Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra; Edicióo electrònica

Introducció
Aspectes de presentació d'un text
Model de llengua
Qüestions gramaticals
Els signes de puntuació
Criteris d'utilització de la cursiva, les cometes i la negreta
La cursiva
Usos de la cursiva
Les cometes
La negreta

Criteris d'escriptura de majúscules, minúscules i versaletes
Les abreviacions: classificació i criteris generals d'utilització
Criteris per a l'escriptura de números i de quantitats dins d'un text
Criteris per a l'elaboració i la presentació de referències i de citacions bibliogràfiques
Criteris de traducció de noms i títols
Apèndix 1: Llista d'abreviacions
Apèndix 2: Llista d'Universitats

 






Criteris d'utilització de la cursiva,
les cometes i la negreta

LA CURSIVA

USOS DE LA CURSIVA
Abreviacions
Col·loquialismes i dialectalismes
Estrangerismes i llatinismes
Lletres amb funcions especials
Mots clau que es volen destacar
Noms científics d'animals i de plantes
Noms propis de determinats vehicles de transport
Notes, advertiments i remissions
Peus d'il·lustracions
Produccions artístiques en general
Programes de ràdio i de televisió
Publicacions de tota mena
Sobrenoms, pseudònims i àlies
Ús metalingüístic
Altres usos


Abreviacions

Com a norma general, les abreviacions (abreviatures, acrònims, sigles i símbols) s'escriuen en rodona, encara que el mot o mots que representen s'escriguin en cursiva. L'única excepció a aquesta norma general són les abreviatures corresponents a les expressions llatines ibidem ("en la mateixa obra citada"), loco citato ("en el mateix lloc citat") i opere citato ("en l'obra citada") (ibid., loc. cit. i op. cit., respectivament), que s'escriuen en cursiva pel fet que s'utilitzen en les referències i citacions bibliogràfiques per substituir el títol d'una publicació ja citada, el qual també s'escriu en cursiva.

  a. C. (ante Christum, "abans de Crist"); a. m. (ante meridiem, "abans del migdia"); c. (circa, "a l'entorn de"); DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya)
Però: ibid. (ibidem); loc. cit. (loco citato); op. cit. (opere citato)


Col·loquialismes i dialectalismes
Els mots o expressions pertanyents a un registre marcadament col·loquial i els dialectalismes d'àmbit molt reduït sense tradició escrita no són propis del registre estàndard, i per tant en registres formals cal prescindir-ne en benefici de les formes generals corresponents. Amb tot, convé saber que, si per algun motiu s'haguessin d'escriure, aquestes formes haurien d'anar en cursiva.

  en Jaume ha anat a parlar amb el seu profe d'anglès; les festes de la vila van començar amb una sorollosa mascletà; ens havien dit que era un tio molt simpàtic


Estrangerismes i llatinismes
Com a norma general, els estrangerismes i els llatinismes no adaptats al català o que no figuren en els principals diccionaris s'escriuen en cursiva.

  un thriller apassionant; un best seller; els mass media; roba prêt-à-porter; un workshop d'economia aplicada; de facto; de iure; ex aequo; ex cathedra; ad hoc; modus vivendi; curriculum vitae; sine die; sic

Però: a posteriori; a priori; club; croissant; cúter; míting; òfset; per càpita; rock; tòner; whisky


Lletres amb funcions especials
Les lletres que en determinats textos exerceixen funcions especials s'escriuen en cursiva. En són exemples les lletres minúscules amb què es numeren apartats o subapartats d'un text (però no els parèntesis que les segueixen, que s'escriuen en rodona); les lletres de l'alfabet amb valor metalingüístic; les lletres llatines de les fórmules matemàtiques (però no de les fórmules químiques), i les lletres minúscules amb què es designen objectes o opcions.

  a) Introducció
b) Desenvolupament
c) Conclusions
les lletres a, b i c; les paraules que comencen per r, s o x...; els apartats b i c de la llei en qüestió...; si x + y = z, determineu el valor que ha de tenir...; l'opció a i l'opció b són oposades i excloents


Mots clau que es volen destacar
Els mots clau que es volen destacar o en els quals es vol posar l'èmfasi s'escriuen en cursiva.

  entenem per biotecnologia la ciència que estudia...; jo sóc del parer que per obtenir uns resultats com cal és convenient que...; ja t'he dit, i t'ho repeteixo, que quan vaig arribar ell no hi era!


Noms científics d'animals i de plantes
Els noms científics internacionals d'animals i plantes s'escriuen en cursiva.

  el cetaci Platanista gangetica; l'Homo sapiens neanderthalensis; Abies alba és el nom científic de l'avet


Noms propis de determinats vehicles de transport
Els noms propis (però no pas les marques ni els models) de determinats vehicles de transport, com ara avions, vaixells, trens, satèl·lits i astronaus, s'escriuen en cursiva.

  el transatlàntic Titanic; el vaixell d'estudi oceanogràfic Calypso; l'avió Non Plus Ultra; la nau espacial Apollo X; el satèl·lit Meteosat

Però: un Airbus A320; un Boeing 747; un Renault Mégane; una llanxa pneumàtica Zodiac


Notes, advertiments i remissions
Les notes, els advertiments i les remissions que generalment es posen al final d'articles i d'informacions d'algunes publicacions s'escriuen en cursiva, i generalment entre parèntesis.

  (Continuarà); (Continua a la pàgina següent); (Ve de la pàgina anterior); (Pàgines 2, 3 i 4)


Peus d'il·lustracions
Com a norma general, els peus de tota mena d'il·lustracions (quadres, gràfics, fotografies, etc.) s'escriuen en cursiva.

