Activitats del grup de recerca Haas

2010

• La imagen literaria de París
  16/03/2010 
  Sessió a càrrec de l'investigador Camilo Hoyos Gómez. 
  Durant la sessió s'exposà la investigació doctoral que es trobava llavors en l'última fase. La investigació consisteix en el reconeixement de la imatge literària de París forjada durant els segles XVIII i XIX per tal de comprendre la manera com els surrealistes francesos André Breton, Louis Aragon, Phillipe Sopupault i Robert Desnos comprengueren la imatge de París a partir de la inserció en la tradició noctambule. Com a conclusió, s'exposà la rellevància i la innovació de la posició enfront d'aquesta tradició de l'argentí Julio Cortázar mitjançant l'anàlisi de la imatge de París a Rayuela.Taula rodona sobre el llibre No te olvides de vivir, Pierre Hadot
   
• No te olvides de vivir
  19/04/2010
  Conversa entre els membres del grup sobre els plantejaments principals d'Hadot a No te ovlides de vivir.

• Seminari amb Rémi Brague
  27/03/2009
  Conversa a l'entorn del seu text L'image vagabonde. Essai sur l'imaginaire baudelarien (Les Éditions de la Transparence, 2008).
   
• La relació entre Margarita Porete i Sant Joan de la Creu
  5/11/2009
  Sessió a càrrec dels investigadors Anna Serra i Pablo García Acosta.
  La sessió va tractar la relació entre la beguina francesa Marguerite  Porete i el carmelita San Juan de la Cruz a través de la imatge de la muntanya, que ambdos autors utilitzen en els seus escrits, el Mirouer des simples âmes; i Subida del Monte Carmelo i Noche oscura, respectivament. Amb aquest estudi es pretén posar en relació directa per primera vegada dos autors provinents de contextos (geogràfics, cronològics) ben diferents, a partir de les argumentacions i les teories de la imatge desenvolupades en les últimes dècades (Hamburger, Belting, Carruthers). Es perceben semblances entre els dos autors  quant a la doctrina apofàtica i l'ús de la imatge com a instrument  devocional. Referències principals per a iniciar l'anàlisi comparativa són el llibre de Jean Orcibal i alguns escrits de Teodoro Martín, que només consideren, tanmateix, la branca masculina de la tradició renanoflamenca que arribà a l'Espanya del segle XVI. En la sessió esvan exposar les investigacions realitzades fins aquest moment pel que fa a les possibles fonts comunes entre els dos autors així com les vies de transmissió entre l'una i l'altre. Finalment, es van recopilar semblances i diferències en l'ús que fan de la imatge de la muntanya per a expressar la via mística.