REPORTATGE
Una repassada al Campus

UN DIPÒSIT DE CULTURA
Estudiants, professors i bibliotecaris es mouen amb sigil entre la llum zenital i el silenci monàstic de la nova Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra al campus de la Ciutadella. Calcat d'un prototip romà, l'edifici del Dipòsit de les Aigües és un laberint d'arcs paral·lels que s'enfilen fins a catorze metres d'alçada, es creuen en voltes de canó i s'estenen com per efecte d'un mirall al llarg de seixanta-cinc metres de profunditat.

Entre les múltiples pilastres, d'un metre de gruix, s'allotgen des del curs passat una part de l'hemeroteca de la UPF i la seu de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV) amb la seva biblioteca. L'antic dipòsit d'aigua, amb els seus tres mil cinc-cents metres cúbics que reposen al capdamunt de l'edifici, s'ha transformat en el dipòsit d'un fons bibliogràfic que en el futur arribarà als 770.000 volums.

La primera fase de la remodelació, inaugurada pel president de la Generalitat el 21 de juliol passat, abasta les tres crugies laterals més properes a l'edifici de Jaume I ­uns 3.500 m², que equivalen a una tercera part de la seva superfície total. En aquesta primera fase també s'ha obert un pas subterrani que comunica el Dipòsit amb la Biblioteca de Jaume I, un espai d'enllaç de nou metres d'amplada on s'habilitarà una sala de lectura.

Dins de l'edifici, sense ferir cap maó, s'han instal·lat tres mil metres lineals de prestatgeries i 136 llocs per als usuaris. Entre la planta baixa i la primera es distribueixen totes les col·leccions de publicacions en sèrie, llevat dels números corresponents als anys 1998 i 1999 ­que són a Jaume I­ i els fons de les seccions de Working Papers i d'Estudis Orientals. A la planta segona hi ha les 42.000 monografies sobre història i història econòmica que conformen el voluminós fons de la biblioteca de l'IUHJVV.

Projecte de Fontserè, càlculs de Gaudí
El Dipòsit de les Aigües es va bastir fa cent vint anys a partir del projecte del mestre d'obres Josep M. Fontserè, artífex del mercat del Born i de l'edificació del parc que s'havia d'aixecar damunt dels terrenys de l'antiga Ciutadella fortificada.

L'edifici dipòsit havia de servir per subministrar l'aigua per regar el parc de la Ciutadella i alimentar-ne la cascada monumental. Fontserè va idear una estructura que coincideix gairebé exactament amb la piscina romana de Mirabile de Bocoli, prop de Nàpols, però amb la rara particularitat que el dipòsit d'aigua no descansa sobre el terra sinó que corona la construcció. Diu l'anècdota que el jove delineant Antoni Gaudí, col·laborador assidu de Fontseré, va efectuar el càlcul del dipòsit amb tan bona fortuna que va aprovar una assignatura d'Arquitectura sense necessitat de tornar a classe.

Les generoses dimensions que va projectar Fontserè per a l'estructura que suporta la massa d'aigua han permès d'allotjar, al llarg del segle, tota mena d'instal·lacions. El 1880, any en què es van finalitzar les obres, l'edifici es va destinar a dipòsit de la Comissió Especial de consums; el 1888 es va rehabilitar com a Pavelló de Mineria de l'Exposició Universal ­connectat al recinte firal per una passarel·la mecànica sobre el carrer Wellington­ i, més endavant, es va destinar, successivament, a magatzem del parc de bombers, a arxiu del Palau de Justícia, a Servei de Seguretat Ciutadana i a seu d'un asil d'indigents, bojos i orfes. En els darrers anys, el Dipòsit havia estat palplantat sense objecte a l'espera d'alguna destinació definitiva, habilitat esporàdicament com a sala d'exposicions o fins i tot com a plató cinematogràfic.

De l'Exposició Universal de 1888 als Jocs Olímpics de 1992, el Dipòsit ha vist com creixien el Poblenou i la Vila Olímpica pels seus darreres, com s'aixecava el front marítim fins al darrer pis de l'Hotel Arts i com les antigues casernes militars de Jaume I i Roger de Llúria es transformaven en centres universitaris. La proximitat del Dipòsit a la Universitat ­tan sols 24 metres el separen de Jaume I­ , el bon estat i la singularitat de la construcció i, també, la renovació de l'entorn impulsada amb motiu dels Jocs Olímpics van afavorir finalment la seva incorporació al campus de la UPF.

