Criteri general

Expressió de l'espai

Expressió del temps

Fets, esdeveniments o designacions de caràcter històric

Intervals numèrics

Milions i quantitats superiors (bilions, trilions, quadrilions)

Numeració d'elements d'una sèrie

Numeració de textos legals i normatius

Números a final de línia

Números a principi de frase i després de punt

Números decimals

Números de telèfon i de fax

Números en llistes o enumeracions

Números en locucions i en frases fetes

Números en noms propis

Números ordinals

Números romans

Números trencats o partitius

Punt en els números de quatre xifres o més

Quantitats aproximades i números col·lectius

Resultats de votacions

Subíndexs i superíndexs

Tants per cent i tants per mil

Unitats de mesura

Criteris per a l'escriptura de números
i de quantitats dins d'un text

NÚMEROS ROMANS

Els números romans es llegeixen com a ordinals (Jaume I [primer]; III [tercer] Congrés) fins al número 9, mentre que a partir del 10 es poden llegir com a ordinals o com a cardinals (Joan XXIII [vint-i-tres]; la XXV [vint-i-cinquena] Olimpíada), d'acord amb les formes fixades per l'ús. Sigui com sigui, els números romans no han d'anar mai seguits de l'abreviació ordinal corresponent.

Com a norma general, els números romans s'escriuen amb majúscules. Amb tot, s'acostumen a escriure amb versaletes en dos casos: quan designen segles (a finals del segle XX) i quan designen volums, capítols, seccions, etc., d'una publicació, tant dins un text com en una referència o una citació bibliogràfiques (el volum II; la secció IV). En cas, però, que no sigui possible utilitzar versaletes, es poden utilitzar majúscules.

Tot i que la tendència actual és restringir-ne l'ús, la numeració romana s'utilitza generalment per designar:

—els segles (el segle XX);
—el número que segueix els noms de papes, reis i emperadors (Pius XII; Ramon Berenguer III);
—determinades carreteres, bàsicament les carreteres radials espanyoles (la N-II);
—les regions militars espanyoles (la IV regió militar);
—el número que precedeix o que segueix els noms de concilis, congressos, jocs olímpics, festivals, certàmens, campionats, fires... (la XXV Olimpíada; el VIII Congrés de la Federació Internacional d'Astronàutica), en alternança amb les xifres ordinals aràbigues;
—el número que segueix el nom d'embarcacions i d'altres vehicles i naus (el transatlàntic Queen Elizabeth II).

Quan es tracta de xifres complicades, però, en general se substitueix la numeració romana per l'ordinal corresponent (el 75è. Congrés de l'Associació..., millor que el LXXV Congrés de l'Associació...). Cal destacar, finalment, que en taules, índexs o columnes, els números romans s'han d'alinear per la dreta, per tal que el text estigui uniformement distribuït.