L'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV)  ha començat a impartir la el Seminari Les Arrels Històriques del Conflictes Armats actuals, amb què es pretén oferir una visió general dels conflictes armats més importants de l'actualitat i analitzar el seu origen històric.

El seminari, que s'allargarà fins al 3 de març, constarà de sis sessions que abordaran els conflictes de Txetxènia, Palestina i Israel, els països sahelians, Colòmbia i Afganistan i oferiran una visió global de la violència armada. El curs compta amb el suport tant de l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat com del Departament d'Humanitats i del Consell Social de la UPF.

L'acte inaugural, que va tenir lloc ahir, 13 de gener, a les 17.30 hores, a l'auditori del campus de la Ciutadella, va estar presidit per  Josep Joan Moreso, rector de la UPF, i va comptar amb la presència de Josep Vendrell, secretari de Relacions Institucionals i Participació del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat; Joaquim Albareda, director de l'IUHJVV; i de l'historiador Enric Prat, que ha coordinat el seminari.

Tot just després de la presentació del seminari, a les 18.00 hores, va tenir lloc  la conferència inaugural titulada "Global insurgency and counterinsurgency", que va pronunciar Mark Duffield, professor de Polítiques del Desenvolupament de la Universitat de Bristol, qui va ser presentat per Marta Reynal-Querol, professora del Departament d'Economia i Empresa de la UPF.

A més de donar classes en aquesta universitat, el professor Duffield dirigeix el Department's new Political Futures Centre. També ha elaborat completes recerques i treballs per a diverses ONG's, agències de Nacions Unides i administracions públiques relatives a intervenció humanitària, guerres civils i reconstrucció social, a més d'escriure diferents publicacions sobre aquests temes, com els seus llibres Global Governance and the New Wars: The Merger of Development and Security (2001) i Development, Security and Unenging War: Governing the Worl of Peoples (2007), la seva publicació més recent. De fet, l'inici de la seva carrera professional està estretament lligat a la solidaritat, ja que, a finals de la dècada dels vuitanta, va ser representant del programa d'Oxfam's Country a Sudan en una època de guerra civil al país.

Anàlisi de cinc conflictes armats del nostre temps

Les següents conferències ( programa del seminari), que se celebraran sempre en dimarts, ja estaran dedicades a analitzar conflictes armats concrets. La segona sessió, que tindrà lloc el 27 de gener, estarà dedicada al conflicte de Txetxènia i comptarà amb una conferència de Carlos Taibo, professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid. Una setmana després (3 de febrer), el seminari abordarà el conflicto paletino-israelià, amb la intervenció de Georges Corm, historiador i exministre de finances del Líban, mentre que la tercera conferència (10 de febrer) se centrarà en els conflictes sahelians de Mauritània i Sudan i serà impartida per Ferran Iniesta, professor d'Història d'Àfrica de la Universitat de Barcelona.

El conflicte de Colòmbia i la situació actual de l'Afganistan seran els temes de les dues darreres sessions (24 de febrer i 3 de març), els ponents de les quals seran María Luisa Rodríguez Peñaranda, professora de Dret Constitucional de la Universitat Externado de Colombia i Tariq Alí, escriptor, editor de la New Left Review i director de l'editorial Verso, respectivament.

Totes les conferències començaran a les 18.00 hores i se celebraran a l'auditori del Campus de Ciutadella, que comptarà amb un servei de traducció simultània per a les conferències que es pronunciïn en anglès. Després de totes les xerrades, s'obrirà un debat entre els assistents, als quals també es proporcionarà un dossier amb diversos materials escrits (articles, capítols de llibres, esquemes...) perquè es puguin preparar els temes abans dels seminaris.

L'assistència al seminari per part d'estudiants de la UPF serà reconeguda amb un crèdit de lliure elecció, per a l'obtenció del qual hauran d'anar a un mínim de quatre sessions i presentar un treball sobre les arrels històriques d'algun dels conflictes armats.