El claustre d’un convent valencià, els salons de París poc temps abans de la Revolució, els senders d’un jardí anglès, una protesta al carrer, un laboratori de la Sorbona, una fàbrica tèxtil a Sabadell. Aquests són alguns dels escenaris d’importants moments del progrés de la humanitat, on s’han sentit veus, veus que parlen de coneixement, de llibertat, de justícia, de bellesa i d’igualtat.

Isabel, Olympe, Mary, Ada, Marie, Teresa, Christine, Margarita, Clara, Emmelinne, Soledad... Les protagonistes de la creació artística, de les idees polítiques o de l’avenç científic, en aquests casos, han estat les dones. Dones que han viscut en un context dominat pels homes, i en què els esforços realitzats per fer-se sentir han rebut com a resposta el reconeixement, però també el silenci, la difamació, la presó o fins i tot la mort.

Us convidem a escoltar les veus d’aquestes dones, que des de temps i llocs diferents s’alcen per tornar-nos a dir que les dones i els homes som iguals.