  Imatge de les proves de selectivitat a la UPF; Representació de "Les Troianes"; Índex global d'aprovats de Dret. Promoció 1990


Produccions artístiques en general
Els noms o títols de les obres i produccions artístiques en general s'escriuen en cursiva. En són exemples les escultures, les pintures, les pel×lícules cinematogràfiques, les produccions audiovisuals i multimèdia, les fotografies, les produccions musicals (discos, discos compactes, cassets) i, també, les creacions musicals majors que funcionen autònomament (himnes, òperes, operetes). En canvi, els noms o títols de les parts o contribucions de qualsevol producció d'aquest tipus s'escriuen en rodona i entre cometes.

  l'escultura La dona del paraigua; el quadre La càrrega; l'obra de teatre Al vostre gust; la pel·lícula Manhattan; el CD-ROM Conèixer bé per triar millor; la fotografia Matí d'hivern; el disc compacte Live in Berlin; l'himne de Catalunya és Els segadors; el Cor de la Universitat va interpretar el Gaudeamus igitur

Però: "Let it be" és un dels temes clàssics dels Beatles; la cançó "L'estaca", de Lluís Llach, simbolitza tota una època


Programes de ràdio i de televisió
Els noms o títols dels programes de ràdio i de televisió s'escriuen en cursiva. En canvi, els noms o títols de les parts o episodis de qualsevol programa de ràdio o de televisió s'escriuen en rodona i entre cometes.

  el programa de ràdio Catalunya matí; el programa de televisió Universitat oberta

Però: el programa 60 minuts ofereix aquest vespre el reportatge "Guillem: la forja d'un futur rei"


Publicacions de tota mena
Com a norma general, els títols de les publicacions de tota mena, com ara diaris i revistes, llibres, catàlegs, fullets, desplegables i cartells, s'escriuen en cursiva (a diferència dels títols de les parts o capítols de qualsevol publicació, que s'escriuen en rodona i entre cometes). En cas que el títol d'una publicació inclogui el títol d'una altra publicació, cal escriure aquest darrer títol entre cometes o bé sense cap marca, segons com aparegui en la portada de l'edició original.

  el Diari de Balears; la revista Àgora UPF; el calendari d'activitats UPFlaix; el setmanari El Triangle; la novel·la El nom de la rosa; el tríptic Fes esport!; el cartell A tota vela!; els assajos Una interpretació de les "Elegies de Bierville" de Carles Riba i El viatge al món dels morts en l'Odissea

Amb tot, cal tenir en compte les excepcions següents, que s'escriuen en rodona:

a) els títols de determinades obres normatives constituïts per un nom genèric, com ara els
títols de lleis, ordres, decrets, proposicions o dictàmens:

  el Reial Decret 15/1996, de 23 d'abril; el Pla General de Normalització Lingüística;
els Estatuts de la Universitat; l'Estatut d'Autonomia de Catalunya; la Guia de l'Estudiant; les Pàgines Grogues; la Memòria del curs 1995-96

b) els títols de llibres sagrats o d'una de les seves parts:

  la Bíblia; l'Alcorà; el Nou Testament; l'Evangeli

c) i, finalment, els títols de publicacions que se citen a elles mateixes, per exemple en el
pròleg o en la introducció, que cal escriure íntegrament en rodona i amb versaletes (o,
en cas que això no sigui possible, amb majúscules):

  aquest MANUAL DE GEOGRAFIA FÍSICA ha estat elaborat conjuntament per...


Sobrenoms, pseudònims i àlies
Els sobrenoms, els pseudònims i els àlies s'escriuen en cursiva quan van precedits del nom autèntic d'una persona, i en rodona quan apareixen sols. Són, però, una excepció a aquesta norma general els sobrenoms de reis, papes i sants, que tot i aparèixer al costat del nom propi, s'escriuen sempre en rodona.

  Avel·lí Artís Gener, Tísner, és l'autor de...; Joaquim Rubió i Ors, lo Gaiter del Llobregat; Caterina Albert, Víctor Català, va escriure...

Però: Guifré el Pelós; Jaume I el Conqueridor; Ricard I d'Anglaterra, Cor de Lleó; Víctor Català va néixer a l'Escala (Alt Empordà) l'any 1873


Ús metalingüístic
Les paraules o frases que s'utilitzen en sentit metalingüístic, és a dir, que s'utilitzen com a denominació d'elles mateixes, s'escriuen en cursiva.

  el verb dormir és intransitiu; l'expressió remoure cel i terra s'utilitza en el sentit de...; la paraula finestra es compon de tres síl·labes; bòtil és un mot d'ús freqüent a Menorca


Altres usos
Altres situacions en què s'utilitza la lletra cursiva són les següents:

a) En les entrevistes, per diferenciar tipogràficament les preguntes de les respostes:

  Quin és, al seu entendre, el procediment que caldria seguir?
—Atenent a la conjuntura actual, per a mi el que cal és...

b) En comèdies, diàlegs i obres dramàtiques, les acotacions o anotacions que ajuden a comprendre el text però que en rigor no en formen part:

  Pere (abaixant la veu). Jo ja he dit el que havia de dir.
(Surt de l'habitació)
Joan. Però, on vas?

c) En quadres, els encapçalaments, per tal de diferenciar el concepte del contingut pròpiament dit:

  Exercici Altes Baixes Increment  
 
 
 

1993
1994
1995

321
295
401
125
160
132
+196
+135
+269
 
 
 

 

Darrera actualització: 21-01-2005
cercar