrada en els drets de les dones i en la promoció de la seva autonomia.

Va dedicar la seva vida als drets dels treballadors i les treballadores, així com a la defensa dels drets de les dones. Entre els seus escrits destaca La mujer. Consideraciones sobre su estado ante las prerrogativas del hombre, de 1903, en què deixa constància del seu ideari llibertari.

L’any 1896 va ser una de les persones detingudes acusades de participar en l’atemptat a la Processó de Corpus Christi del carrer Canvis Nous de Barcelona, raó per la qual va ser detinguda al castell de Montjuïc, on va escriure les seves impressions sobre la seva detenció en el relat “En la cárcel”, de 1897. Torna a ser detinguda a partir dels fets de la Setmana Tràgica de 1909, pels quals és condemnada a quatre anys de presó.

Teresa Claramunt mor a Barcelona el 12 d’abril de 1931, afectada d’una paràlisi.

María Amalia Pradas Baena. Teresa Claramunt. La “virgen roja” barcelonesa. Barcelona: Virus Editorial, 2006

"És un fet el rol subaltern del col·lectiu de dones treballadores en el moviment obrer català, excepció feta d’algunes dones de relleu extraordinari com Teresa Claramunt i Soledad Gustavo. En aquest sentit caldria dir que Teresa Claramunt va ser una feminista avançada al seu temps [...].

La qüestió de l’alliberament de la dona no va esdevenir mai una qüestió primordial entre els anarquistes. Fins i tot Proudhon havia manifestat que el lloc de la dona era a casa, procreant i tenint cura de les tasques domèstiques, i el seu plantejament va influir notablement en l’AIT [...]. Això no obstant, l’anarquisme va dedicar més atenció al tema de la igualtat de la dona en comparació amb altres tendències de l’esquerra espanyola. La fi de la lluita era l’emancipació de la humanitat, i per tant la dona només havia de formar part de la lluita del moviment llibertari per assolir la seva emancipació.

[...] en el Segon Congrés Regional de la Primera Internacional (Saragossa, 1872) [es va aprovar] un dictamen sobre la dona en el qual, després d’abordar la complexitat del tema, s’establia la base que “la dona és un ésser lliure i intel·ligent, i per tant responsable dels seus actes igual que l’home”, i que “així com davant l’explotació no hi ha diferència de sexe, tampoc no n’hi ha d’haver davant la justícia”. I va ser Teresa Claramunt en el camp de les idees llibertàries del segle XIX la pionera de les reivindicacions femenines, i en tots els moviments reivindicatius del segle XIX i començament del XX hi trobarem la signatura de Teresa Claramunt."

AUTOR: Pradas Baena, Maria Amàlia
TÍTOL: Teresa Claramunt, la virgen roja barcelonesa : biografía y escritos / María Amalia Pradas Baena ; prólogo de Teresa Abelló
PUBLICAT: Barcelona : Virus, 2006
 
 
 

 

Teresa Mañé-Soledad Gustavo (1865-1939)

Educadora, escriptora, periodista i activista política, nascuda a Vilanova i la Geltrú. Entre altres activitats, va ser editora de La Revista Blanca i de Tierra y Libertad. La seva filla, Federica Montseny, va ser la primera dona que va exercir el càrrec de ministra a Espanya.

TÍTOL: Els Anarquistes educadors del poble : "La revista blanca" (1898-1905) ; introducció i selecció de textos de Era 80 ; pròleg de Frederica Montseny
PUBLICAT: Barcelona : Curial, 1977
AUTOR: Michel, Louise, 1830-1905
TÍTOL: El Mundo nuevo / Luisa Michel ; traducción de Soledad Gustavo
PUBLICAT: Barcelona : Vértice, [19--?]
AUTOR: Gustavo, Soledad
TÍTOL: Dos cartas : publicadas en 18 de marzo de 1891, día de su enlace matrimonial en obsequio á sus amigos / por Teresa Mañé (Soledad Gustavo) y Juan Montseny
PUBLICAT: Reus : Imprenta de Celestino Ferrando, 1891
AUTOR: Gustavo, Soledad
TÍTOL: Las Diosas de la vida / Soledad Gustavo
PUBLICAT: Barcelona : Centro Editorial Presa. Buenos Aires : Maucci [etc.], [19--?]
AUTOR: Montseny, Federica, 1905-1994
TÍTOL: Fons la Revista Blanca : Federica Montseny i la dona nova, 1923-1931 ; edició, introducció i notes : Susanna Tavera ; transcripció d'Elisenda Barbé i Pou
PUBLICAT: Catarroja : AfersBarcelona : Centre d'Estudis Històrics Internac., 2007
 

 

 
 
Concepción Arenal (1820-1893)

Va néixer a Galícia. Cursa estudis de Dret a Madrid, en un moment en què les dones no podien accedir als estudis universitaris. Va ser la primera dona que va exercir el càrrec de visitadora de presons, tasca que la va a portar a denunciar la situació de les dones que complien condemna a les presons espanyoles. L’emancipació de les dones va ser una de les preocupacions centrals de la seva obra.

AUTOR: Arenal, Concepción
TÍTOL: La Carcel llamada Modelo / por Concepción Arenal
PUBLICAT: Madrid : Imp. T. Fontanet, 1877
AUTOR: Arenal, Concepción
TÍTOL: Las Colonias penales de la Australia y la pena de deportación ; por Concepción Arenal de García Carrasco
PUBLICAT: Madrid : impr. y libr. de Eduardo Martínez, 1877
AUTOR: Arenal, Concepción
TÍTOL: Las Colonias penales de la Australia y la pena de deportación / Concepción Arenal
PUBLICAT: Madrid : Librería de Victoriano Suárez, 1895
AUTOR: Arenal, Concepción
TÍTOL: La Instruccion del pueblo : memoria premiada con accesit por la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas en el concurso ordinario de 1878 ... / por Concepción Arenal
PUBLICAT: Madrid : Tipografia Guttenberg, 1881
AUTOR: Arenal, Concepción
TÍTOL: Obras completas / Concepción Arenal ; estudio preliminar y edición Carmen Díaz Castañón
PUBLICAT: Madrid : Atlas, 1993-1994
AUTOR: Arenal, Concepción, 1820-1893
TÍTOL: El Visitador del pobre / Concepción Arenal
PUBLICAT: Madrid : Victoriano Suárez, 1946
AUTOR: Arenal, Concepción
TÍTOL: El Visitador del preso / Concepción Arenal
PUBLICAT: Madrid : Librería General de Victoriano Suárez, 1946
AUTOR: Arenal, Concepción
TÍTOL: El Visitador del preso / Concepción Arenal ; prólogo de Manuela Carmena
PUBLICAT: Madrid : Asociación de Colaboradores con las Presas, DL 1991
AUTOR: Arenal, Concepción
TÍTOL: Cartas a un obrero : la cuestión social / Concepción Arenal
PUBLICAT: Bilbao : Imp. y Enc. de la Editorial Vizcaína, [18--?]
AUTOR: Lacalzada de Mateo, Mª José
TÍTOL: La Otra mitad del género humano: la panorámica vista por Concepción Arenal (1820-1893) / María José Lacalzada de Mateo
PUBLICAT: [Málaga] : Universidad de Málaga, DL 1994
AUTOR: Martín, Elvira
TÍTOL: Concepción Arenal / Elvira Martín
PUBLICAT: Madrid : Confederación Española de Gremios y As. de Libreros, 1994