En les activitats acadèmiques de la Universitat, la "seguretat lingüística" és un concepte essencial en el procés d'implantació del multilingüisme a la UPF, en la mesura en què és el fonament que ha de garantir, més enllà de la llibertat d'elecció de llengua per part del professor i de les accions de planificació lingüística de cada departament, que les activitats acadèmiques - les classes, tant teòriques com pràctiques, els materials i la bibliografia corresponents i els enunciats dels exàmens- es realitzaran en la llengua en què s'hagi anunciat que s'impartiran. D'acord amb el principi de seguretat lingüística -tant del professor/a, com de l'estudiant que ha de matricular-s'hi o prendre-hi part-, les activitats acadèmiques i els materials de curs, inclosos els enunciats dels exàmens, s'han d'impartir i distribuir durant tota la seva durada en la llengua que s'hagi indicat prèviament a l'inici d'aquestes, independentment de qualsevol circumstància -com ara un eventual canvi de professor o les mancances lingüístiques dels alumnes-, i aquesta opció lingüística no es pot modificar sota cap concepte ni pot ser objecte de negociació entre els estudiants i el professor- igual que no se'n pot negociar el temari, el calendari, la nota mínima per aprovar, la bibliografia o els exàmens-, perquè crearia inseguretat lingüística.
Una conseqüència directa d'aquest principi és que la llengua de la docència és una informació pública i vinculant que tothom ha de conèixer amb prou antelació. Alhora, el principi de seguretat lingüística té una altra conseqüència, i és que la llibertat de càtedra del docent té uns condicionants en el cas de la llengua, ja que la seva decisió està subjecta tant al principi de seguretat lingüística dels estudiants com a les eventuals decisions que en matèria de planificació lingüística puguin prendre els centres o la Universitat en general. Així, si bé d'acord amb el marc legal vigent el professor pot en principi triar la llengua en què impartirà la seva docència i distribuirà els seus materials de curs, aquesta eventual llibertat d'elecció s'ha d'exercir, si és el cas -subjecta en tots els casos a les directrius i a la planificació lingüística específica de cada centre o a la política general de la Universitat en aquest àmbit- abans que es faci pública la informació sobre la llengua de la docència, i en cap cas posteriorment. Per garantir la seguretat lingüística en tots els casos sense excepció, si es dóna el cas que en el moment en què cal fer pública la informació lingüística de les activitats acadèmiques es desconeix encara qui serà el professor d'una assignatura, i per tant la seva opció lingüística, el centre afectat ha de decidir-ho en nom seu i el professor haurà de complir aquesta decisió. Així, els centres han de fer pública en el moment corresponent la llengua en què s'impartirà la docència de totes les seves assignatures. La responsabilitat perquè es compleixi el principi de seguretat lingüística en un curs o assignatura determinats recau en primera instància sobre el professor corresponent. Per tal que el principi de seguretat lingüística sigui efectiu i es compleixi realment, s'establiran els mecanismes oportuns per conèixer en tot moment els eventuals incompliments d'aquest precepte i canalitzar les possibles incidències, ja sigui a través dels deganats o departaments respectius i/o del Vicerectorat de Promoció Lingüística.