Resum
L'objectiu fonamental del grup de treball és establir l'itinerari
d'un determinat llenguatge artístic a través de les seves formulacions
històriques: el de la pintura visionària espanyola. Per això,
es partirà de l'herència greco-romana i, en especial, de la
judeocristiana en l'escenari de la civilització medieval. A aquest
escenari es remeten algunes de les estructures icòniques essencials
per comprendre l'estètica visionària de la tradició espanyola.
En aquest sentit la presència d'elements simbòlics, escatològics,
teològics i filosòfics de la ment medieval prefiguren aspectes
posteriors del gran art i de la gran poesia místiques. A continuació,
es tractaran de reconstruir les etapes del Renaixement i del Barroc que en
major mesura incideixin en la construcció del llenguatge visionari.
El tractament de l'experiència estètica renaixentista i dels
seus recolzaments en els llegats neoplatònic, pitagòric, hermenèutic
i gnòstic pot fer-nos entendre el clima de contrastos intel·lectuals
i religiosos que precedeixen el Segle d'Or. És precisament en aquest
moment climàtic de la cultura espanyola on s'encarna amb major força
les línies mestres d'allò visionari. Per això, intentarem
remetre cap a aquesta cruïlla essencial les investigacions del grup tant
en el terreny de la pintura (des dels mestres medievals fins Ribera, Zurbarán
i Velázquez) com de la poesia encapçalada per les obres de Santa
Teresa de Jesús i de San Juan de la Cruz.
Realitzats aquests trajectes el nostre propòsit és contrastar
la presència, a vegades manifesta, a vegades subjacent d'aquest llenguatge
artístic visionari en l'època moderna. Podria dir-se, per tant,
que el nucli del nostre projecte i, simultàniament, el seu aspecte
més innovador, seria entroncar la gran tradició mística
i visionària espanyola del Segle d'Or amb una determinada comprensió
de la Modernitat en la cultura espanyola. Un tombant revolucionari en aquesta
connexió és la figura i la poètica de Francisco Goya,
artista clau, tant pel fet d'intentar integrar els elements més enèrgics
de la tradició anterior, com pel fet de ser el far potser primordial
de la Modernitat pictòrica, tant en el context nacional com internacional.
En la perspectiva de Goya i del Romanticisme, l'interès del nostre
grup és establir el trajecte modern d'allò visionari en la literatura
i en la pintura. Territoris significatius d'aquesta projecció moderna
es troben en les avantguardes del primer terç del segle XX, en la denominada
Generació del '27 i, d'una manera més universal, en les obres
de Picasso, Miró i Dalí.
El final de l'itinerari previst coincidirà amb els últims grans
clàssics de la pintura espanyola, en especial els integrats en els
grups Dau al Set i El Paso. Per aconseguir aquests propòsits entenem
que és necessari posar en relació els àmbits del pensament,
la literatura, la religió i la pintura, tant en una perspectiva diacrònica
com sincrònica.
Com a continuació de les reflexions realitzades en les etapes anteriors,
ens proposem l'extensió del tema a l'art del segle XX. En dues línies
fonamentals: la primera ens incorporarà a les grans aportacions de
la pintura visionària de la segona meitat del segle XX, des de Tàpies
a Barceló; la segona, ens portarà a un estudi comparatiu el
més exhaustiu possible entre la pintura espanyola i la pintura occidental
al llarg de tot el segle passat.
Serà d'enorme importància la correlació de termes com
abstracció, figuració i visió. També seria de
gran interès endinsar-nos en les perspectives per a la pintura visionària
en el segle XXI, quan l'"escenari occidental" està donant
pas a l'"escenari global".
Equip investigador: Rafael Argullol Murgadas (investigador principal),
Victoria Cirlot Valenzuela, Tamara Ivancic, Amador Vega Esquerra.
Entitat finançadora: Dirección General de Investigación.
Ministerio de Ciencia y Tecnología
Durada del projecte: des del desembre del 2003 fins al desembre del
2006
Referència: BHA2003-01827