Murs sense ferides
El 1992, després de comprar l'edifici a l'Ajuntament de Barcelona per 1.366 milions de pessetes, la UPF va iniciar les obres per convertir l'antic dipòsit d'aigua en una moderna biblioteca universitària. Els treballs de remodelació han seguit les pautes de l'equip d'arquitectes format per Lluís Clotet i Ignaci Paricio, que al 1988 ja havien elaborat un estudi encomanat per l'Ajuntament amb la finalitat d'obrir l'edifici al públic i donar a conèixer la massa d'aigua i la sala hipòstila que la sosté. Després d'examinar el conjunt, els arquitectes van concloure que, durant els seus cent anys d'existència, el comportament de l'edifici havia estat immillorable gràcies a la idoneïtat de la seva estructura, a la seva construcció massissa i a la protecció tèrmica que ofereix la piscina d'aigua.

No ferir l'edifici ha estat el principi que ha regit cada intervenció portada a terme en el Dipòsit. Les prestatgeries, les escales i els elements addicionals a penes freguen els murs. Com diuen els arquitectes, tot es podria llevar d'un dia a l'altre sense que ningú no percebés les traces de la Biblioteca en aquell espai.

La remodelació ha consistit, bàsicament, en tres intervencions: s'ha eliminat un entresolat afegit i s'ha substituït per un de perimetral, tot recuperant l'esperit inicial de Fontserè; s'han obert cinc grans claraboies que filtren la llum zenital a l'edifici, i, finalment, s'ha reduït la capacitat del dipòsit d'aigua, que ha estat completament renovat: la bassa verda de carpes i algues ­d'on es diu que l'alcalde Porcioles anava a remar­ és avui una piscina transparent que sura al ras de terra.

En les properes fases es rehabilitarà la resta de l'edifici com a sala de lectura i es construirà un edifici annex de nova planta en els terrenys abans ocupats pel Laboratori Municipal. Despatxos, ascensors i altres instal·lacions s'instal·laran en el nou edifici i el Dipòsit s'utilitzarà únicament com a espai per als usuaris. Després de set anys de treballs i un segle de mudances, el Dipòsit de les Aigües ha trobat una destinació en el cor de la vida universitària.

EDIFICI RAMBLA: NOU ACCÉS I NOUS ESPAIS
L'edifici Rambla té, des de finals del curs passat, un nou accés per l'antiga plaça dels Banys, remodelada recentment i dedicada al filòsof empordanès Joaquim Xirau (Figueres 1895-Mèxic 1946). L'entrada està decorada amb quatre baixos relleus de coure i bronze, de l'escultor Riera i Aragó, i condueix a l'ampli vestíbul de l'edifici, on s'exhibeix un altre baix relleu, "Homenatge a Pompeu Fabra", obra de Francisco López.

Com altres espais de Ciutat Vella, la plaça Joaquim Xirau està pensada per renovar i descongestionar el barri. La seva urbanització és el resultat dels enderrocs previstos dins el Pla Especial d'Enllaç de la Rambla amb el carrer Rull. L'antic carrer Gínjol ha desaparegut i la nova plaça, força àmplia, està flanquejada per la UPF, pel passatge d'Escudellers i pel Frontó Colón, recuperat el 1992 com a seu de les proves olímpiques de pilota. Aparcaments per a bicicletes, una terrassa, fanals moderníssims, palmeres joves i velles llambordes de l'antic empedrat moblen aquest espai, on conviuen veïns, estudiants i esportistes que suen rere els vidres del Frontó.

L'edifici Rambla acull aquest curs la nova Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra, que en un futur s'instal·larà a l'ala sud de l'edifici França. L'Escola és la seu dels estudis d'enginyeria en Informàtica (especialitzada en Comunicació) i d'enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes. Per a aquest primer any acadèmic a l'edifici Rambla, s'ha renovat la xarxa informàtica, s'ha creat una aula nova i se n'han adequat set. D'altra banda, s'ha ampliat la biblioteca amb seixanta nous llocs de lectura, 125 metres lineals de prestatgeria i tres audiovisuals.

ROGER DE LLÚRIA: MÉS AULES AL PATI
Aquest curs s'obren tres noves aules a l'edifici que s'aixeca al pati de Roger de Llúria, les quals se sumen a les altres dues que van entrar en funcionament a l'abril passat, coincidint amb
l'inici del tercer trimestre. Cada una d'aquestes aules té capacitat per a 135 alumnes.

L'edifici Roger de Llúria serà en un futur el principal aulari del campus de la Ciutadella. L'ala nord-oest va entrar en funcionament ara fa dos anys per resoldre les necessitats d'espai que demana el creixement de la Universitat. Actualment les tasques de rehabilitació se centren en l'ala sud-oest i en la construcció de la nova coberta d'aquesta antiga caserna. La resta de l'edifici es rehabilitarà en el transcurs dels propers anys.