Conferència: "La imposibilidad de lo imposible: Dios"
Data: 10 de març de 2011
Horari: 11,30 hores
Lloc: Auditori Mercè Rodoreda (Campus Ciutadella)
Jean-Luc Marion, catedràtic de Filosofia a les universitats de París -Sorbonne i Chicago i un dels filòsofs amb més renom en l'època actual a França, impartirà una conferència a la Universitat Pompeu Fabra, en la qual parlarà sobre "La imposibilidad de lo imposible: Dios", centrada en una de les seves reflexions més originals i complexes.
La conferència del creador del que es coneix com a "fenomenologia de la donació", que ha estat convidat per l'Institut Universitari de Cultura (IUC) i el Grup de Rercerca de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas de la UPF, tindrà lloc el 10 de març, a les 11.30 hores, a l'auditori de l'edifici Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella. Amador Vega, professor del Departament d'Humanitats de la UPF, presentarà el ponent, que farà la seva exposició en castellà.
Filòsof, docent i autor prolífic
Jean Luc Marion (Meudon, França, 1946) és l'autor d'una obra filosòfica important, traduïda a nombrosos països. Expert en Descartes i en la història de la filosofia moderna, al llarg de la seva trajectòria ha reflexionat al voltant de conceptes com ara el do (un pilar bàsic de la filosofia de Derrida, un dels seus mestres), l 'amor, la intencionalitat, la relació entre filosofia i religió (segons ell es pot ser cristià i filòsof, però mai "filòsof cristià" a la vegada) o la recerca de Déu.
En aquest darrer aspecte, segons Jean Luc Marion, la metafísica fracassa en la seva recerca de Déu, perquè el considera com l'ésser suprem que ha creat la totalitat de l'univers, i això és un concepte restrictiu. Per a Marion, Déu és molt més, i si de cas podem arribar fins a ell, no és amb deduccions transcendentals, l'argument ontològic o categories metafísiques, si no a partir del do i de l'amor, d'una manera quasi fenomenològica.
Jean Luc Marion és catedràtic de Filosofia a les universitats de París-Sorbonne (França) i de Chicago (EUA), en la qual va ocupar la càtedra de filosofia de la religió que anteriorment havia exercit Paul Ricoeur. L'any 1992 va rebre el "Grand prix de philosophie de l'Académie Française" i el "Karl-Jaspers-Preis" a Heidelberg l'any 2007. El 2008 va ser escollit membre de l'Académie Française, i és el director de la col·lecció Épiméthée dins de Presses Universitaires de France.
Entre els més de 20 llibres que ha signat, cal destacar Sur l'ontologie grise de Descartes (1975), Dieu sans l'être (1982) o Prolégomènes a la charité (1986). Hi ha diverses traduccions de la seva obra en castellà, entre elles Prolegómenos a la caridad (trad. Carlos Díaz, 1992), El ídolo y la distancia (trad. S.M. Pascual i N. Natrille, 1997), El cruce de lo visible (trad. J. Bassas, 2006) o Siendo dado. Ensayo para una fenomenología de la donación (trad. J. Bassas, 2008).