|
La UPF és una universitat catalana multilingüe, integradora, amb clara vocació internacional, que s'ha fixat el repte de crear nous espais de comunicació en l'entorn universitari català i a la nostra societat. El català -llengua pròpia i oficial de la UPF-, el castellà -cooficial- i l'anglès són les llengües de comunicació i treball acadèmic per excel·lència, a més de vehicle de projecció cap a altres entorns acadèmics més enllà d'Europa.
La UPF ha posat les bases per a una convivència harmònica de les llengües a la Universitat, des de l'òptica de servei a la societat catalana, dibuixant un horitzó de multilingüisme a curt i a mitjà termini, basat en el Pla d'Acció pel Multilingüisme a la UPF, que es va aprovar a final del curs 2006-2007, que s'ha començat a aplicar a partir del curs 2007-2008, i que té una vigència de sis anys, fins l'any 2013.
Veure el PAM
Regulació i foment de l'ús del català a la UPF
|
La Universitat Pompeu Fabra ha portat sempre a terme una política d'ús normalitzat del català en els àmbits administratiu i docent, i atesa aquesta realitat ja va establir en els seus Estatuts que el català és la llengua pròpia i oficial de la Universitat. Recentment ha estat promulgada la Llei 1/1998, de política lingüística, amb l'objectiu de consolidar el procés impulsat per la Llei de normalització lingüística en l'àmbit de l'administració pública i de l'ensenyament i d'avançar en altres àmbits, com els mitjans de comunicació, les indústries culturals i el món socioeconòmic, per assolir la generalització del coneixement i l'ús normal de la llengua catalana. La Llei també té per objectiu arribar a la plena igualtat pel que fa als drets i als deures lingüístics, de manera especial els de conèixer les dues llengües oficials, català i castellà, i usar-les. En l'ensenyament universitari, la Llei incorpora mesures de foment de la docència universitària en català, i estableix el dret del professorat i de l'alumnat a expressar-se, oralment o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin. Les universitats, en la seva doble condició de centre d'ensenyament superior i d'administració pública, han de vetllar pel compliment de la Llei i per garantir els drets lingüístics de la comunitat universitària.
|
|
|
|
|
Aquesta comunitat universitària està formada per tres col·lectius: els estudiants, el professorat i el personal d'administració i serveis. La diferent situació que aquests col·lectius tenen respecte als preceptes de la Llei, en la mesura en què la seva vinculació amb la Universitat o les funcions que hi desenvolupen també són diferents, obliga a definir l'ús de la llengua per sectors d'activitat: en l'àmbit institucional o administratiu i en l'àmbit de l'ensenyament i la recerca.
La Universitat, d'acord amb allò establert a la Llei i dins l'àmbit de les seves competències, ha d'establir mesures per garantir i fomentar l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits de l'activitat docent, no docent i de recerca, inclosa la lectura de tesis, per la qual cosa el tractament que es dóna a les dues llengües oficials és asimètric, amb l'objectiu que el català avanci en aquests sectors d'activitat de la Universitat. La Universitat ha d'oferir cursos i altres mitjans per perfeccionar la comprensió i el coneixement de la llengua catalana i ha d'establir els mecanismes i els terminis per garantir que el professorat, amb les excepcions previstes a la Llei, coneix suficientment les dues llengües oficials.
Veure la regulació
|
|
 |
