Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra; Edicióo electrònica

Introducció
Aspectes de presentació d'un text
Model de llengua
Qüestions gramaticals
Els signes de puntuació
Criteris d'utilització de la cursiva, les cometes i la negreta
Criteris d'escriptura de majúscules, minúscules i versaletes
Les abreviacions: classificació i criteris generals d'utilització
Criteris per a l'escriptura de números i de quantitats dins d'un text
Criteri general
Expressió de l'espai
Expressió del temps
Fets, esdeveniments o designacions de caràcter
històric
Intervals numèrics
Milions i quantitats
superiors (bilions, trilions, quadrilions)
Numeració d'elements
d'una sèrie
Numeració de textos
legals i normatius
Números a final de línia
Números a principi de frase
i després de punt
Números decimals
Números de telèfon i de fax
Números en llistes
o enumeracions
Números en locucions
i en frases fetes
Números en noms propis
Números ordinals
Números romans
Números trencats
o partitius
Punt en els números de
quatre xifres o més
Quantitats aproximades
i números col·lectius
Resultats de votacions
Subíndexs i superíndexs
Tants per cent i tants per mil
Unitats de mesura

Criteris per a l'elaboració i la presentació de referències i de citacions bibliogràfiques
Criteris de traducció de noms i títols
Apèndix 1: Llista d'abreviacions
Apèndix 2: Llista d'Universitats

 






Criteris per a l'escriptura de números
i de quantitats dins d'un text

NÚMEROS ROMANS

Els números romans es llegeixen com a ordinals (Jaume I [primer]; III [tercer] Congrés) fins al número 9, mentre que a partir del 10 es poden llegir com a ordinals o com a cardinals (Joan XXIII [vint-i-tres]; la XXV [vint-i-cinquena] Olimpíada), d'acord amb les formes fixades per l'ús. Sigui com sigui, els números romans no han d'anar mai seguits de l'abreviació ordinal corresponent.

Com a norma general, els números romans s'escriuen amb majúscules. Amb tot, s'acostumen a escriure amb versaletes en dos casos: quan designen segles (a finals del segle XX) i quan designen volums, capítols, seccions, etc., d'una publicació, tant dins un text com en una referència o una citació bibliogràfiques (el volum II; la secció IV). En cas, però, que no sigui possible utilitzar versaletes, es poden utilitzar majúscules.

Tot i que la tendència actual és restringir-ne l'ús, la numeració romana s'utilitza generalment per designar:

—els segles (el segle XX);
—el número que segueix els noms de papes, reis i emperadors (Pius XII; Ramon Berenguer III);
—determinades carreteres, bàsicament les carreteres radials espanyoles (la N-II);
—les regions militars espanyoles (la IV regió militar);
—el número que precedeix o que segueix els noms de concilis, congressos, jocs olímpics, festivals, certàmens, campionats, fires... (la XXV Olimpíada; el VIII Congrés de la Federació Internacional d'Astronàutica), en alternança amb les xifres ordinals aràbigues;
—el número que segueix el nom d'embarcacions i d'altres vehicles i naus (el transatlàntic Queen Elizabeth II).

Quan es tracta de xifres complicades, però, en general se substitueix la numeració romana per l'ordinal corresponent (el 75è. Congrés de l'Associació..., millor que el LXXV Congrés de l'Associació...). Cal destacar, finalment, que en taules, índexs o columnes, els números romans s'han d'alinear per la dreta, per tal que el text estigui uniformement distribuït.

  I.
II.
III.
IV.
V.
  Presentació
Introducció
Desenvolupament
Conclusions
Annexos


Darrera actualització: 24-01-2005
cercar