|
Per tal que tothom pugui exercir el seu dret a la seguretat lingüística en les activitats acadèmiques de la Universitat Pompeu Fabra, és imprescindible que tothom conegui degudament i amb prou antelació el "mapa lingüístic" de l'activitat docent de la Universitat, és a dir, la llengua en què s'han d'impartir cadascun dels cursos i assignatures de la Universitat (i dels seus centres adscrits), tant en el grau com en el postgrau, i la llengua en què s'han de difondre els enunciats dels exàmens i els materials bibliogràfics i de curs corresponents. Per tant, cada centre o departament ha de fer pública la llengua o llengües en què s'impartiran totes i cadascuna de les seves assignatures, teòriques i pràctiques, sense excepció, i aquesta llengua serà la que, per seguretat lingüística dels estudiants, caldrà mantenir durant tot el curs o durant tota la durada de l'activitat, independentment de qualsevol circumstància, com ara un eventual canvi de professor o l'eventual presència d'estudiants que poguessin desconèixer o conèixer insuficientment la llengua en què s'imparteix la classe o activitat. |
 |
En cas que en el moment de fer pública aquesta informació hi hagués assignatures per a les quals encara no s'hagués nomenat el professor, o en cas que un professor pogués no haver facilitat aquesta informació a l'acabament del termini per fer-ho, correspondrà al centre o departament decidir l'opció lingüística per a l'assignatura o activitat afectades, decisió que el professor o professors corresponents hauran d'acatar i complir.
La llengua de la docència, dels enunciats dels exàmens i de la bibliografia i els materials de curs té doncs caràcter vinculant per al professor, que, per seguretat lingüística, l'ha de mantenir durant tota la durada del curs o de l'activitat, i no pot canviar-la per cap motiu ni en cap circumstància.
Per tal que tots els estudiants sàpiguen exactament en quina llengua s'imparteix cadascuna de les assignatures o activitats acadèmiques, tant per a les assignatures teòriques com per a les assignatures pràctiques i tant pel que fa als estudis de grau com pel que fa als estudis de postgrau, els centres o departaments difondran aquesta informació a través dels mitjans pertinents, i els professors l'hauran d'incloure, a més, en el pla docent de l'assignatura o del programa de postgrau corresponent.
 |
Sobre la base de les accions o objectius anteriors -que hauran permès regular la presència de l'anglès com a llengua de treball, establir el principi de seguretat lingüística d'estudiants i professors i donar caràcter públic, obligatori i vinculant a la llengua de la docència i de les activitats acadèmiques en general, incloent-hi la llengua dels enunciats dels exàmens i de la bibliografia i els materials de curs-, i per tal de materialitzar ja una veritable política d'avenç cap al multilingüisme a la Universitat, cal determinar i concretar exactament quins són els drets i deures dels professors i dels estudiants a l'aula i en les activitats acadèmiques, i com interactuen entre si aquests deures i obligacions tant respecte a les tres principals llengües d'ús de la Universitat com a l'eventual utilització d'altres llengües. Així, en el marc d'aquesta acció o objectiu s'estableix un protocol de gestió del multilingüisme a l'aula que ha de permetre, tot conciliant els drets i deures de tothom: |
· Complir el marc legal vigent generalment establert pel que fa a les dues llengües oficials a Catalunya, d'una banda, i fer-lo compatible amb l'estatus de llengua de treball que l'anglès té a la Universitat Pompeu Fabra, d'altra banda.
· Assegurar la presència i la interacció del català, el castellà i l'anglès en les diverses situacions comunicatives que es produeixen a les aules de la Universitat, independentment de quina sigui la llengua emprada en la docència i de quina sigui la procedència dels estudiants que assisteixen a una classe, en un marc d'intercomprensió entre els estudiants de diverses procedències i entre aquests i els professors.
· Preveure i regular la utilització d'altres llengües en la relació acadèmica interpersonal que amb caràcter bilateral pugui acordar-se entre professors i estudiants.
· Contribuir decisivament al fet que es respectin els usos lingüístics establerts a la Universitat, i a evitar, per tant, que la internacionalització es faci sempre en detriment de la presència de la llengua catalana a les aules.
· Evitar o reduir a la mínima expressió qualsevol conflicte a les aules per motius lingüístics.
· Facilitar la presència d'estudiants i de professors estrangers i garantir, en la mesura del possible, una certa igualtat d'oportunitats entre aquests i els estudiants i els professors locals, amb l'objectiu d'avançar de manera harmònica cap a la internacionalització i la trilingüització de la Universitat, primera etapa en el camí cap a un multilingüisme més ampli de la Universitat.
· Permetre i possibilitar un cert grau d'internacionalització "a casa" tant dels estudiants com dels professors locals de la Universitat, que podran així adquirir o reforçar els seus coneixements d'anglès, i eventualment d'altres llengües, sense sortir de la Universitat.
