La complexitat dels ordenaments jurídics en la definició de la noció de treballador és, sobretot en l'última dècada, un dels focus de recerca de la doctrina. La definició legal del concepte de treballador-lligada amb un estatus homogeni de drets socials-ha passat a la història, en part a causa de la necessitat de donar resposta a les noves realitats en el món del treball, però també aquesta complexitat és el resultat de la pressió exercida per la flexibilitat com a principi del sistema de relacions laborals. Així doncs, ens trobem que, juntament amb les formes clàssiques de definició del concepte de treballador-a través dels elements de voluntarietat, dependència, alienitat i remuneració al voltant del contracte de treball-emergeixen noves formes i continguts reguladors, sent la diversitat en drets socials una de les característiques actuals del Dret laboral. A nivell de fonts, aquesta diversificació de drets socials s'organitza a través de sistemes que, bé mantenint una certa unitat en l'Estatut general dels treballadors ordenen la diversitat al voltant d'un sol eix normatiu, o, per contrast, a través del reflex de l'heterogeneïtat en el propi model de fonts amb estatuts diversificats per grups. Finalment, els sistemes jurídic laborals presenten, en ocasions, un sistema combinat que utilitza les dues tècniques.
L'objecte d'aquesta investigació partirà de la definició legal de treballador en dret espanyol des d'una perspectiva comparada amb països que ofereixen un ventall de models que contrasten amb Espanya. Els països que serviran per estudiar comparativament l'ordenament laboral espanyol en aquest aspecte han estat elegits per combinació entre països que han dut a terme importants canvis recentment en la noció legal de treballador-i que presenten una referència clau en el debat sobre subjectes protegits i drets laborals, en concret Gran Bretanya i Itàlia-, amb països democràtics industrialitzats de model jurídic-laboral molt divergent dels models de la Unió Europea-Estats Units i el Japó-i, finalment, amb sistemes moderns d'ordenació de les relacions laborals que presenten mercats de treball amb una composició heterogènia-com els dissenyat a Canadà, Sud-àfrica i Israel-. Així, entre els casos de contrast amb el nostre, estaran el model britànic, amb les nocions de worker i employee, el nord-americà-que acaba de reformar les normes laborals pel que fa a la noció de treballador per excloure del dret de llibertat sindicalalgunos grups abans inclosos i l'italià, entre altres, que va ser el punt de partida de la noció de la per-subordinació.
Des del punt de vista de les fonts d'ordenació i dels seus continguts, l'ordenament laboral espanyol està avançant a un sistema normatiu que, d'una banda, recull la diferència en l'Estatut dels Treballadors-relacions laborals de caràcter especial-però, per altra, ha diversificat les fonts d'ordenació a través dels Estatuts propis, com són l'Estatut del Treballador Autònom o el de l'Empleat Públic, i en aquest sentit un model que combina les dues tècniques. És un àmbit subjectiu el del Dret del treball espanyol que actua com un laboratori d'estudi de qüestions d'envergadura avui per l'ordenament laboral com són a qui es protegeix i com.