El català, llengua pròpia i oficial de Catalunya i de la nostra universitat, és alhora una llengua amb una projecció i una presència importants en institucions acadèmiques i universitàries d’arreu d’Europa i del món. És voluntat de la UPF establir ponts amb aquestes institucions i fer-se ressò de la presència de la llengua i la cultura catalanes en els àmbits acadèmics més enllà de les nostres fronteres.
En els darrers anys s’ha dut a terme una tasca molt important de recuperació i de normalització de la llengua catalana, també en l’ensenyament universitari. Sobre la base dels resultats assolits, la Universitat Pompeu Fabra vol contribuir a aprofundir i a reforçar aquesta política; i, per fer-ho, entén que, en l’actual conjuntura de mobilitat i d’internacionalització de la vida acadèmica, la solució més idònia —i potser també l’única solució viable— és implementar una política decidida d’impuls del multilingüisme asimètric, amb el català com a llengua central, com a llengua d’acollida, en què es fomenti l’interès per l’aprenentatge i el coneixement de la llengua i la cultura catalanes per part dels estudiants i dels professors nouvinguts, alhora que es fomenten els intercanvis culturals i l’interès per les altres llengües i cultures en el si de la nostra comunitat universitària.
El model seguit fins ara en el procés de recuperació de la llengua i la cultura catalanes ha donat bons resultats, i per a molts ha estat i és un model a seguir i un exemple de bones pràctiques i de rigor per resoldre situacions de llengües en contacte, tant en els usos quotidians com, sobretot, en els contextos educatius. Els programes de voluntariat lingüístic de les diverses universitats o d’altres entitats socials i el gran nombre de cursos de llengua catalana que s’ofereixen, gratuïtament, als estudiants o a la població nouvinguts són una nova mostra de la nostra ferma voluntat d’acollida i d’internacionalització, però també de la nostra voluntat de preservar la nostra identitat.