En virtut d'aquest protocol de gestió del multilingüisme a l'aula, doncs, i en el marc de la nova política d'avenç cap al trilingüisme català-castellà-anglès, primera fase en l'estratègia cap al multilingüisme a la UPF, el principi i el punt de partida és que, amb caràcter general, a la Universitat Pompeu Fabra la vida i les activitats acadèmiques es desenvolupen o poden desenvolupar-se en català, en castellà o en anglès, sense perjudici, naturalment, de la utilització d'altres llengües en les relacions interpersonals o de caràcter bilateral i en determinats ensenyaments específics o en determinades accions acadèmiques de la Universitat, ja sigui perquè l'estudi de la llengua, de la traducció o de la cultura són una part central dels continguts acadèmics o bé per altres especificitats pròpies d'aquests ensenyaments o d'aquestes accions. Per tant, idealment, per tal de treure'n el màxim partit i de poder gaudir-ne plenament, tots els estudiants i professors han de tenir coneixements actius (capacitat de comprensió i d'expressió) d'almenys una de les tres llengües i com a mínim coneixements passius (capacitat de comprensió) de les altres dues llengües. Això ha de permetre garantir uns drets i establir uns deures per a estudiants i professors, en el sentit que tothom ha de tenir el dret d'expressar-se oralment i per escrit en la llengua de la seva elecció, i l'obligació, en contrapartida, de respectar l'opció lingüística dels altres, els entengui o no.
Així, independentment de quina sigui la llengua que el docent utilitzi per impartir una classe i per redactar els enunciats dels exàmens (subjecte, en el cas de l'anglès, al vistiplau del deganat corresponent, si més no en una primera fase), tots els estudiants poden expressar-s'hi oralment i per escrit en la llengua oficial que prefereixin o bé en anglès, si bé en aquest darrer cas cal també, si més no en una primera fase (i només, òbviament, en les assignatures que no s'imparteixin en aquesta llengua), que ho comuniquin prèviament al professor a l'inici de curs, per tal que aquest pugui, si cal, arbitrar els mitjans de suport que consideri oportuns. Més enllà d'aquesta triple oficialitat lingüística del català, el castellà i l'anglès a l'aula, i sense perjudici d'aquesta, el professor i l'estudiant poden acordar bilateralment establir una relació acadèmica interpersonal -és a dir, per a les seves comunicacions orals o escrites fora de l'aula i per a la redacció, si és el cas, dels exàmens i dels treballs de curs per part de l'estudiant- en qualsevol altra llengua que tots dos coneguin suficientment.
Tot seguit definim el que ha de ser el protocol de gestió del multilingüisme a l'aula en el marc d'aquest pla.
PROTOCOL DE GESTIÓ DEL MULTILINGÜISME A L'AULA
1. Els usos lingüístics i la convivència de les llengües en la docència
En aquest nou context multilingüe a la UPF, estudiants i professors tenen uns drets, i també uns deures, que han de conèixer, complir i respectar. D'acord amb el marc legal vigent i amb l'horitzó de multilingüisme que la UPF es proposa d'assolir, s'estableixen una sèrie de pautes i de recomanacions bàsiques per gestionar el multilingüisme a l'aula. Són les següents:
1.1. Drets i deures del professor o professora
El professor o professora de cada assignatura té dret a decidir si imparteix les classes i redacta els enunciats dels exàmens en català, en castellà o en anglès [6] -subjecte, especialment en el cas de l'anglès, al vistiplau del centre o departament corresponent i als requisits generals que la Universitat pugui establir en cada cas- i, obligatòriament, ha de fer constar la seva decisió en aquest sentit en la guia o el pla docent de l'assignatura o en el programa de postgrau corresponent. Aquesta informació, que es farà pública a través dels mitjans oportuns perquè l'estudiant pugui conèixer-la degudament abans de l'inici de les classes, té caràcter vinculant per al professor o professora i per a la Universitat, de manera que, per seguretat lingüística, s'ha de complir necessàriament al llarg de tota l'activitat acadèmica.
Per tant, el professor o professora ha de saber que qualsevol petició de canvi de llengua de la docència que pugui realitzar un estudiant és improcedent, i que no hi pot accedir per cap motiu ni sota cap circumstància, perquè això causaria inseguretat lingüística en els estudiants, i eventualment també en ell mateix. Davant d'una petició de canvi de llengua per part d'un estudiant, doncs, cal invocar el principi de seguretat lingüística que presideix i regula les activitats acadèmiques de la Universitat, i recordar alhora a l'estudiant que ja se l'ha informat a bastament sobre aquesta circumstància tant a través de la guia o el pla docent de l'assignatura com a través de la web dels estudis i dels coordinadors d'intercanvi, en el cas dels estudiants forans, i que, a més, la Universitat posa a l'abast de la comunitat universitària una sèrie d'eines i de recursos formatius, informatius i de suport perquè tothom pugui adquirir coneixements lingüístics suficients en com a mínim les tres principals llengües d'ús de la Universitat.
D'altra banda, però, el professor o professora té el deure d'acceptar en tots els casos que, sigui quina sigui la llengua en què imparteixi les classes o redacti els enunciats dels exàmens, els estudiants puguin expressar-se, oralment i per escrit (incloent-hi la realització d'exàmens i treballs), en català, en castellà o en anglès, si bé en aquest darrer cas l'estudiant n'ha d'informar prèviament el professor o professora a l'inici del curs, per tal que si aquest no en té coneixements suficients tingui temps d'arbitrar mesures que li permetin seguir les intervencions o corregir els exàmens o els treballs que es facin en anglès, recorrent si cal al concurs d'altres estudiants del curs o de col·legues de departament.
