Reportatge
Paper versus Bits

A punt d'iniciar-se el tercer mil·lenni, alguna cosa està canviant en el món de l'edició. La irrupció de les noves tecnologies està plantejant tot un debat al voltant del valor més preuat de la nostra cultura:

el llibre.
 

L'EDITOR EN SUPORT PAPER: Jaume Vallcorba, editor de Quaderns Crema i professor titular d'universitat del Departament d'Humanitats de la UPF.

L'ESCRIPTOR: Lluís Maria Todó, professor universitari des de fa vint-i-set anys, ara a la UPF, amb dues novel·les publicades i una tercera a punt de sortir, traductor d'autors com Flaubert, Maupassant, Proust, Baudelaire, Bossuet, etc., i col·laborador regular del diari El País.

EL DISSENYADOR GRÀFIC: Enric Satué, dissenyador gràfic, historiador del disseny i professor associat del Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual de la UPF.

L'ENGINYER DE MULTIMÈDIA : Xavier Berenguer, doctor enginyer, director de l'Institut Universitari de l'Audiovisual, professor dels Estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF i amb més de vint-i-cinc anys d'experiència en mitjans digitals i comunicació.

L'EDITOR EN SUPORT ELECTRÒNIC: Jaume Subirana, escriptor i professor ajudant del Departament d'Humanitats de la UPF, coeditor de la revista en xarxa 1991 Revista Magnètica i codirector del CD-ROM Dotze sentits. Poesia catalana d'avui.

L'AGENT LITERARI: Javier Aparicio, doctor en Filologia Hispànica, professor de Literatura Contemporània a la UPF, agent i assessor de l'Agencia Literaria Carmen Balcells i director del curs de postgrau en Edició de l'Institut d'Educació Contínua de la UPF.

Llibre: conjunt de fulls escrits o impresos, doblegats i agrupats en forma quadrada o rectangular i posats en l'ordre en què han de ser llegits.
La irrupció de les noves tecnologies ha canviat no tan sols la forma de fer els llibres (l'escriptura, la maquetació i la impressió), sinó que també està canviant la forma d'alguns llibres. Ara, després de mil cinc-cents anys d'hegemonia com a vehicle de difusió de la lletra impresa, la "revolució digital" ha arribat al món del llibre.
Fa quinze segles aquesta definició de llibre va desbancar el rotlle de papir i les taules de fusta o d'argila. Al segle XV, la impremta de Gutenberg va revolucionar el món del llibre en fer-lo infinitament més accessible, però no va canviar la forma física que tan bons resultats havia donat al llarg de mil anys
El nostre "company" de capçalera i de trànsits metropolitans s'enfronta a un futur incert? Sis professionals del món de la literatura i l'edició ens ofereixen la seva visió sobre aquest futur, que en alguns casos és ja el present.L'edició electrònica
 
L'edició electrònica
"Un animal de sang freda, carregat amb l'estigma de la deshumanització que fomenta la cultura cibernètica. Tot i això, terriblement brillant, eficaç i competitiva, però freda com el glaç". El dissenyador gràfic.
"Edició amb mitjans digitals". L'enginyer de multimèdia.
"Una veritable revolució en el camp del llibre de text, llibre de referència i enciclopèdies, però encara una hipòtesi respecte al seu impacte en el llibre de ficció". L'agent literari.
 
L'edició en suport paper
"L'edició sobre paper persegueix uns objectius del tot diferents dels de l'edició electrònica i no s'ha de veure interferida per aquesta, tot i que perdrà inevitablement alguns dels seus camps d'actuació tradicionals -però tan sols alguns- a favor del suport electrònic". L'editor en suport paper.
"Edició amb mitjans no digitals". L'enginyer de multimèdia.
"Com un animal de sang calenta -com nosaltres-, càlida i amb un procés d'envelliment a l'esquena, de dignitat incerta, com nosaltres. Com nosaltres també, imperfecta i amb errades. Profundament eròtica, pretén fer-se agradable als ulls, al nas i als dits dels lectors". El dissenyador gràfic.
 