Finalment, el professor o professora també pot, si vol i així ho acorda bilateralment amb l'estudiant, utilitzar qualsevol altra llengua que tots dos coneguin suficientment per a la seva relació acadèmica individual amb un estudiant. Aquesta altra llengua lliurement acordada per ambdues parts pot utilitzar-se en les comunicacions interpersonals, orals i escrites, que tinguin lloc fora de l'aula, i també per a la realització dels exàmens i treballs de curs per part de l'estudiant, però no, com és lògic, dins de l'aula ni en presència d'altres estudiants.
1.2. Drets i deures de l'estudiant
L'estudiant, per la seva banda, té dret a utilitzar la llengua oficial de la seva elecció o bé l'anglès -en aquest cas, i sempre que l'assignatura no s'imparteixi en aquesta llengua, avisant prèviament el professor o professora d'aquesta circumstància- per intervenir a classe, tant oralment com per escrit, i per realitzar els exàmens i els treballs corresponents, independentment de quina sigui la llengua utilitzada pel professor o professora per impartir docència o per redactar els enunciats dels exàmens. A més, en cas que el professor o professora conegui suficientment alguna altra llengua també coneguda per l'estudiant i que aquell ho accepti expressament, l'estudiant podrà utilitzar aquesta altra llengua en la seva relació acadèmica interpersonal amb el professor o professora fora de l'aula, i també podrà, si escau, redactar-hi els exàmens i els treballs de classe, sempre subjecte als termes expressament indicats pel professor o professora, que té plena llibertat per acceptar o rebutjar tota proposta en aquest sentit. Per reforçar les seves competències lingüístiques, d'altra banda, l'estudiant té dret a prendre part en els cursos de llengües que se li ofereixen i a participar en les activitats del Voluntariat Lingüístic, que inclouen, entre d'altres, una borsa d'intercanvi de conversa que permet adquirir o millorar els propis coneixements de llengües en un context informal.
Per contra, l'estudiant té el deure de saber en quina llengua o llengües s'imparteix cada assignatura abans de matricular-s'hi, i no pot, per tant, demanar al professor o professora, en cap cas ni sota cap circumstància, que canviï de llengua, perquè qualsevol canvi violaria el principi de seguretat lingüística, que presideix i regula el desenvolupament de l'activitat acadèmica a la Universitat Pompeu Fabra.
1.3. Drets i deures de l'estudiant d'intercanvi
L'estudiant d'intercanvi té, des del punt de vista de l'ús de les llengües, els mateixos drets i deures que la resta d'estudiants de la Universitat, de manera que té dret a utilitzar la llengua oficial de la seva elecció o bé l'anglès -en aquest cas, i sempre que l'assignatura no s'imparteixi en aquesta llengua, avisant prèviament el professor o professora d'aquesta circumstància a l'inici del curs- per intervenir a classe, tant oralment com per escrit, i per realitzar els exàmens i els treballs corresponents, independentment de quina sigui la llengua utilitzada pel professor o professora per impartir docència o per redactar els enunciats dels exàmens. A més, en cas que el professor o professora conegui suficientment alguna altra llengua també coneguda per l'estudiant i que aquell ho accepti expressament, l'estudiant podrà utilitzar aquesta altra llengua en la seva relació acadèmica interpersonal amb el professor o professora fora de l'aula, i també podrà, si escau, redactar-hi els exàmens i els treballs de classe, sempre subjecte als termes expressament indicats pel professor o professora, que té plena llibertat per acceptar o rebutjar tota proposta en aquest sentit. Per reforçar les seves competències lingüístiques, d'altra banda, l'estudiant d'intercanvi té dret a prendre part en els cursos de llengües que se li ofereixen -que són gratuïts en el cas del català i parcialment gratuïts en el cas del castellà- i a participar en les activitats del Voluntariat Lingüístic, que inclouen, entre d'altres, una borsa d'intercanvi de conversa que permet adquirir o millorar els propis coneixements de llengües en un context informal.
Per contra, l'estudiant d'intercanvi té el deure de saber en quina llengua o llengües s'imparteix cada assignatura abans de decidir si pot o vol matricular-s'hi -en funció, entre d'altres, dels seus coneixements de la llengua o llengües de la docència, però subjecte, en qualsevol cas, a la normativa acadèmica del centre o estudi corresponent-, i no pot, per tant, demanar al professor o professora, en cap cas ni sota cap circumstància, que canviï de llengua, perquè qualsevol canvi violaria el principi de seguretat lingüística, que presideix i regula el desenvolupament de l'activitat acadèmica a la Universitat Pompeu Fabra.
2. Conciliar drets i deures per compatibilitzar identitat i internacionalització i per avançar cap al multilingüisme
En virtut, doncs, dels drets i deures que s'estableixen en aquest protocol de gestió del multilingüisme a l'aula, els professors tenen dret a triar la llengua de les seves classes, dels enunciats dels exàmens i de la bibliografia i els materials de curs corresponents -subjectes, en última instància, a la planificació i, en el cas de l'anglès, al vistiplau dels centres o departaments corresponents i a les eventuals instruccions del Vicerectorat de Promoció Lingüística- abans de l'inici de l'activitat acadèmica, però tenen en contrapartida l'obligació, per seguretat lingüística dels estudiants i d'ells mateixos, d'utilitzar la llengua o llengües indicades al llarg de tot el curs o de tota l'activitat acadèmica, sense possibilitat d'introduir cap canvi en aquest sentit, ni per iniciativa pròpia ni a petició de cap estudiant.
Els estudiants, per la seva banda, tenen dret a relacionar-se amb els professors en la llengua oficial que prefereixin o bé en anglès, en aquest darrer cas, i sempre que l'assignatura no s'imparteixi en aquesta llengua, comunicant-ho prèviament al professor o professora a l'inici de l'activitat acadèmica.
Més enllà de les tres principals llengües d'ús de la Universitat -el català, llengua pròpia i oficial; el castellà, llengua cooficial, i l'anglès, llengua de treball-, la UPF permet i encoratja, amb l'objectiu de facilitar la comunicació i de fomentar el multilingüisme, la utilització d'altres llengües en la relació acadèmica interpersonal que s'estableix entre professor i estudiant, concretament per a la comunicació interpersonal fora de l'aula i per a la realització, si és el cas, dels exàmens i dels treballs de curs per part de l'estudiant.
Aquesta política de conciliació de drets i deures d'estudiants i professors en un marc bàsicament trilingüe, però obert selectivament a un multilingüisme més ampli, obliga tant els professors com els estudiants, siguin d'aquí o de fora, a fer un esforç per adquirir almenys una competència passiva en català, en castellà i en anglès i a tenir un domini actiu d'alguna d'aquestes tres llengües, de manera que cadascú pugui expressar-se en la llengua de la seva elecció sense que ningú, tant si l'entén com si no l'entén, pugui oposar-s'hi ni fer-lo canviar de llengua. Aquesta convivència de llengües a les aules representa una comoditat perquè permet a cada estudiant expressar-se en la llengua de la seva elecció, però exigeix alhora un esforç, com s'ha dit, perquè obliga tothom a acceptar que els altres també poden expressar-se en la llengua de la seva elecció, amb l'esforç de comprensió de les altres dues llengües que això comporta.
Així, el fet que en una assignatura impartida en català, posem per cas, els estudiants puguin intervenir, oralment i per escrit, i redactar els exàmens i els treballs tant en català com en castellà i en anglès té l'avantatge que hi poden assistir tant aquells estudiants que coneguin perfectament la llengua catalana com aquells que en tinguin únicament coneixements passius, com succeeix sovint amb els estudiants d'intercanvi que han seguit els cursos de català que els ofereix la Universitat o amb altres estudiants, d'aquí o d'arreu. Paral·lelament, aquest multilingüisme a l'aula permet alhora posar en peu d'igualtat els qui dominen clarament la llengua de la docència i els qui només en tenen coneixements passius, a nivell de comprensió, en la mesura en què tothom té el dret d'intervenir a classe, d'examinar-se o de redactar els treballs de curs en la llengua que domini més, entre el català, el castellà i l'anglès. [7] Alhora, el fet que en una classe en català se sentin intervencions dels estudiants en català, en castellà i en anglès reforça el multilingüisme del conjunt dels estudiants de la classe -i també del professor o professora-, en la mesura en què tothom s'acostuma a sentir la llengua de l'altre i es veu esperonat a comprendre-la, sense haver, però, de renunciar a la seva. Els mateixos arguments valen per a una classe que s'imparteixi en castellà, i més encara per a una classe que s'imparteixi en anglès, ja que això permetrà, posem per cas, als estudiants catalans que només tinguin un domini passiu de l'anglès assistir a una assignatura impartida en aquesta llengua i reforçar-ne així els coneixements i el domini, però sense haver d'examinar-s'hi si consideren que no en tenen un domini suficient, ja que l'obligació de fer-ho podria posar en perill per motius lingüístics l'acreditació dels coneixements realment adquirits i la superació, per tant, de l'assignatura.
Aquesta política de multilingüisme sobre una base inicial de tres llengües, el català, el castellà i l'anglès, és probablement l'únic camí que, tot conciliant els drets i deures d'estudiants i professors, ha de permetre:
a) conciliar la necessària internacionalització amb la irrenunciable preservació de la llengua pròpia en la docència universitària;
b) garantir els drets lingüístics tant dels professors com dels estudiants, tot vetllant alhora perquè la participació dels estudiants a classe es faci en igualtat d'oportunitats; i
c) avançar de manera ferma i decidida, però harmònica, cap a una Universitat Pompeu Fabra genuïna i fidel a les seves arrels però autènticament multilingüe i oberta al món.