L'edició en suport electrònic
"De moment el suport electrònic és sobretot útil, i molt, per al material de consulta, diccionaris, enciclopèdies, bases de dades, etc. No puc concebre, per exemple, llegir una novel·la a la pantalla d'un ordinador. Potser seria pensable en el cas de llibres infantils amb moltes il·lustracions, interactius, etc.". L'escriptor.
"Crec que hi ha tot un seguit d'obres que poden sustentar-se perfectament en suport magnètic (enciclopèdies, obres de referència, diccionaris, etc.), suport que, cada cop més, haurà de ser consultable, més que no pas en CD-ROM, en bases de dades molt potents a través de la computadora, com crec que hi ha obres (la poesia lírica, la narrativa, un determinat assaig) que sembla que exigeixin ser impreses sobre paper". L'editor en suport paper.
"L'edició electrònica ja s'ha imposat en llibres de referència i enciclopèdies, i a més s'està convertint en una eina imprescindible per utilitzar el text més enllà de la seva simple lectura: modificacions, alteracions, manipulacions didàctiques i qualsevol altra operació textual habitual en l'àmbit de l'ensenyament o fins i tot del periodisme o la publicitat. La velocitat d'ús del text i el fet que per primera vegada aquest text pugui ser manipulat pel lector mitjançant l'ordinador fan de l'edició electrònica un repte que no pot ser menystingut". L'agent literari.
"A part dels ja citats [materials de consulta ràpida i de lleure], jo hi afegiria els més superficials i els més mediàtics. Especialment tots aquells que facin de la cultura una pirotècnia complexa i abastable alhora. Els efectes d'aquests focs artificials inútils, però suggestius, tenen l'èxit assegurat. I de segur que el segle XXI n'anirà ple". El dissenyador gràfic.
 
La protecció dels drets d'autor en l'edició electrònica
"El daltabaix en la protecció dels dret d'autor fa molt de temps que es dóna, però no solament pel que fa als instruments electrònics de difusió cultural. És molt més difícil de controlar la vulneració dels drets de propietat intel·lectual per la fotocòpia, poso per cas". L'editor en suport paper.
"Ja he dit que no concebo gaire l'edició, i sobretot la lectura, d'una novel·la a la pantalla d'un ordinador. Dit això, si arribés el cas, exigiria, com a autor, les mateixes garanties i els mateixos drets que en el cas de l'edició en paper". L'escriptor.
"Efectivament es plantegen problemes de drets de la propietat intel·lectual; cal esperar fórmules que els resoldran. En el cas del CD-ROM Dotze sentits... aquests problemes estan resolts amb acords previs establerts amb els poetes i amb els propietaris dels textos inclosos. En el cas de la revista Formats, editada a la xarxa, el problema és obert. Ara per ara, publicar a la xarxa vol dir acceptar la gratuïtat en les idees i en el seu intercanvi". L'enginyer de multimèdia.
"Sens dubte els nous instruments electrònics de difusió cultural poden provocar un daltabaix en la protecció i gestió dels drets de propietat intel·lectual. En aquests moments els drets d'edició en suport electrònic s'estan tractant com un més d'entre els drets subsidiaris. Potser arribarà un dia en què els subsidiaris siguin els drets d'edició en forma de llibre de paper. No ens preocupen més del compte les edicions electròniques (que estan també controlades mitjançant un contracte editorial i que encara representen, en el cas de la ficció, un percentatge baixíssim del total d'edicions), però en canvi sí que és molt i molt preocupant la possibilitat que naveguin per la xarxa Internet, de manera virtual, textos literaris que puguin ser automàticament reproduïts pel lector, sense que l'autor pugui controlar aquestes operacions ni percebre els seus drets. Des d'aquest punt de vista, Internet pot representar actualment una variant de la pirateria editorial, encara que afortunadament per a la propietat intel·lectual i el copyright el fenomen no és sistemàtic". L'agent literari.
"Els autors han de percebre un tant per la reproducció d'obres seves en suport magnètic, i a la llarga caldrà establir alguna mena d'acord (semblant a l'assolit entre els fotocopiadors i CEDRO) amb les companyies telefòniques i els grans servidors d'Internet que prevegi un cànon per impacte o visita a les pàgines més importants de la xarxa". L'editor electrònic.
 
Desprofessionalització de l'edició en suport paper per la incorporació dels professionals de les noves tecnologies
"No se m'acut que cap tècnic informàtic, actuant precisament com a tècnic informàtic, hagi de suplir cap escriptor. La informàtica no és cap perill &emdash;més aviat és tot el contrari&emdash; per al món editorial". L'editor en suport paper.
"De moment, el que he vist és que molts excel·lents professionals de l'edició, alguns d'ells amb feines relacionades amb les humanitats (escriptors, traductors, correctors, etc.), han descobert els grans avantatges de les eines electròniques, i les han adoptat sense manies. Però sempre hi haurà &emdash;o així ho espero&emdash; edicions de bibliòfil, o en tot cas desitjo que no es perdi la tradició, tan il·lustre al nostre país, del llibre concebut com a objecte artesà". L'escriptor.
"Potser en una primera etapa serà així, quan humanistes, escriptors, intel·lectuals, etc., solen aproximar-se als ordinadors com si fossin màquines diabòliques. Però a la llarga ells mateixos faran tasques avui dia reservades als tècnics. És qüestió de temps, de temps per disposar d'eines cada vegada més transparents, i de temps perquè humanistes, escriptors i intel·lectuals s'adonin que els ordinadors són màquines que amplien les seves capacitats. Acostuma a passar que la irrupció del digital en un ofici tendeix a ser considerada com una mena de revolució en els seus fonaments, cosa que en la majoria de casos no succeeix. L'ordinador és, en el cas de l'edició, una eina ben accessible i, per tant, fàcilment adaptable a les pràctiques anteriors". L'enginyer de multimèdia.
"En molts casos (novel·la, assaig, llibres de text, d'ensenyament de llengües...) quan parlem d'edició electrònica estem parlant només d'un suport diferent; la qual cosa vol dir que els tècnics informàtics mai substitueixen els intel·lectuals, editors i humanistes que treballen a o per a les editorials, i continuen sent aquests últims els que fan la feina de selecció, de proposta de criteris per a les col·leccions, etc. La revolució és evident, però no pas absoluta". L'agent literari.
"L'edició en suport paper ja ha sofert una desprofessionalització per la incorporació dels professionals de les noves tecnologies, i les conseqüències són, estèticament, devastadores. La incorporació de la informàtica, d'una manera general, a la producció indiscriminada de llibres (tractament i composició de textos, arxius de documentació gràfica, correcció, reproducció i impressió) ha degradat d'una manera evident la qualitat formal del llibre tradicional". El dissenyador gràfic.
"No crec que el sector editorial pateixi una desprofessionalització per la incorporació d'informàtics". L'editor electrònic.
 
El disseny gràfic i les noves tecnologies
"El disseny gràfic és sempre una tasca manual, sigui amb un llapis o sigui amb un ratolí. Però amb el ratolí -o més precisament, en convertir l'acció manual en un flux de bits- s'aconsegueix una sèrie d'avantatges obvis". L'enginyer de multimèdia.
"Té una pila d'avantatges, i de limitacions, només n'hi veig en la manca de talent d'alguns dels que l'utilitzen. I potser també en la limitació del temps de dedicació a la feina. Tot és tan ràpid que es perd l'hàbit sagrat d'insistir, repensar i madurar, per tal de millorar conceptualment una forma". El dissenyador gràfic.
 