 |
Un cop establertes les condicions prèvies (l'anglès, llengua de treball a la UPF), els conceptes essencials (seguretat lingüística, caràcter obligatori i vinculant de la llengua de la docència) i les regles bàsiques que regulen la interacció comunicativa en les activitats acadèmiques a la Universitat (drets i deures i gestió del multilingüisme a l'aula), cal abordar ara específicament la planificació i els requisits que es volen implementar tant en l'àmbit acadèmic (a escala dels diversos estudis de grau i de postgrau i a escala general de la Universitat) com en l'àmbit administratiu. |
Àmbit acadèmic
Un primer aspecte que té a veure amb la planificació i els requisits lingüístics en l'àmbit acadèmic és la regulació tant dels usos lingüístics de la gestió acadèmica (que tindrien a veure, bàsicament, amb les llengües en què cal editar i difondre els plans docents i la documentació administrativa i acadèmica en general, les responsabilitats en matèria de recollida i de publicació de la llengua de la docència, la responsabilitat d'informar degudament els estudiants de cada centre en matèria de llengües...) com l'eventual planificació dels usos lingüístics de la docència (és a dir, l'eventual establiment de percentatges, de grups o d'itineraris lingüístics, ja sigui en l'àmbit concret de cada estudi o bé a nivell general de la Universitat), així com l'establiment dels requisits lingüístics que, si és el cas, puguin haver de complir amb caràcter general tant els professors per impartir docència en una llengua determinada com els estudiants per poder-se matricular d'una assignatura o d'un curs impartits en una llengua concreta. En el cas dels estudiants, aquesta qüestió també pot plantejar-se en termes de si podria ser convenient exigir un nivell mínim de coneixements de llengües (de català, de castellà i d'anglès, amb caràcter general) per poder accedir a la Universitat i/o per graduar-se o per postgraduar-se.
Aquesta planificació lingüística pot preveure, entre moltes altres, mesures com ara determinar un percentatge mínim de presència de la llengua catalana a les aules; establir uns objectius d'increment de la docència en llengua anglesa en els diversos estudis, amb el doble objectiu de garantir la internacionalització tant dels estudis de la UPF com la internacionalització "a casa" dels estudiants propis de la UPF, que tindrien d'aquesta manera l'opció d'incrementar el seu domini acadèmic de la llengua anglesa, o considerar la possibilitat d'incloure en tots els plans docents l'exigència de realitzar una estada a l'estranger abans de finalitzar els estudis, amb l'objectiu de fomentar la multilingüització i la internacionalització dels estudiants de la Universitat.
En sentit estricte, les actuacions que es facin en aquest àmbit són les que permetran visibilitzar realment el grau d'aplicació real de la política de multilingüisme de la Universitat, en la mesura en què es materialitzarà la seva aplicació a l'àmbit acadèmic, sobre la base de totes les accions i objectius que precedeixen i segueixen aquest punt. Per això és important que aquesta planificació es faci amb la intervenció i la implicació dels òrgans de decisió de l'àmbit acadèmic, tant en el grau com en el postgrau, i implicant-hi també els centres adscrits.
Àmbit administratiu
En l'àmbit administratiu, la planificació lingüística té a veure, primerament, amb la necessitat de perfilar lingüísticament els diferents llocs de treball del personal d'administració i serveis de la Universitat, de tal manera que, sense perjudici dels requisits de coneixements de català i de castellà que ja s'estableixen tant en la legislació vigent en general com en la normativa "Regulació i foment de l'ús del català a la Universitat Pompeu Fabra" en particular, per poder accedir a determinats llocs de treball de la Universitat o per promocionar-s'hi calgui acreditar un nivell determinat de llengua anglesa, en funció de les característiques i de les necessitats del lloc de treball. D'altra banda, la planificació lingüística en l'àmbit administratiu també té a veure amb la programació d'un pla de formació en llengua anglesa que permeti donar resposta a les necessitats específiques del personal d'administració i serveis en la matèria.
Amb l'objectiu, doncs, de donar resposta tant a les noves necessitats comunicatives inherents a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior com a les necessitats que es deriven de la implementació del Pla d'Acció pel Multilingüisme a la Universitat Pompeu Fabra, i amb la voluntat d'afavorir l'adaptació al nou espai europeu i d'esperonar la formació, la competitivitat i l'acreditació dels coneixements de llengua anglesa per part dels membres del personal d'administració i serveis, el Vicerectorat de Promoció Lingüística pactarà amb els òrgans pertinents i amb tots els agents implicats l'establiment dels corresponents nivells de llengua i les condicions d'acreditació, establint una vinculació amb el pla de formació en llengua anglesa i amb els mecanismes d'acreditació establerts amb caràcter general per al català i per al castellà. A més, provisionalment es podrà establir, si cal, un sistema de cobertura "col·legiada", per serveis o unitats, de les necessitats lingüístiques en llengua anglesa, de manera que en cada unitat, servei, secretaria, recepció, etc., hi hagi sempre com a mínim una persona que tingui les competències mínimes necessàries de llengua anglesa, tant pel que fa a l'expressió oral com pel que fa a l'expressió escrita.
L'encert o el desencert en la política d'informació i de difusió sobre el Pla d'Acció pel Multilingüisme a la Universitat Pompeu Fabra determinarà, de ben segur, el nivell d'implicació i d'adhesió i, per tant, també el grau d'èxit del Pla. Per aquest motiu, és molt important dissenyar una estratègia de difusió de la informació que es vagi escampant en cercles concèntrics, de dalt cap a baix, i que permeti a totes les persones i a tots els col·lectius de la comunitat universitària de la UPF saber tot el que han de saber en relació amb la nova situació lingüística a la Universitat, amb l'objectiu d'avançar harmònicament cap a un horitzó multilingüe.
En aquesta àrea d'actuació s'inclouen, doncs, les accions o objectius destinats a informar adequadament tots els membres de la comunitat universitària de la UPF sobre el conjunt del Pla d'Acció pel Multilingüisme a la Universitat Pompeu Fabra, és a dir, sobre quina és la política lingüística de la Universitat, amb tot el que se'n deriva, i també sobre quina és l'estratègia que se segueix per implementar-la i sobre quins són els recursos i el suport que s'hi destinen.
6. Desenvolupament d'una política activa d'informació en matèria de llengües
Una eina central i cabdal per desenvolupar activament aquesta política d'informació en matèria de llengües és el portal "Les llengües a la UPF", que es va posar en marxa a l'inici del curs 2006-2007 amb l'objectiu, precisament, d'esdevenir el punt de referència obligat en l'àmbit de les llengües a la Universitat, i que es fa i s'ha de fer ressò, per tant, de tots els aspectes d'aquesta política. En aquest sentit, doncs, caldrà anar completant i actualitzant degudament el portal de les llengües de la UPF amb tota la informació relativa a la nova situació lingüística de la UPF i a l'estratègia per assolir-la i implementar-la sense conflictes i conciliant drets i deures de tothom, de manera que tothom pugui saber en tot moment tot el que ha de saber en aquest àmbit.
Més enllà, però, d'aquest instrument, el Vicerectorat de Promoció Lingüística haurà d'anar implementant, sobretot en una primera fase, altres accions informatives i dinamitzadores sobre el Pla d'Acció pel Multilingüisme a la Universitat Pompeu Fabra, tant de caràcter personal com de caràcter sectorial o de caràcter general de la Universitat, en diversos formats -tríptics, avisos, cartes, missatges, sessions presencials...- i per diversos agents i mitjans -a través dels degans i directors, de la Comissió de Política Lingüística, dels coordinadors d'intercanvis, del Programa per la Qualitat Educativa, del Programa d'Ensenyament d'Idiomes, del Voluntariat Lingüístic, del Gabinet Lingüístic, de la Guia de la Universitat i de la Guia de l'Estudiant d'Intercanvi...-, de tal manera que la informació es vagi transmetent i vagi arribant a totes les persones i a tots els col·lectius de la Universitat.
Finalment, i tot que a un altre nivell, cal vetllar així mateix per difondre externament el Pla d'Acció pel Multilingüisme a la Universitat Pompeu Fabra entre els principals agents implicats i relacionats amb les llengües en general i amb la política universitària en particular, tant de Catalunya i d'Europa com d'arreu, amb l'objectiu d'establir complicitats i de projectar externament tant la imatge de la Universitat com la nova política lingüística de la institució.
Àrea de la formació i l'acreditació
El Pla d'Acció pel Multilingüisme a la Universitat Pompeu Fabra reposa de manera central en els coneixements de llengües dels membres de la comunitat universitària. Si bé en última instància tenir o assolir uns coneixements suficients o determinats de català, de castellà o d'anglès, i també d'altres llengües, és una responsabilitat personal de cadascú, la Universitat ofereix diversos recursos perquè tothom pugui complementar la seva formació i els seus coneixements lingüístics, i encoratja els membres de la comunitat universitària a ampliar i a acreditar els seus coneixements de llengües.
Així, doncs, tant en el cas del personal d'administració i serveis com en el cas del professorat i dels estudiants, la Universitat té una oferta formativa en diverses llengües, entre les quals destaquen el català i l'anglès, i també una oferta de certificats de coneixements lingüístics en diverses llengües. D'altra banda, també disposa d'un programa d'autoaprenentatge de català virtual, l'anomenat Servei d'Autoformació en Llengua Catalana, accessible a tots els membres de la comunitat universitària. El conjunt de les accions formatives, autoformatives i d'acreditació de coneixements lingüístics que la Universitat programa per al conjunt de la comunitat universitària es vehicula i s'ofereix a través del Programa d'Ensenyament d'Idiomes de la Universitat.
7. Desenvolupament d'una oferta completa i variada en matèria de formació en llengües
Especialment, però no només, pel que fa al català i l'anglès -que, per motius ben diferents i en grau ben diferent, són llengües amb un grau de coneixement heterogeni per part de la nostra comunitat i que requereixen una atenció formativa per poder garantir-ne un coneixement adequat dins la nostra comunitat-, la Universitat ha d'oferir en tot moment una política formativa i autoformativa adreçada als diversos col·lectius de la Universitat. Aquesta oferta ha de ser tant de llengua general com d'usos específics en relació amb les necessitats dels diferents col·lectius de la nostra comunitat. En aquest sentit, cal prestar una atenció especial als cursos de català per a estudiants i professors estrangers o d'intercanvi, i també als cursos d'anglès per a tots els col·lectius de la Universitat.