El futur del llibre i de les actuals "noves tecnologies"
"Dir que el llibre en paper es pot convertir en un objecte artístic i que pot perdre la seva funció de transmissor de cultura és tant com dir que, amb els avenços en el vídeo domèstic, el teatre ha de convertir-se en un objecte "artístic" i que pot perdre la seva funció de transmissor de cultura, o que el correu electrònic ha d'eliminar la conversa, o que els videojocs eliminaran la lectura, o que la cervesa impedeix el vi, o els avions, els passeigs pel parc". L'editor en suport paper.
"La via electrònica és una via addicional de difusió de productes culturals que no invalida les anteriors ni té per què preferir-se. El més significatiu del fenómen digital no és tant la via de difusió que obre (tot i l'espectacular que pot arribar a ser), sinó el conjunt de productes culturals concebuts i realitzats tenint en compte precisament les propietats i les especificitats del mitjà electrònic; per exemple, els programes interactius. [...] La majoria de tecnologies aplicades són obsoletes en el moment que apareixen. En el cas de les tecnologies de la comunicació, el que té interès és analitzar si són o no són obsolets els modes i mitjans de comunicació o d'expressió que en deriven, amb independència de la seva eficiència. En aquest sentit, és impossible respondre la pregunta; caldria adreçar-la, entre d'altres, al senyor Bill Gates". L'enginyer de multimèdia.
"La nostra agència representa fonamentalment autors d'obres de ficció, i la veritat és que els creadors literaris, en general, no es plantegen encara aquesta qüestió, tot i que veuen amb bons ulls les iniciatives que els seus editors duen a terme (vídeo de promoció en realitat virtual d'Igur Neblí de Miquel de Palol, CD-ROM acompanyant la novel·la Mzungo de Luis Goytisolo...). I no ens enganyem: si parlem de literatura, encara no s'ha demostrat -i crec que trigarà a demostrar-se- que la lectura per pantalla sigui més atractiva que la lectura d'un llibre de paper... i això deixant de banda la bibliofília, la dedicatòria en un exemplar com a premi per al lector fidel, la idea de l'exemplar personal i intransferible, convertit moltes vegades en bagul de records, amb fotos i flors enriquint el text amb la memòria, la relació d'intimitat, moltes vegades de fetitxisme, amb el llibre com a objecte, la mobilitat del llibre tradicional, és a dir, la tòpica qüestió de quin llibre ens enduríem a una illa deserta, i fins i tot -permeteu-me la ironia- la sempre útil presència d'un llibre en cas que el moble trontolli, per exemple. [...] Efectivament, crec que l'edició electrònica i la tradicional poden conviure perfectament, donada l'evidència que s'ocupen de tipus de llibres diferents. [...] Els CD-ROM em fa l'efecte que estan ja molt a prop de quedar obsolets, i en canvi Internet és el futur, tot i que encara sigui reduït el nombre d'internautes". L'agent literari.
"L'edició en suport electrònic i l'edició en suport paper s'han diferenciat prou totes soles. La naturalesa diversa d'ambdues decanta l'edició electrònica cap als materials de consulta ràpida (i de lleure) i l'edició tradicional cap als de formació lenta (i deformació)". El dissenyador gràfic.
"A hores d'ara el "públic electrònic" és significatiu com a símptoma (d'una situació que canvia) i com a embrió (d'una altra manera de relacionar i concebre els rols d'emissor i receptor de productes culturals), més que no pel seu volum real. Els projectes editorials històrics poden seguir tranquils la seva via, si no tenen interès a canviar (és a dir, a poder ser també d'una altra manera). [...] Al nostre país, l'audiollibre i el videollibre són anecdòtics. El disquet és ja obsolet. El CD-ROM està a punt de ser-ho, però el substituirà alguna cosa compatible i amb més capacitat. El futur és de la Xarxa". L'editor electrònic.