8. Desenvolupament d'una oferta completa i variada en matèria d'acreditació de coneixements lingüístics
En l'àmbit de l'acreditació de coneixements lingüístics, cal oferir als membres de la comunitat universitària la possibilitat d'examinar-se i d'obtenir una sèrie de certificats acreditatius dels seus coneixements lingüístics, molt especialment en relació amb l'oferta formativa i autoformativa que el Programa d'Ensenyament d'Idiomes ofereix en diverses llengües. Entre aquests certificats destaquen les proves per a l'obtenció dels certificats interuniversitaris de llengua catalana expedits per la Comissió Interuniversitària de Formació en Llengua Catalana (CIFOLC) i homologats per la Generalitat de Catalunya, els certificats oficials d'espanyol com a llengua estrangera (DELE) i els certificats propis PEI-UPF d'anglès, francès, alemany, italià i altres llengües de l'oferta, tot segons el Marc Comú Europeu de Referència, directriu indispensable en l'àmbit de les llengües proposada pel Consell d'Europa.
Alhora, una altra funció important en aquest àmbit és ser autònoms com a centre universitari pel que fa a la certificació de coneixements de llengües i a l'assessorament tècnic i especialitzat sobre les equivalències dels diversos certificats de coneixements de llengües en relació amb l'eventual establiment o compliment de determinats requisits lingüístics en l'àmbit acadèmic, ja siguin requisits d'accés, requisits de superació de continguts acadèmics, requisits per graduar-se o requisits per obtenir la convalidació d'una assignatura, entre d'altres.
En última instància, totes les accions i objectius del Pla d'Acció pel Multilingüisme a la Universitat Pompeu Fabra i la major part de les activitats de la Universitat acaben esdevenint, d'una manera o d'una altra, actes lingüístics, és a dir, acaben vehiculant-se, oralment o per escrit, a través de la llengua.
Si bé, com en el cas dels coneixements de llengües, cada persona és responsable del contingut i de la qualitat dels seus actes lingüístics, per tal de complementar les habilitats, els coneixements i l'autonomia lingüístics personals de cadascú, la Universitat ofereix, a través del Gabinet Lingüístic, un servei de suport lingüístic per a les comunicacions d'àmbit institucional, amb el doble objectiu de vetllar tècnicament per uns usos lingüístics homogenis i de qualitat en el conjunt de la Universitat i de contribuir tècnicament a l'assoliment dels objectius de multilingüització de la Universitat.
9. Desenvolupament d'una política activa en matèria de suport lingüístic
En el marc dels objectius i de les activitats que s'estableixen en el Pla d'Acció pel Multilingüisme a la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat ofereix, a través del Gabinet Lingüístic, el suport i l'assessorament lingüístic necessaris per garantir uns usos lingüístics homogenis i de qualitat en les comunicacions d'àmbit institucional de la Universitat, com a complement i com a reforç de l'autonomia lingüística dels usuaris i en el marc de la política lingüística general de la Universitat. Alhora, el Gabinet Lingüístic presta assessorament i suport tècnic al Vicerectorat de Promoció Lingüística en relació amb la planificació, el desenvolupament i la implementació de la política lingüística de la Universitat.
Partint de la premissa que cadascú és responsable de la documentació i dels escrits que genera, aquest servei d'assessorament i de suport lingüístics és doncs un complement i un reforç dels coneixements, de la formació i de l'esforç personal de cadascú en matèria de llengües i de qualitat lingüística, i consisteix bàsicament en un servei d'assessorament lingüístic i terminològic sobre, principalment, les tres principals llengües d'ús de la UPF, d'una banda, i en l'assumpció interna o la gestió de determinats serveis de correcció i de traducció entre aquestes o altres llengües, sobretot en relació amb la documentació institucional (gestió i administració, publicacions, projecció exterior), incloent-hi els documents de gestió acadèmica (plans i guies docents, webs dels departaments i dels centres) de la Universitat. A banda, la Universitat té l'objectiu de poder assumir internament, a través d'altres unitats gestionades sense ànim de lucre, com ara al Programa d'Ensenyament d'Idiomes, les seves traduccions a terceres llengües.
Amb aquesta mateixa finalitat, el Gabinet Lingüístic col·labora amb els òrgans corresponents de la Universitat per a l'increment de la qualitat i de l'autonomia lingüístiques dels membres de la comunitat universitària, entre d'altres en la concepció i la programació de cursos de formació sobre habilitats i eines específiques de gestió lingüística (verificadors ortogràfics, programes de traducció automàtica, diccionaris i recursos en línia...) i en la difusió d'eines de suport a la generació de documents.
Amb l'objectiu de contribuir al desenvolupament del Pla d'Acció pel Multilingüisme a la Universitat Pompeu Fabra i de les accions i dels objectius que s'hi estableixen, és important que hi hagi una acció institucional concreta que, tot recollint aspectes dels àmbits de la informació, la formació i el suport, però sense ser pròpiament cap d'aquests àmbits, treballi per activar i per cohesionar tots aquests aspectes, en un context informal i de proximitat.
Des de la perspectiva, doncs, de les accions i els objectius que s'estableixen en el Pla d'Acció pel Multilingüisme a la Universitat Pompeu Fabra, cal treballar amb l'objectiu d'ajudar el conjunt dels membres de la comunitat universitària a assolir els objectius de multilingüització que persegueix la Universitat, tot divulgant i donant a conèixer la realitat lingüística de la Universitat, la política lingüística institucional, la realitat lingüística i cultural de Catalunya i els aspectes més diversos de la cultura catalana, tot plegat des d'una òptica d'afavoriment del contacte personal i de l'impuls de l'intercanvi lingüístic i cultural entre professors, estudiants locals i forans i membres del personal d'administració i serveis de la Universitat.
10. Desenvolupament d'una política activa en matèria de dinamització lingüística i d'impuls de la integració i de la interrelació lingüística i cultural
Entenent per dinamització, bàsicament, l'activació o posada en moviment de la informació en matèria de llengües i de promoció lingüística i de tot el que hi està relacionat, en aquesta àrea d'actuació cal treballar, des d'un plantejament de proximitat, amb el triple objectiu següent: en primer lloc, contribuir de manera activa a divulgar i a donar a conèixer al conjunt de la comunitat universitària la política lingüística de la Universitat i tot el que se'n deriva; en segon lloc, ajudar els professors i els estudiants de mobilitat a conèixer millor el context social i cultural i els principals aspectes de la realitat de Catalunya en general i de la UPF en particular, tot facilitant-los alhora el contacte i la relació amb els estudiants i els professors locals, per tal que se sentin còmodes en el nostre entorn, s'hi sentin implicats i s'hi integrin durant la seva estada a la Universitat; i, finalment, ajudar tant els professors i els estudiants de mobilitat com la resta de professors i d'estudiants de la Universitat i, també, els membres del personal d'administració i serveis que puguin estar-hi interessats, a adquirir, en un context informal i d'intercanvi personal, els coneixements i les habilitats lingüístics necessaris per poder desenvolupar amb plenitud la seva vida acadèmica o laboral en un entorn multilingüe com el de la Universitat Pompeu Fabra i per poder desenvolupar-se adequadament en com a mínim les tres principals llengües d'ús de la Universitat.
En el marc d'aquest Pla d'Acció pel Multilingüisme, la Universitat dóna importància a l'arribada o acollida lingüística i cultural per a tots els seus col·lectius. En aquest sentit, el Pla articularà fórmules diferenciades per al primer contacte amb el personal docent, amb l'alumnat i amb el personal d'administració i serveis, i a través del programa de Voluntariat Lingüístic vehicularà a més una sèrie d'accions que han de permetre assolir els objectius del Pla en l'àmbit de la dinamització, mitjançant accions de recepció i benvinguda, un programa d'activitats i de sortides de caràcter lúdic i cultural per donar a conèixer aspectes diversos de la cultura catalana per Barcelona i la resta de Catalunya, i una borsa d'intercanvi lingüístic (parelles lingüístiques) per tal d'afavorir la integració lingüística dels estudiants i professors nouvinguts i la internacionalització i multilingüització dels estudiants i professors catalans i dels membres del personal d'administració i serveis des de la perspectiva que s'estableix en aquest Pla d'Acció pel Multilingüisme a la Universitat Pompeu Fabra.
[1] En aquest sentit, la Universitat assumeix i treballa per assolir els objectius que en matèria de llengües i de multilingüisme ha perfilat en els darrers anys la Comissió Europea, establerts en el White Paper on Education and Training: Teaching and Learning. Towards the Learning Society (1995), en virtut dels quals tots els ciutadans del continent haurien de conèixer idealment la seva pròpia llengua i almenys dues llengües més.
[2] "La internacionalització i la mobilitat han d'ésser compatibles amb el manteniment de la presència de les característiques culturals de Catalunya a la universitat i, en particular, de la llengua pròpia, que és també la llengua pròpia de les universitats catalanes". (Preàmbul de la Llei 1/2003, d'universitats de Catalunya).
[3] "5. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística". (Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya 2006).
[4] Això no exclou, òbviament, la utilització d'altres llengües en les comunicacions orals i escrites de caràcter interpersonal o bilateral entre estudiants i professors, ni tampoc, naturalment, la utilització d'altres llengües com a llengües vehiculars de determinats ensenyaments específics o de determinades accions acadèmiques de la Universitat, ja sigui perquè l'estudi de la llengua o de la cultura n'és una part central o bé per altres especificitats pròpies d'aquests ensenyaments o d'aquestes accions.
[5] "1. El català és la llengua pròpia de les universitats de Catalunya i, per tant, és la llengua d'ús normal de llurs activitats. 2. El català és la llengua oficial de les universitats de Catalunya, com també ho és el castellà [...]." (Article 6. Llengua, de la Llei 1/2003, d'universitats de Catalunya).
[6] Això no exclou, òbviament, la utilització d'altres llengües en ensenyaments específics o en determinades accions acadèmiques de la Universitat, ja sigui perquè l'estudi de la llengua o de la cultura n'és una part central o bé per altres especificitats pròpies d'aquests ensenyaments o d'aquestes accions, que es regeixen, doncs, per la seva pròpia dinàmica lingüística.
[7] Aquesta norma general no afecta, com és lògic, determinats ensenyaments o determinades accions acadèmiques específiques en què l'estudi de la llengua o de la cultura n'és una part central, ni tampoc altres possibles casos anàlegs, que es regeixen, doncs, per la seva pròpia dinàmica lingüística. Igualment, aquesta norma general tampoc no impedeix que l'estudiant pugui eventualment utilitzar altres llengües en la seva comunicació interpersonal amb el professor o professora fora de l'aula o per redactar els exàmens o els treballs de classe, si així ho acorda bilateralment amb el professor o professora.